Aquest ciutadà va ser sancionat per una infracció de trànsit el dia 3 de març de 2020 per no respectar el llum vermell d’un semàfor, denúncia D0166397, expedient sancionador 1361805. 

En data 7 de juliol de 2020 li van notificar la denúncia i el 23 de juliol de 2020 va presentar al·legacions, que li van ser desestimades en data 28 de setembre de 2020. Contra aquesta desestimació va interposar recurs de reposició en data 19 d’octubre de 2020, recurs que va ser desestimat per silenci administratiu i posteriorment desestimat per resolució expressa de data 6 de març de 2024. 

Sorprèn que el ciutadà, després de la interposició del recurs de reposició, no rebés cap altra notificació fins al decret de desestimació expressa indicat, i posteriorment la reclamació de la multa amb recàrrec per la via de constrenyiment en data 17 de maig de 2024, és a dir, quatre anys després de la comissió de la infracció. 

La persona que es queixa es lamenta que l’hagin sancionat per motius que ell considera que no són conformes a la interpretació jurisprudencial que exposa respecte a l’eficàcia probatòria del sistema de captació d’imatges que serveix per acreditar la infracció denunciada, i considera que s’han vulnerat els seus drets. 

Examinat l’expedient sancionador, aquesta Defensora no pot entrar en els motius de fons que han portat l’Ajuntament a sancionar una infracció tan greu com ho és no respectar un semàfor en vermell, sobretot considerant que s’ha notificat degudament i que el ciutadà s’ha pogut defensar amb els recursos corresponents, tal com ha fet. 

Ara bé, atès que he detectat en la tramitació de l’expedient unes actuacions que,  al meu entendre, no constitueixen una pràctica de Bona Administració sinó tot el contrari, formulo les següents consideracions: 

Segons es dedueix de l’expedient, es va notificar al ciutadà la denúncia el 7 de juliol de 2020 i ell va fer al·legacions en termini, que van ser desestimades;  posteriorment se li va notificar la sanció el 28 de setembre de 2020 i hi va presentar en contra seva, un recurs de reposició el 19 d’octubre de 2020; l’Administració no va fer cap altre tràmit, ni se li va donar cap resposta fins al cap de gairebé quatre anys, quan el 6 de març de 2024, després d’un informe de l’instructor de data 21 de febrer de 2024, es dicta el Decret d’Alcaldia desestimant el recurs. 

Malgrat haver-se produït la desestimació del recurs per silenci administratiu al cap d’un mes – segons la notificació de la mateixa sanció el 28 de novembre de 2020 s’hauria d’entendre desestimat per silenci administratiu -l’administració no va fer absolutament res: ni va resoldre expressament ni tampoc va passar les actuacions a la via executiva per cobrar la sanció. Aquesta dilació en els terminis  situen el ciutadà en una total inseguretat jurídica perquè, ni se li resol el recurs -tot i que l’ha d’entendre desestimat malgrat l'obligació de resolució expressa de l’administració- ni tampoc rep cap notificació de constrenyiment, ni sap com pagar la multa, perquè ja no li serveix el període de pagament indicat en la notificació de la sanció.

El fet que, gairebé quatre anys després d’aquest silenci administratiu, i més de quatre anys després de la denúncia, es dicti un decret d’alcaldia desestimant el recurs de reposició i posteriorment -en data 17 de maig de 2024- el ciutadà rebi  la reclamació del pagament de la multa per la via de constrenyiment, fan pensar més en una actuació en favor de l’administració per evitar la prescripció d’una sanció, que no en una actuació per garantir els drets del  ciutadà en qualsevol procediment sancionador, de manera que aquesta defensora arriba a la conclusió següent:

La resolució expressa del recurs de reposició de forma tan extemporània -quan gairebé estaria pròxima a prescriure la sanció -i quan han passat quatre anys des de la data dels fets i més de tres anys i mig des de la seva interposició, sense que a més a partir del silenci administratiu l’administració hagi exigit el pagament de la sanció- com seria la seva obligació en base a l’article 30.3 de la Llei 40/2015- suposa una vulneració clara del dret fonamental a la tutela efectiva  i a la seguretat jurídica (art 24 i 25 de la CE), que contenen també el dret a un procediment amb totes les garanties i sense dilacions indegudes -d’aplicació també en els expedients sancionadors-, i suposen també una vulneració dels preceptes de la Llei 40/2025 d'1 d’octubre de règim jurídic de les administracions públiques en els articles 3 i 4  sobre els principis que ha de respectar l’administració en les seves actuacions, motiu pel qual aquesta defensora formula la següent: 

RECOMANACIÓ