La senyora CCD es va adreçar a aquesta Defensora per tal de denunciar l’actuació d’un agent de la Policia Local que considera un abús de poder, sense que l’Ajuntament hagi portat a terme cap actuació per corregir-lo disciplinàriament.

La senyora CCD va rebre el 20 d’agost de 2023 una  notificació d’incoació d’un expedient sancionador per denúncia d'un agent en la que se li atribuïen els fets següents:

Que el dia 2 de juny de 2023 en la seva condició de vianant havia infringit l’article 77 n) LSV, per “retirar, ocultar, alterar o deteriorar la senyalització permanent o ocasional. Van sol·licitar una reserva d’espai que havia estat denegada”(sic), amb una proposta de sanció de 3.000 euros. 

La senyora CCD va rebre aquesta notificació personalment, com a autora d’aquesta infracció i no com a presidenta de l’Associació de Veïns de Sant Narcís, tal com consta en el document d’incoació d’expedient sancionador.

Davant d’aquesta notificació la senyora CCD va fer al·legacions que van ser estimades mitjançat un Decret que va declarar nul·la la incoació de l’expedient i en va acordar l’arxiu.

Malgrat que amb aquest Decret es va anul·lar l’expedient i es va deixar sense efecte la sanció de 3.000 euros, la ciutadana que presenta la queixa considera que hi ha hagut una mala actuació d'un agent per abús en l’exercici de les seves funcions, que no pot ser acceptada en un funcionari públic. 

Aquesta defensora, un cop examinat l’expedient sancionador i tota la documentació que en forma part, tenint en compte el que estableix la Llei de Policies Locals de Catalunya 16/1991 de 10 de juliol, i les garanties de tot el procediment sancionador que s’han d’observar sempre per respectar el dret de la ciutadania a un procediment amb totes les garanties, conclou el següent: 

L’agent va redactar una butlleta de denúncia de les que s’utilitzen per sancionar infraccions de les ordenances municipals de circulació o del reglament de circulació. En aquesta butlleta, número  60005756, hi consta el següent: “data 2/6/2023, 10:00 hores, sanció 3.000 euros; no s’identifica cap vehicle, i es diu: lloc de la denúncia C/ Mare de Déu dels Àngels 14; precepte infringit 142 del RGC, traslladar senyalització circumstancial sense autorització. Varen fer una reserva que havia estat denegada”. S’hi identifica a la persona infractora amb el seu DNI, malgrat que s’indica a la butlleta que no es va notificar a la persona “per estar absent en el moment de la denúncia”. Sobta molt a aquesta defensora que si la persona denunciada no era al lloc dels fets, se la identifiqui amb el seu document d’identitat en la butlleta de denúncia.

Així resulta que l’agent emplena una butlleta de denúncia sense haver identificat in situ a l’autor, malgrat que indica un DNI, que és el de la senyora CCD, el que suposa clarament que ha fet una butlleta consignant uns fets que necessàriament ha hagut de cometre algú -i que necessàriament l’agent ha hagut de veure i observar in situ per tenir presumpció de veracitat- però sense haver-los vist, ni haver-ne identificat l’autor. Com després dirà ell mateix, aquesta persona no hi és i, per tant, aquesta consignació del seu DNI en la butlleta és una dada obtinguda per l’agent quan ha redactat la butlleta, a posteriori de l’hora en la qual situa els fets, o ja coneguda a priori.

Aquesta butlleta no es notifica en el mateix moment a la suposada infractora perquè no hi és; posteriorment sí que se li notifica l’inici d’un expedient sancionador, que s’incoa precisament perquè l’agent denunciant no només ratifica la butlleta sinó que fa una acta en la qual torna a identificar a la ciutadana queixant. 

En efecte, aquesta notificació de la incoació d’un expedient sancionador, que deriva del Decret d’Alcaldia d'11 de juliol de 2023 pel qual s’acorda incoar l’expedient esmentat -i que es va notificar a la senyora CCD el dia 20 d’agost de 2023 - va precedida de l’informe de l’intendent en cap, de data 5 de juliol de 2023 que diu:

“Arran de l’actuació el sotsinspector va identificar la senyora CCD i va estendre butlleta de denúncies 60005756 i va aixecar l’acta A 10 número 202342479.”

Per tant, en aquest sentit es reitera que l’agent va identificar la senyora CCD en la butlleta, cosa absolutament impossible atès que no hi era; i després en l’acta, on a més del DNI ja hi fa constar nom i cognoms i en la que de nou l’agent insisteix en identificar-la com a autora de la infracció denunciada. I tot això, òbviament, sense la presència de la ciutadana denunciada al lloc dels fets.

I si bé és cert que a l’acta efectuada després de la butlleta de denúncia hi diu que la senyora CCD com a representant de l’AAVV de Sant Narcís va entrar una instància en la que exposava que el barri organitzava la festa major amb activitats per tothom i demanava reserves d’espai, al final d’aquesta acta, l’agent proposa l’obertura d’un expedient sancionador- òbviament a qui havia identificat com a autora de la infracció de l’article 142.2 del RGC- i afirma que no hi ha cap dubte que les persones que van moure el senyal eren persones de l’organització de la festa, segueix identificant la senyora CCD com a autora de la infracció. 

Quan la ciutadana va rebre a títol personal la notificació de la sanció, va fer unes al·legacions que li van ser estimades íntegrament, i es va deixar sense efecte la incoació de l’expedient, que s’havia iniciat precisament perquè l’agent va identificar a aquesta persona com a autora dels fets, en la forma que acabo d’exposar. 

Aquest Decret que deixa sense efecte l’expedient, fa, entre d’altres, les consideracions següents:
Que l’objecte de la denúncia consisteix en que presumptament la titular ha retirat dues senyalitzacions de prohibició d’estacionar al carrer Mare de Déu dels Angels número 14.

Que -malgrat la identificació que va fer en dues ocasions de la senyora CCD quan l’agent  es ratifica en la denúncia reconeix que no es va identificar in situ a la persona infractora. 

Que la infracció l’atribueix a la senyora CCD com a presidenta de l’AAVV -extrem que mai s’ha indicat en cap  moment ni en la butlleta ni en l’acta, ni posteriorment al notificar la incoació d’expedient- però resulta que el designat com a responsable de l’AAVV per la festa major és el senyor Jordi Soler, tal com consta en el Decret d’autorització, i que l’agent denunciant coneixia perfectament. 

Que l’agent denunciant insisteix, en la seva ratificació a petició de l’instructor, en voler fer responsable a la senyora CCD malgrat que no pot acreditar de cap manera que ella materialment, hagués portat a terme una infracció sancionada com a de forma tant greu.

Que la denúncia és de feble cobertura jurídica, atès que qualsevol persona podia haver canviat de lloc dues senyals mòbils; que tampoc no s’indiquen les matrícules dels vehicles que ocupaven l’espai senyalitzat, que haurien conduït a identificar-ne els propietaris.

En resum, en el Decret que posa fi a l’expedient, es diu que el denunciant no va presenciar els fets, i per tant  està més que clar que no es pot acreditar l’autoria, i que l’abast de la presumpció de veracitat arriba només a fets objectius que hagin estat apreciats in situ i constatats materialment per l’agent, cosa que no és el cas. 

Com ja s’ha dit, la denuncia ni consta notificada, ni compta amb la conformitat o no de la denunciada, i la presumpció de veracitat dels agents es refereix a fets constatats i apreciats materialment per l’agent de l’autoritat, no per supòsit o deducció, atès que cal que l’agent observi de forma pròpia, i personal la comissió de la infracció; la denúncia en aquest cas és una deducció o una hipòtesi, o una mera sospita de l’agent mogut per altres raons que no tenen res a veure amb el compliment de les seves obligacions.  

I finalment, que aquesta actuació de l’agent va més enllà d’una simple negligència en l’exercici de les seves funcions és dedueix precisament de la insistència en la imputació dels fets i la identificació tant si com no, de la senyora CCD com a autora de la infracció, malgrat que l’agent ha d’acabar admetent que ni l’ha vista, ni l’ha identificada in situ i que es tracta d’una mera conjectura. 

Actuar directament contra una persona física, atribuint-li uns fets que no poden gaudir de la presumpció de veracitat que té un agent de l’autoritat perquè no els ha presenciat; identificar-la amb el seu DNI i posteriorment amb noms i cognoms; induir a que s’acordi l’inici d’un expedient sancionador per una infracció sancionada amb 3.000 euros; tenint en compte el coneixement que tenia aquest agent que estava actuant en base a una mera hipòtesi -com es desprèn de la seva posterior ratificació en l’expedient sancionador- és un abús de poder en l’exercici de les seves funcions en clar perjudici per la ciutadana afectada, a l’entendre d’aquesta defensora.  

Atès tot el que he exposat, tenint en compte els principis bàsics d'actuació dels policies locals en les seves relacions amb la comunitat continguts en la Llei de Policies Locals de Catalunya 16/1991 de 10 de juliol, que els ha d’impedir, en l'exercici de llur actuació professional qualsevol abús de poder en perjudici de la ciutadania, atesos els principis de proporcionalitat i bon govern i atès que la queixa de la ciutadana ha quedat sense resposta pel que fa a l’actuació de l’agent esmentat, aquesta defensora formula la següent: 

RECOMANACIÓ