L’article 40.8 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual.

La Llei 11/2014 de 10 d’octubre per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, té per objecte garantir i desenvolupar els drets de les persones LGBTI per evitar situacions de discriminació.

La Llei 19/2020 de 30 de desembre d’igualtat de tracte i no discriminació té per objectiu establir els principis i regular les mesures i els procediments per a garantir i fer efectius el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, el respecte a la dignitat humana i la protecció davant qualsevol forma, acte o conducta de discriminació que es doni en l’àmbit territorial d’aplicació d’aquesta llei per raó de naixement o lloc de naixement; procedència, nacionalitat o pertinença a una minoria nacional; raça, color de pell o ètnia; opinió política o d’una altra índole; religió, conviccions o ideologia; llengua; origen cultural, nacional, ètnic o social; situació econòmica o administrativa, classe social o fortuna; sexe, orientació, identitat sexual i de gènere o expressió de gènere; ascendència; edat; fenotip, sentit de pertinença a grup ètnic; malaltia, estat serològic; discapacitat o diversitat funcional, o per qualsevol altra condició, circumstància o manifestació de la condició humana, real o atribuïda.  

L’actual marc normatiu a Catalunya, a l’Estat espanyol i a Europa, recull una reivindicació de fa molts anys, que l’evolució de la societat ha fet possible gràcies a la tasca dels col·lectius que han defensat els drets del col·lectiu LGTBI, com en el seu moment es va poder assolir l’eliminació de la discriminació que patien les dones a nivell legal, amb la supressió de la llicència marital i la supressió de  l’estat civil i la professió del DNI i altres documents, que eren mecanismes de discriminació i submissió legal de les dones a qui es negava la seva condició de ciutadanes de ple dret.

Amb el reconeixement social i legal dels drets de les persones LGTBI es vol posar fi a la discriminació que pateix aquest col·lectiu, i es reconeix també l’existència d’altres gèneres més enllà del masculí i femení.

Així doncs, en l’avenç cap a una societat cada vegada més plural i diversa on es comencen a superar els estigmes de gènere, cada vegada té menys lògica i resulta més qüestionable demanar a les persones que s’identifiquin amb el seu sexe o gènere, com en el seu moment va deixar de tenir cap fonament demanar l’estat civil o l’ocupació; primer perquè es quelcom que els pertany a l’esfera estrictament intima, personal i privada; segon perquè suposa una clara discriminació, com ho seria que en demanessin la religió, condició social, o idees polítiques. 

Aquesta Defensora ha pogut comprovar que en alguns tràmits que es fan a l’Ajuntament de Girona s’exigeix al ciutadà/ana que s’identifiqui amb el seu sexe o gènere: el model d’instàncies presencials indiquen el Sr./Sra; els expedients que es registren al SIAGI demanen el sexe de la persona física; fins i tot els formularis  online per presentar queixes a la Defensora de la ciutadania contenen la indicació del sexe  (home / dona), i considera que aquesta exigència no té cap sentit i és discriminatòria.
El sexe o gènere de la persona que s’adreça a l’administració no ha de tenir cap influència en res, ni en la decisió, ni en la tramitació, ni en cap altre supòsit, perquè seria absolutament discriminatori, ni tampoc pot justificar-se a efectes estadístics, i no pot tenir cap transcendència per la resolució de les peticions que es formulen a l’administració. 

Finalment, tampoc es pot reduir el gènere a home/dona perquè es discrimina a la resta de persones que no s’identifiquen amb cap d’aquests gèneres, i, per tant, vulnera les disposicions legals que he citat a l’inici.

Per tot això, i per evitar que l’administració continuï vulnerant i discriminant a la ciutadania per raó del seu gènere, i atenent al principi d’Igualtat de Drets i No Discriminació, contemplat en la Carta Europea de Salvaguarda de Drets Humans a la Ciutat, aquesta defensora formula D’OFICI la següent:

RECOMANACIÓ