El Sr. ABAL presenta una queixa davant aquesta defensora perquè ha rebut una notificació de gestió tributària amb la qual el requereixen perquè pagui les despeses de taxa i de pupil·latge del vehicle que se li havia emportat la grua l’any 2021, i que ell va cedir perquè el destruïssin. 

Que en aquells moments l’Ajuntament de Girona tal com li van dir en el dipòsit de la grua, eximia al ciutadà de pagar si donava l’odre de destruir el vehicle.  Aquesta defensora ha confirmat que efectivament l’Ajuntament no reclamava aquests imports si s’entregava el vehicle per destruir-lo, tot i que actualment es considera per part de l’administració que això era un error.

El ciutadà s’ha vist sorprès perquè ara li reclamin aquest pagament i que  li comuniquin un expedient de gestió tributària, XXXXXXXX, reclamant-li la taxa de retirada i pupil·latge de vehicles retirats de la via pública traslladats al dipòsit municipal i posteriorment desballestat, actualment en via executiva per import de  604, 45 euros amb el recàrrec corresponent.

El ciutadà diu que ell va confiar en el que li van dir i que si entregava el vehicle per ser desballestat no li cobrarien res, i per tant que un cop  presa la decisió de destruir el vehicle per no haver de pagar aquest import li diguin que ha de pagar el pupil·latge perquè es tractava d’un error de l’administració ho considera un greuge.

Aquesta Defensora va parlar amb el Cap de Gestió Tributària que li va confirmar que en efecte anteriorment existia aquesta pràctica, però que es considera un error, i que l’administració té dret a esmenar aquests errors i a reclamar aquells imports que no hagin prescrit; que s’ha posat fi a aquesta pràctica i es reclama, com en el cas del ciutadà afectat, aquells imports que no estan prescrits. 

Atès que queda acreditat que el Sr. ABAL, va cedir el seu vehicle que havia estat retirar per la grua al dipòsit per ser desballestat; atès que ho va fer perquè li van indicar que no reclamarien la taxa i les despeses; atès que és cert que aquesta pràctica habitual de no reclamar-ho es portava a terme, i atès que l’Ajuntament s’empara en un error per reclamar els imports no prescrits, aquesta defensora considera que estem davant d’una mala pràctica de l’administració i d’un greuge envers el  ciutadà afectat perquè es veu perjudicat per una actuació de l’Ajuntament en contra dels seus actes anteriors, emparada en un suposat error que no pot ser traslladat al ciutadà que, en el seu moment, va acollir-se a la possibilitat de no pagar aquests imports; i en aplicació dels principis d’eficàcia dels serveis públics i el dret a una Bona Administració contemplats a la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat,  aquesta defensora formula la següent:

RECOMANACIÓ