Tot i la pandèmia el passat 8 de març les dones van sortir als carrers, places i pobles de Catalunya per visibilitzar que segueixen lluitant per la defensa dels seus drets. Les manifestacions recollien lemes com “Som les que no hi són” apel·lant a la necessitat de desmuntar el sistema patriarcal de manera conjunta, ja que es tracta d’un repte global.

És en aquest sentit que des del Fons Català de Cooperació s’engega avui 18 de març una campanya amb el suport de la Diputació de Barcelona per reforçar la importància de la cooperació municipalista i que pretén donar suport als ajuntaments de tot el territori en la defensa dels seus programes de cooperació municipal. La campanya s’allargarà fins al mes d’octubre i vol visibilitzar els eixos més estratègics de treball de la cooperació començant per gènere, que porta el lema “Pels drets de totes les dones, defensa la cooperació.”

Per molt que es lluiti a cada poble o ciutat per l’equitat entre gèneres, l’organització patriarcal de la vida, l’economia, la política, la informació o la cultura segueix molt arrelada. Per això, aquest mes de març el Fons Català vol mostrar com des de Catalunya la cooperació municipal està orientada a la defensa dels drets de les dones d’arreu.

La campanya tracta diferents temes que considera eixos estratègics de treball de la cooperació municipalista (refugi, canvi climàtic, educació, salut) i està orientada a reduir l’impacte negatiu de la Covid-19 en les polítiques municipals de cooperació.

Des del Fons Català es financen projectes que prioritzen la participació directa de la població beneficiària i es dona suport a projectes de sensibilització i educació realitzats per les associacions catalanes. Les administracions locals tenen un paper essencial en la promoció de la cooperació descentralitzada al Nord i en el desenvolupament local al Sud.

Entre els projectes que s’han volgut ressaltar en el marc de la campanya hi ha un alberg de víctimes de violència del moviment de dones Nidia White a Nicaragua, l’apoderament mediàtic i jurídic de les dones i comunitats indígenes a Guatemala i l’articulació d’una xarxa per promoure el ple exercici dels drets de les dones i per la sobirania alimentària al Senegal. Aquí, podeu trobar diversos materials sobre els projectes i la campanya.

La Shira Miguel, cooperant a Nicaragua en un dels projectes, explica en les següents declaracions la importància de seguir prioritzant la cooperació municipal amb perspectiva de gènere en aquest context de pandèmia.

”La perspectiva de gènere en els contextos interculturals és la complementarietat, és a dir, quelcom que es necessita per a poder tenir una bona vida a tots els nivells: personal, social, institucional i comunitari. L’enfocament de gènere als nostres territoris no és únicament per la necessitat de poder eliminar les desigualtats per raó de sexe sinó que s’entrecreuen altres desigualtats, tals com per condició de pobresa, ètnica, ubicació geogràfica, racisme, exclusió... i això evidentment augmenta les condicions de vulnerabilitat a la vida de les dones. Si a això li sumem la pandèmia, els desastres naturals i els contextos sociopolítics complexos, ens adonarem que a les dones ens toca cada vegada ser més resistents per aguantar les nostres lluites i poder acompanyar-ne d’altres. No pot haver-hi desenvolupament sense les dones, però sobretot sense que els drets de les dones siguin reals.

Les principals dificultats amb les quals ens trobem són haver de fer entendre que tenim lluites comunes però amb particularitats diferents, que les dones indígenes, negres i mestisses tenen els seus propis processos i realitats i que les respostes han de partir des de les sense necessitats i que podem utilitzar experiències, però no homogeneïtzar-les. S’han de fer processos humanitzats”.

Per altra banda, en aquest vídeo la Júlia explica la importància que els municipis continuïn portant les seves polítiques i accions per la defensa dels drets de les dones a escala global, ja que del contrari, el sistema de cooperació estarà contribuint a la reproducció del patriarcat.