El senyor JSB, presenta una queixa davant aquesta defensora i exposa que li han notificat una denúncia i posterior sanció, en relació a una infracció que es troba prescrita i per mitjà d’un expedient sancionador que es trobaria caducat. 

El senyor JSB ja s’havia adreçat a aquesta defensora anteriorment en relació a la mateixa infracció, perquè mai no li havia estat notificada correctament, el que va finalitzar amb l’estimació de la recomanació d’aquesta defensora, que suposava deixar sense efecte la liquidació de la multa efectuada al senyor JSB, i la retroacció del procediment al moment en el que es va produir la manca de notificació, és a dir, al moment de notificar la denúncia (exp. número 2023/DCG/146 i exp. Siagi 2023025081). 

El senyor JSB, doncs, ha rebut per primera vegada la notificació de la denúncia de la butlleta 60064939 per uns fets de data 24 de setembre de 2022 en data 18 d’octubre de 2023. 

Seguidament, en data 16 de novembre de 2023 el senyor JSB va presentar al·legacions contra aquesta denúncia, indicant que es trobava prescrita la infracció pel transcurs de tres mesos sense que hagués rebut cap notificació vàlida, ni eficaç, és a dir, que en el moment que per primera vegada se li notifica, el 18 d’octubre de 2023, estaria prescrita per tractar-se d’una infracció lleu. 

Finalment va rebre la notificació de la sanció, expedient 1439973 en el que sense cap motivació, ni anàlisi de les seves raons, ni resposta respecte al que plantejava, li desestimen les seves peticions amb una resposta tipus, contra la qual interposa recurs de reposició en data 14 de febrer de 2024 que se li desestima per silenci administratiu.

El senyor JSB ha presentat  nova queixa davant aquesta defensora, com deia, perquè considera que es torna a vulnerar el seu dret a un procediment amb totes les garanties i sense que se li causi indefensió, perquè l’Ajuntament no ha donat resposta a les seves peticions concretes i no ha contestat el recurs de reposició. A més contra el principi de seguretat jurídica que implica no poder ser sancionat per una infracció que es troba prescrita, pel transcurs del temps sense haver-li adreçat cap notificació vàlida. 

Un cop aquesta defensora ha examinat el procediment anterior que, atesos els defectes de notificació, va implicar la nul·litat de la liquidació de la multa i la retroacció del procediment al seu inici; considerant que en el procediment anterior la primera notificació, de la comissió d’una infracció, a l’administrat, és a dir la denúncia, va resultar ineficaç i, per tant, no vàlid com a acte d’inici de l’expedient, i que aquest acte vàlid només s’ha produït ara, més d’un any després, és evident que el termini de prescripció de la infracció no s’ha interromput vàlidament, i per tant no només s’ha produït la prescripció de la sanció, sinó la caducitat de l’expedient sancionador.
A més, considero, que hi ha una total manca de motivació i una indefensió absoluta en tant que la resposta a les al·legacions és una resposta tipus que impedeix al ciutadà conèixer els motius pels quals no s’estimen les seves al·legacions i no se’n pot defensar correctament. Això vulnera el seu dret de l’article 24 de la CE, i comporta la nul·litat de la resolució per infracció del dret fonamental a la defensa.

Considero també que no se’l pot sancionar: la infracció està prescrita pel transcurs dels tres mesos establerts per les infraccions lleus, en aquest cas tenint en compte que és a partir de la notificació vàlida de la denúncia quan aquesta té eficàcia, ja han transcorregut amb escreix els tres mesos que diu la llei:
“art 62 de  l’OMC i article 112 de la Ley de Tráfico y Seguridad Vial 6/2015 de 30 d’octubre que estableix que les infraccions lleus prescriuen als tres mesos.”

En qualsevol procediment sancionador s’han de respectar tots els principis del dret penal i les garanties que en aquest sentit estableix la CE: dret a un procediment sense que es produeixi indefensió, dret a la seguretat jurídica i, per tant, a no ser sancionat per uns fets, que en el moment que se li imputen, ja no són sancionables. 

Considerant que, a més, hi ha caducitat de l’expedient pel transcurs dels sis mesos sense que s’hagi tramitat, ha vençut el termini màxim per resoldre i en aplicació de l’article 84.1  i 88. 1 de la LPAC, s’ha de posar fi a l’expedient. 

Atès tot el que s’exposa aquesta defensora considera que hi ha hagut una mala praxi i una mala actuació en el procediment de referència i que l’administració havia d’aplicar la prescripció d’ofici, i en tot cas la caducitat de l’expedient, i no tornar a incoar el procediment. 

Tota l’actuació que s’ha dut a terme és contrària a la Bona Administració, i als principis de Transparència, bona fe, claredat i eficàcia, motiu pel qual formula la següent: 

RECOMANACIÓ