La Sra.Maria Carme Solé Garcia presenta una queixa en relació a la butlleta de denúncia 60009872, expedient sancionador 1352157, per estacionar a la vorera del Passatge Campcardós el 23/11/2019, per un import de 200 euros.

La ciutadana va fer al·legacions amb el RE2029098946 de data 27/12/2019 contra la multa perquè no es trobava al Passeig Campcardós sinó al Passatge Balandrau, i l'agent actuant va reconèixer l'error i va rectificar el 7/01/2020.

Posteriorment, se li va notificar de nou la denúncia indicant que el lloc era el passatge Balandrau, i amb RE2020022369 de data 03/04/2020 la Sra. Solé va al·legar que aquest passatge és privatiu i, per tant, no podien posar multes per infracció de cap normativa de seguretat vial ni ordenances de circulació.

En data 21/07/2020 se li va desestimar l'escrit d'al·legacions i es va mantenir la sanció que se li va notificar en data 23/07/2020.

A continuació, la Sra. Solé va presentar un recurs de reposició amb RE2020048414 en data 13/08/2020. Aquest recurs va ser resolt en data 24/7/2023, és a dir,  tres anys després que la ciutadana el presentés i gairebé quatre anys després de la data de la suposada infracció. I no només hi ha una resolució desproporcionadament extemporània, sinó que a més  no es resol res en relació a l'al·legació formulada per la ciutadana segons la qual el Passatge Balandrau és un pati interior i privat on no es pot multar per no ser via pública.

La resolució de desestimació del recurs es va fer per decret número 2023018700 en data 24/07/2023 i no va ser notificat fins al 04/09/2023 a la ciutadana.

Constant que veritablement a efectes de l'Ajuntament el Passatge Balandrau té caràcter de privat, tot i que el seu ús és públic, i tenint en compte que ja existeixen precedents d'altres actuacions que es produeixen en aquests espais, en els que es nega la possibilitat de denunciar infraccions de l'OMC per ser un espai privat, aquesta multa no resulta procedent.

Aquesta defensora també considera que la resolució d'un recurs de reposició tres anys més tard, i gairebé quatre des de la data de la denúncia, lesiona al dret fonamental a un procediment amb totes les garanties ( art 24 de la CE ) i vulnera els principis d'eficàcia i celeritat dels articles 3 i 4 de la Llei 40/2015  de règim jurídic de l'administració pública.  Aquesta actuació és doncs contrària a una bona pràctica de l'administració i vulnera els drets fonamentals de la ciutadana.

A més a més, i tenint en compte que el recurs de reposició de 13/08/2020 es resol el 24 de juliol de  2023, al cap de tres anys, quan es dicta Decret d'alcaldia que confirma la sanció, considero que.

L'Ajuntament no va resoldre el recurs en termini i per tant es va produir una desestimació per silenci, tal com s'indica en les mateixes notificacions de les sancions, i que la sanció va esdevenir ferma.

El fet que al cap de gairebé tres anys es dicti una resolució expressa en la que se li desestima el recurs, només porta a la confusió i no deixa de ser una contradicció que no pot anar en contra de la ciutadania.

En aquest cas era obligació de l'Administració portar a terme les actuacions pertinents per reclamar la multa, perquè després del silenci era ferma, i no deixar passar el temps i dictar extemporàniament una resolució expressa que permet reprendre els terminis de prescripció, pròxims a vèncer.

Com ja he dit en anteriors recomanacions, totes elles acceptades,  (2021/DCG/233, 2021/DCG/234, 2022/DCG/094 i 2022/DCG/132) considero que aquesta actuació encobreix una mala actuació de l'Administració, que no resulta compatible amb el dret de l'administrat a obtenir una resolució fonamentada en dret i dins un termini raonable (art 24 de la CE) i a més atempta contra el principi de seguretat jurídica i contra els principis amb els quals l'Administració ha d'actuar, article 9.3 i 103 de la CE, i articles 3 i 4 de la Llei 40/2015 de l'1 d'octubre de règim jurídic del sector públic: servei efectiu als ciutadans, simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans; transparència, racionalització i agilitat en els procediments administratius, bona fe, confiança i lleialtat institucional, proporcionalitat, i vetllar pel compliment dels requisits que preveu la legislació aplicable.

Igualment, si resulta que l'expedient encara estava en tràmit pendent de la resolució expressa que es produeix el juliol de 2023, s'hauria pogut produir la caducitat de la sanció per transcurs d'un any sense resoldre (art 112.4 RD 6/2015 de 30 d'octubre); i si no és així perquè s'entén que era ferma pels efectes del silenci, resulta incomprensible i poc clara l'actuació de l'Ajuntament, i en aquest sentit pot causar, no només confusió en el ciutadà, sinó vulnerar el principi de seguretat jurídica.

Atès tot el que exposo, considero que aquesta actuació encobreix una mala actuació de l'administració, que no resulta compatible amb el dret de l'administrat a obtenir una resolució fonamentada en dret i dins un termini raonable (art 24 de la CE) i a més atempta contra el principi de seguretat jurídica i contra els principis amb els quals l'Administració ha d'actuar, segons l'article 9.3 i 103 de la CE, i articles 3 i 4 de la Llei 40/2015 de 1 d'octubre de règim jurídic del sector públic:

servei efectiu als ciutadans simplicitat, claredat i proximitat transparència racionalització i agilitat en els procediments administratius bona fe, confiança i lleialtat institucional proporcionalitat compliment dels requisits que preveu la legislació aplicable

Atesos tots aquests motius i especialment el fet que l'Administració no ha actuat segons els dictats de l'article 3 i 4 de la Llei 40/2015 d 1 d'octubre, ni sota els principis de bona fe, bona administració i bon govern, i que en definitiva aquesta actuació vulnera el dret fonamental de l'article 24 de la CE, formulo la següent recomanació:

Proposo:

Primer.- Que es revisi i deixi sense efecte la sanció imposada a la Sra. M. Carme Solé García, derivada de la butlleta de denúncia 60009872 i expedient sancionador 1352157, amb els efectes corresponents, i s'acordi el que sigui procedent per tal de restituir-li l'import abonat. Tot això amb les conseqüències legals i administratives que se'n derivin.

Segon.- Que s'adoptin les mesures legals pertinents per donar viabilitat a tal resolució, sigui per mitjà de la revocació o de la rectificació d'errors d'acord amb l'article 109 i/o 106 de la Llei 39/20215.

Aquesta recomanació garanteix l'aplicació proporcional i objectiva de les normes i el dret al defensa de la ciutadania.