A conseqüència de la pandèmia que vam viure l’any 2020 i totes les mesures que es van anar adoptant per evitar la seva propagació i els contagis en massa de la població, hi ha hagut la implantació definitiva de la targeta bancària com a mitjà de pagament. Així, s’ha fet ja habitual pagar amb aquest sistema, amb el mòbil, utilitzant el bizum etc. 

Aquestes noves formes de pagament s’han estès també als serveis públics, de manera que la majoria dels usuaris utilitzen mitjans de pagament electrònics. Aquesta nova manera de pagar -que ja és definitiva- ha marginat clarament les persones que no tenen accés a les noves tecnologies, o que simplement no tenen un contracte amb un banc per disposar d’una targeta. En aquest punt he de recordar que els bancs són entitats privades, que cobren per donar aquests serveis, i és més que dubtós que l’administració pugui exigir als usuaris d’un servei públic que tinguin un mitjà de pagament que prèviament cal contractar amb un banc.

D’altra banda la legislació que fa referència als drets dels consumidors, prohibeix la no acceptació de l’efectiu com a mitjà de pagament degut a la transposició de la normativa europea que així ho estableix. 

Concretament el RD 24/2021 de 2 de novembre que va modificar la Llei para la Defensa de Consumidores y  Usuarios  RD 1/2007 de 16 de novembre, que en el seu article 47 ñ) diu :
“la negativa a acceptar el pagament en efectiu com a mitjà de pagament dins dels límits establerts per la normativa tributària i de prevenció i lluita contra el frau fiscal, és una infracció lleu que porta aparellada una sanció de 150 euros.”

En aquest sentit, el Codi de Consum de Catalunya, Llei  22/2010 de 20 de juliol, si bé no conté aquesta transposició de la norma europea, sí que preveu en el seu art. “331-6  com a infracció l) Incomplir els requisits, les obligacions o les prohibicions que estableixen aquesta llei i les altres disposicions en matèria de defensa de les persones consumidores.”

Per tant, és evident que els consumidors i usuaris, en aquest cas dels serveis públics municipals (autobús, instal·lacions esportives, etc.) tenen dret a pagar en efectiu, sense que se’ls pugui exigir el pagament amb targeta o un altre mitjà, ni se’ls pugui discriminar per aquest fet. Situacions com aquestes s’han produït tant al bus, com a les piscines municipals de Can Gibert i la Devesa, on l’usuari que no disposa de targeta de pagament no pot adquirir una entrada, i constitueixen una clara vulneració de les normes anteriors i del dret fonamental de l’article 14 de la CE, perquè es discrimina per motius econòmics a l’usuari que no té accés a aquests mitjans de pagament.

Aquesta defensora considera molt greu aquesta situació, tenint en compte que els poders públics no només han de complir la llei, sinó vetllar pel seu compliment, i per aquest motiu i atenent els principis de Bona Administració, i el d’Igualtat de Drets i No Discriminació reconeguda a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, formulo D’OFICI la següent:

RECOMANACIÓ