La senyora SSB, va ser denunciada amb l’article 15.17 de l’OMC per “estacionar un vehicle en una zona senyalitzada com a reserva d’estacionament, llevat dels autoritzats. Reservat serveis Sanitaris”, amb la butlleta número 60069296 al carrer Berenguer Carnicer, s/n el dia 1 de novembre a les 20.10 h. 

Va presentar al·legacions i recurs de reposició aportant fotografies del lloc exacte on va estacionar i se li van desestimar. 

Fa constar que el lloc en concret on ella i una seva amiga van estacionar no està afectat ni pel senyal de prohibició vertical que reserva l’espai per personal sanitari, ni per la senyalització per aparcament d’autobusos, per tant, no hauria d’haver estat sancionada per l’article 15.17 (estacionar en reservat per determinats serveis). 

La seva amiga, la senyora Bouchra Benlamin, de la qual hem estat autoritats per poder revisar el seu expedient sancionador (1443696), se la va sancionar pel mateix concepte, l’article 15.17, el mateix dia, a la mateixa hora i en el mateix lloc i va fer al·legacions, essent aquestes estimades per l’Ajuntament, ja que l’agent actuant (agent 10300) va reconèixer, en la ratificació de la butlleta, que es va equivocar en l’article infringit, i en aquest sentit, queda clar que ambdós vehicles sancionats, estaven estacionats en aquest espai, després de la zona reservada a vehicles autoritzats.

Tractant-se de les mateixes circumstàncies sancionades, aquesta defensora constata un greuge comparatiu per la senyora SSB que a ella no se li hagin estimat les al·legacions, ni el recurs de reposició i a la seva amiga si, ja que si es reconeix per part de l’agent sancionador que va haver-hi un error en el precepte infringit en la denúncia de la senyora Bouchra Benlamin, també s’ha de reconèixer l’error en la butlleta de la senyora SSB, ja que les circumstàncies, segons les dues butlletes eren les mateixes, i els dos vehicles es trobaven en aquesta altra zona que no era la reservada als autoritzats. 

En aquest cas la tipificació del precepte infringit és important (dret a la seguretat jurídica) perquè és el que descriu els fets en consonància amb la sanció, de manera que un cop s’ha reconegut l’error en el primer cas per part de l’agent, atès que no seria certa la infracció d’estacionar en lloc reservat a vehicles autoritzats, fet que ha motivat que es deixi sense efecte un el primer cas, també ha de ser així en el segon, perquè és idèntic supòsit i idèntic fet, i per tant la ciutadana queixant tampoc hauria comès la infracció denunciada.

Per tots aquests motius, i tenint en compte els principis d’Equitat, i Eficàcia dels Serveis Públics contemplats en la Carta Europea de Salvaguarda de Drets Humans a la Ciutat, i també al principi de Bona Administració, formulo la següent:

RECOMANACIÓ