El desplegament a Girona del sistema porta a porta de recollida de residus per fraccions ha generat queixes d’alguns dels veïns afectats,    per problemàtiques diferents segons els barris i llurs característiques. 

Cal dir que aquesta implementació es troba en la seva primera fase, i de moment afecta als barris de Montjuïc, Montilivi, Taialà i Sant Narcís.

Les queixes que han arribat a l’Oficina de la Defensora de la Ciutadania es poden englobar en els següents grups:

1. Insuficient informació. Precipitació en la implementació del sistema, sense haver tingut en compte els veïns i desacord amb aquest sistema en general.
2. Vulneració de drets fonamentals: a la intimitat, a la privadesa i a la protecció de les dades personals. Vulneració del dret a la igualtat per existència de discriminació envers la resta de ciutadans que no estan obligats a  aquest sistema.
3. Amb relació a  aspectes pràctics: disconformitat amb els horaris de recollida, amb la mida dels cubells, amb la freqüència de recollida, dificultats de mantenir els cubells en pisos petits, i dificultats per la gent gran a l’hora de baixar-los, així com manca de solució quan les persones no es troben al domicili.

Les peticions que es formulen es poden agrupar també en dues:

1. La supressió del sistema de recollida porta a porta, i la seva substitució per contenidors intel·ligents, per tal d’evitar els greuges anteriorment exposats.
2. La millora d’aspectes pràctics: horaris, mida de cubells, i freqüència de  recollida, augment de la freqüència de recollida de determinades fraccions.

Davant  les queixes rebudes d’una part important de veïns d’aquests barris, cadascun per problemàtiques diferents però totes elles relacionades amb les dificultats que exposen per poder complir amb les instruccions rebudes de l’empresa de recollida, i davant el sentiment de vulneració de drets i en alguns casos l’oberta i radical oposició a aquest sistema que manifesten alguns veïns, aquesta defensora ha sol·licitat informació als tècnics, ha revisat l’actuació de l’Ajuntament, ha parlat també amb el regidor responsable de l’àrea i amb el mateix Alcalde, i amb el coneixement que ha pogut adquirir sobre la qüestió, formula les següents consideracions:

En primer lloc convé aclarir si el desplegament del sistema de recollida porta a porta té emparament legal, atès que existeix per part d’alguns ciutadans un cert dubte al respecte, tot i que no em correspon fer cap analítica exhaustiva d’aquesta regulació, cal anar a la Ley 7/2022 de 8 d’abril  de residus  y suelos contaminados; a la Llei municipal i de Règim local de Catalunya, DL 2/2003 de 28 d’abril, quee stableix les competències dels municipis en matèria de tractament  i recollida de residus; a la Llei reguladora de residus  1/2009 de 1 de juliol, i a les ordenances municipals que ho regulen. 

És evident que no només hi ha emparament legal sinó que l’administració té obligació de donar compliment a la recollida selectiva de residus, i té competències per ordenar-ho en la forma que consideri, tot amb la finalitat d’arribar a l’objectiu que ha de tenir aquest sistema que, a més de contribuir a la disminució de la generació de residus i a la correcta separació per fraccions, ha de ser el d’establir la taxa justa en funció del que es genera. 

En conseqüència, aquesta defensora entén que aquest sistema de recollida ha de ser entès com un benefici col·lectiu amb la finalitat d’arribar a  una gestió dels residus respectuosa amb el medi ambient, i que finalment permeti una distribució justa de les taxes que s’exigeixen a la ciutadania.
Cal tenir en compte també que la generació de residus és un problema molt greu que innegablement s’ha d’anar solucionant i que la pròpia ciutadania s’ha d’implicar en aquesta solució. És el nostre deure col·laborar en la correcta gestió dels residus i la reducció de la seva generació, encara que suposi un esforç i un sacrifici personal, en interès de la col·lectivitat i del planeta en general. 
Insuficient informació, precipitació  en la implementació del sistema, sense haver tingut en compte els veïns i determinades circumstàncies particulars. 

Malgrat que efectivament en el web de l’Ajuntament es pot obtenir àmplia informació sobre el servei de recollida porta a porta, i els altres sistemes  de recollida previstos, i de fet hi ha un mapa interactiu en el que es pot localitzar el carrer concret, la zona a la que pertany, quin sistema de recollida li pertoca i el termini previst de desplegament,  potser aquesta informació no ha arribat a la ciutadania en la forma en que seria desitjable. 

En aquest sentit, tot i que quan es vagi desplegant s’anirà  facilitant informació, i de fet ja hi ha una oficina a tals efectes, el cert és que haguera estat desitjable una campanya informativa i de sensibilització més intensa, que donés resposta a tots els dubtes, amb més temps i major planificació, amb una escolta activa als veïns per detectar les possibles problemàtiques que podien sorgir.

La sensació que hom té és que s’ha començat aquesta implementació sense haver tingut en compte les preocupacions i inquietuds de la ciutadania, i concretament dels veïns a qui afecta. Una bona informació i atenció prèvia sens dubte hagués evitat determinades problemàtiques que només s’han detectat un cop iniciat el porta a porta,  i hagués estalviat  rectificacions que caldrà fer a posteriori. 
Vulneració de drets fonamentals a la intimitat, a la privadesa i a la protecció de les dades personals; discriminació envers la resta de ciutadans que no estan obligats al sistema porta a porta. 
Una de les preocupacions veïnals és la preservació de la seva intimitat i seguretat, que consideren amenaçades amb aquest sistema.  

En primer lloc cal deixar clar que les dades de caràcter personal dels ciutadans han d’estar protegides, i només en determinats contexts d’interès públic poden ser cedides i utilitzades sempre i quan que se’n garanteixi el correcte tractament, que s’hagi avaluat l’impacte que pot tenir una determinada actuació sobre aquestes dades,  que en tot cas siguin les mínimes possibles, i que es compleixi efectivament amb la legislació de protecció de dades de caràcter personal.

En aquest sentit aquesta Defensora, segons la informació que ha rebut dels Serveis Tècnics, i sens perjudici de qualsevol altra dada que se li pugui facilitar, entén que les dades personals estan protegides: en primer lloc perquè s’ha donat compliment als requisits sobre cessió i protecció de dades entre l’Ajuntament, l’empresa concessionària del servei i la resta d’empreses que intervenen en la seva gestió; en segon lloc en els cubells no hi figuren les dades personals de forma visible sinó un codi que és llegit per un sistema que porten els operaris i que passa a una base de dades, per tant sense cap informació que sigui a l’abast de terceres persones; del posterior tractament d’aquestes dades el responsable és l’Ajuntament, a qui en qualsevol cas es pot adreçar el ciutadà que consideri que se n’ha fet un ús indegut; igualment li consta a aquesta defensora que els ciutadans que recullen els cubells són els que s’identifiquen davant l’Ajuntament com els responsables i faciliten les seves dades, de manera que no s’utilitza cap altra dada que no sigui l’autoritzada i la que correspon a les de l’immoble, que és la dada que cedeix l’Ajuntament.  

D’altra banda l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades ja ha emès algun dictamen sobre l’adequació de la normativa de protecció de dades dels sistema de recollida porta a porta en d’altres municipis, i ha assenyalat  els criteris a tenir en compte.

En tot cas seria convenient que l’Ajuntament -que és el responsable del tractament d’aquestes dades-  expliqués clarament als ciutadans quines dades s’han cedit a l’empresa  i com s’han protegit les dades personals de cada ciutadà, si és que aquesta informació no s’ha facilitat.

D’altra banda i pel que fa al tema que els cubells són oberts i això permet furgar en les escombraries i conèixer tots els detalls relacionats amb les persones titulars del cubell, és cert que efectivament el risc zero no existeix, però segons la informació dels tècnics, els cubells no es troben identificats més que amb un codi que només llegeixen els mecanismes dels treballadors, que tampoc tenen accés les dades d’aquestes persones.  Ara bé, s’hauria d’evitar que els cubells portin cap identificació de l’habitatge al que pertanyen, i cadascú  tenir una identificació pròpia o un sistema de reconeixement del seu propi codi. D’altra banda no és possible exigir que els cubells romanguin tancats amb un cadenat, atès que es faria impossible la recollida.

Pel que fa al tema de la seguretat respecte a que la presència o no dels cubells permet saber si els veïns es troben fora i això pot incrementar el risc de robatoris, especialment en cases unifamiliars. Aquesta defensora entén aquesta preocupació, però desconeix si això realment té una repercussió directa en l’increment de robatoris. El que si seria desitjable és que el servei de recollida porta a porta es faci dins els horaris en els que s’indica que s’han de dipositar els cubells per evitar una major exposició sobre l’absència o no dels propietaris a casa. Igualment per aquells períodes en els que les persones poden estar de vacances, entén aquesta defensora que el fet que hi hagi o no els cubells no és el que indica que no hi ha gent a la casa,  atès que quan no hi ha ningú per un període relativament llarg solen haver-hi altes indicis que denoten que l’habitatge és buit . I això en tot cas és un tema relatiu a la seguretat ciutadana en general. 

Respecte a si el fet que hi hagi barris en els que hi haurà contenidors intel·ligents enlloc de la recollida porta a porta suposa un tracte discriminatori aquesta defensora entén que no. L’Ajuntament, després de l’estudi corresponent, va decidir en quines zones es podia optar per aquest tipus de recollida i en quines no es podia fer. Això es pot consultar al web de l’Ajuntament, i entenc que respon a criteris tècnics en funció de les característiques de cada barri o carrer. En aquest sentit doncs és un tractament diferent perquè cada zona té unes condicions o característiques diferents, i allà on la configuració del barri és bàsicament d’edificis de pisos és  lògic que s’opti per la instal·lació de contenidors intel·ligents, per l’ús dels quals hi haurà també les mateixes limitacions horàries, de dies, i requisits d’identificació que per la recollida porta a porta. 

Entenc per tant que no hi ha cap discriminació i que l’Ajuntament ha justificat tècnicament els motius de la diferent recollida segons les zones, llevat de les situacions puntuals que caldria rectificar segons el que diré a continuació. 

Amb relació als aspectes pràctics de la recollida porta a porta: disconformitat amb els horaris, amb la mida dels cubells,  amb la freqüència, horaris i dies de recollida,  amb les dificultats de mantenir en pisos petits els residus , i les dificultats que afecten a gent gran amb pisos sense ascensor.
Si que és cert que hi ha uns aspectes pràctics que l’Ajuntament i l’empresa que gestiona la recollida de residus haurà de tenir en compte i millorar per tal d’evitar perjudicis a determinats veïns en determinades situacions:  

Hi ha zones concretes on es fa el porta a porta que és materialment impossible que es pugui fer perquè o bé els pisos són molt petits i no poden guardar determinats residus durant gaire temps, o bé hi ha gent gran a qui li és molt dificultós baixar les escombraries en determinades franges horàries, i a més el cubell és molt gran. Això especialment a la zona de Taialà i en concret al carrer Josep Maria Prat. En aquesta zona cal buscar una solució alternativa al porta a porta que faciliti als veïns dels pisos d’aquesta zona un altre sistema de separació per fraccions i de recollida que permeti als veïns no haver de tenir-la a casa,  i sense restricció d’hores perquè la gent més gran amb dificultats no estigui obligada a baixar al carrer a l’hora del vespre que se’ls havia fixat amb el porta a porta. 

També s’hauria de considerar aquest sistema alternatiu en llocs de concentració d’habitatges en pisos que dificulten l’acumulació de cubells a la mateixa hora al carrer.

En relació a la resta de queixes, en general, com els horaris, la freqüència, la mida dels cubells, la gestió dels residus quan els ciutadans volen marxar aquesta defensora entén que l’Ajuntament ha de millorar els aspectes següents:

1. La freqüència de la recollida de la fracció de vidre,  com a mínim un cop per setmana, i els dies de la setmana en que es recull per no causar les molèsties que se’n deriven en dies festius.
2. Revisar la mida dels cubells en aquelles zones on pel tipus d’habitatge resultin massa grans.
3. Buscar sistemes alternatius pels casos en que els ciutadans no poden ser a casa els dies de recollida.

Conclusions 

Com a defensora i ciutadana entenc les molèsties que genera la implementació del sistema porta a porta, però si es tracta d’una actuació en benefici d’un interès col·lectiu superior s’ha de dur a terme en les condicions adequades: la correcta gestió dels residus és bàsica per una reducció de la contaminació en benefici del medi ambient i per  l’establiment d’una taxa justa. 

L’Ajuntament ha d’entendre també que cal escoltar els veïns i corregir aquelles deficiències que es detectin  per tal que aquest sistema sigui efectiu. Si els ciutadans en general no s’hi impliquen i no hi creuen no es podran aconseguir els seus objectius. 

Finalment cal que els ciutadans se sentin segurs, que tinguin ple coneixement de com s’han protegit les seves dades, i que l’Administració en fa un mínim i correcte ús, i per tant cal informació i transparència. 

Hi ha zones concretes on es fa el porta a porta que és materialment impossible que es pugui fer perquè o bé els pisos són molt petits i no poden guardar determinats residus molts de dies; o hi ha gent gran a qui li és molt dificultós baixar les escombraries en determinades franges horàries, i a més el cubell és molt gran. 

Per tots aquests motius i en relació al sistema de recollida de residus porta a porta que s’està implementat a determinats barris de Girona, formulo en exercici de les funcions que tinc assignades formulo  D’OFICI la següent:

RECOMANACIÓ