L’Ajuntament de Girona ha batejat aquesta tarda un carrer de Pla de Palau - Sant Pau amb el nom del polític i alcalde de Girona durant els mesos de gener i febrer del 1939, Joan Ballesta i Molinas,. Concretament, es tracta de la via paral·lela al carrer de Barcelona, entre el carrer de Manuel Cazurro i Ruiz i el carrer del Riu Muga. L’acte ha comptat amb les intervencions de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar; del tinent d’alcaldia i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats i Bartrina; del polític i biògraf de Joan Ballesta i Molinas, Rafael Bruguera, i de familiars de l’homenatjat. També hi ha assistit altres regidors i regidores del consistori. 

La proposta de posar el nom de Joan Ballesta i Molinas a un espai públic de la ciutat va ser aprovat per la Comissió del Nomenclàtor de Girona i pel Ple a iniciativa de l’Ajuntament de Girona, provinent d’una moció presentada pel grup municipal ICV-EUiA per reconèixer la II República i els primers alcaldes democràtics de la ciutat.

Biografia 

Joan Ballesta i Molinas (L’Escala, 7 de juliol de 1893 – Chânes, França, 1962) va ser l’últim alcalde republicà i de les darreres autoritats republicanes en abandonar Girona el febrer de 1939. Els orígens de Joan Ballesta i Molinas es remunten a l’Escala, on va néixer el 1893 i on va treballar com a pescador després de la seva etapa com a estudiant a Begur. El seu esperit inquiet i dinàmic el va portar a conrear la faceta teatral, especialment. A més, va abordar altres gèneres literaris, com la poesia i la narrativa, a la revista escalenca Costa Brava, que ell mateix va dirigir.

L’any 1928 va arribar a Girona, on va destacar com a periodista i polític. Va ser treballador d’Els Químics, dirigent sindical del CDCI, president del Partit Republicà Federal Nacionalista de les comarques gironines i alcalde de Palau-sacosta, entre 1936 i 1937. És en aquest moment quan es va afiliar al PSUC i va ocupar el càrrec de comissari d’Ordre Públic. Ballesta, una vegada nomenat alcalde de Girona el 28 de gener de 1939, va romandre a la ciutat fins a l’arribada de la IV divisió de Navarra, el 4 de febrer de 1939.

Finalment, es va exiliar a la França ocupada i, abans de viure en la clandestinitat per esquivar la persecució nazi, va passar pel camp de concentració d’Argelers. Va morir a l’exili el 1962, a la localitat francesa de Chânes.