Aquest concurs, que organitzen conjuntament el Bòlit i l'Escola Municipal d'Art de Girona, preveu la selecció d'un projecte de creació artística vinculat amb la tècnica de la ceràmica per a l'adjudicació d'un contracte de serveis artístics de creació i desenvolupament del projecte seleccionat, amb l'objectiu de promoure la creació contemporània en ceràmica a la ciutat, a través d'una estada creativa en modalitat d'artista resident del 2 al 30 de setembre de 2024.

El projecte Que no balli res se centra en les falques, un invent prehistòric amb infinitat d'usos que ha arribat fins als nostres dies per satisfer exactament la mateixa necessitat que fa milers d'anys: que res no balli, que res es mogui.

L'artista banyolina s'acosta a les falques també des d'una possible inutilitat, parlant de falcar coses que potser no necessitarien ser falcades però que, amb el seu gest, insinuen un possible moviment, un ball en potencia que encara no s'ha esdevingut.

Durant la residència a l'Escola Municipal d'Art, amb el mentoratge de Provi Casals, Visa vol experimentar amb la ceràmica com a material per falcar, ja que tot i ser un material relativament fràgil un cop cuit, té un passat extremadament mal·leable i adaptable. 

Irena Visa (Banyoles, 1985) és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, ha estudiat Arts Aplicades a l'Escultura a l'Escola La Llotja i ha cursat el Màster en Producció i Recerca artística de la Universitat de Barcelona en la línia d'investigació. Ha realitzat intercanvis a la Universitat Complutense de Madrid (05/06), a la Freie Universität de Berlín i a la Universität der Kunste també a Berlín (08/09). Durant la seva estada a Berlin, va treballar com a assistent de l'artista visual Michalis Pichler.

La trajectòria artística ha comptat amb el suport de la Sala d'Art Jove, de l'OSIC,de l'ICUB, de la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, la Fundació Guasch Coranty i el festival Internacional de Cinema de Berlín, entre d'altres.

Els seus treballs s'han pogut veure a la Fundació Tàpies, a la Fundació Miró, al Centre d'Arts Santa Mònica, a la Fundació Brossa, al Bòlit de Girona, al Centre d'Art Maristany de Sant Cugat, al MAC Mataró, al festival GREC, a la Casa de Cultura de Girona, al Museu del Disseny, a la Fabra i Coats, el festival Festus de Torelló, el festival Errant de Lleida o al Museu Abelló, entre d'altres. Ha estat finalista als premis Miquel Casablancas i ha guanyat la última biennal Cesc Bas de Mollet del Vallès. Durant els últims dos anys ha estat artista resident al Centre d'Arts Santa Mónica, de Barcelona i recentment ha guanyat la convocatòria Barcelona Producció amb un projecte deslocalitzat.

Ha desenvolupat projectes de creació artística en l'àmbit educatiu en col·laboració amb CaixaForum, el Culturista, Hangar i (I)densitat. Ha estat artista resident en programes en centres educatius com "Bòlit Mentor" (Girona) i En Residència (Barcelona). Actualment és professora a la universitat BAU dins del departament de Composició i Llenguatges. Juntament amb Pau Masaló, ha coescrit la dramatúrgia de les peces teatrals "The national body" (2020), produïda per la Sala Hiroshima i el festival GREC, la peça "Ciutat dormitori" (2021) coproduïda pel Teatre Lliure i Viu Montjuïc, i que ha rebut el premi de la crítica teatral a millor obra de teatre al carrer i el premi Temps de les Arts a millor creació d'arts escèniques 2022; i "Farewell Petroleum" (2023) artista resident al Teatre Lliure. Actualment es troba en el procés d'adaptació de "Ciutat dormitori" per a la seva estrena a Hong Kong al 2024.