La senyora LL LL M,  presenta una queixa davant aquesta Defensora per les conseqüències que ha tingut, l'actuació que ha portat a terme, per poder instal·lar un ascensor per accedir a casa seva, atès que aquesta ciutadana es troba afectada d'ELA, amb pèrdua de mobilitat i amb dificultats d'expressió i un grau 3 de dependència.

Segons exposa, en el seu dia va demanar una  llicència d'obres per instal·lar un ascensor a casa seva que li permetés l'accessibilitat al domicili. Aquest ascensor s'havia d'instal·lar a l'exterior, al lateral de l'edificació, per ser la solució més idònia i menys dificultosa d'executar. Els seus tècnics van estudiar la normativa i van entendre que procedia aquesta instal·lació, segons ells, també confirmat pels serveis tècnics de l'Ajuntament.  

Es  va presentar el  projecte per la llicència d'obres, però es van iniciar sense esperar la seva obtenció, per la imperiosa necessitat que en tenia la senyora LL LL M, degut a l'avenç de la malaltia. Exposa que ells van fer igualment les obres, i que van parlar amb els veïns, que ho van entendre i hi van estar conformes, però que finalment l'Ajuntament els va dir que no els podien concedir la llicència perquè s'infringia la normativa urbanística. Així doncs, els van denegar la llicència perquè l'ascensor construït al lateral de l'edificació no respectava el metre de distància que preveu l'article 67.3 c) de la normativa urbanística del PGOU, modificació 79.

Aquesta defensora, rebuda la queixa, i estudiat el tema, va parlar amb els Serveis Tècnics i amb l'arquitecta de l'Ajuntament, en tot moment va indicar que entenien el problema, que estaven buscant una solució, però que tècnicament i legalment no era possible perquè l'estructura construïda a la paret lateral de la casa no respecta la separació que ha de tenir d'un metre segons la normativa municipal, perquè sobrepassa aquesta distància en 35 cms. L'Ajuntament diu que han de respectar el metre de separació i que no es compleix, i que encara que els veïns mentre sigui temporal hi estiguin conformes, no vol dir que l'Ajuntament pugui passar per alt aquesta normativa, ni fer cap excepció atès el caràcter reglat de les llicències urbanístiques.

Finalment l'Ajuntament ha ordenat la restitució de la legalitat urbanística  per tal que es retiri la construcció.

Aquesta defensora considera que l'actuació de l'Ajuntament en el sentit de denegar la llicència i d'ordenar l'enderroc de les obres efectuades -ascensor exterior i rampa d'accés- malgrat que s'ajusti a la normativa, s'ha de revisar en els termes que indico a continuació:

Atès que l'article 67.3 c) de les normes urbanístiques de Girona,  preveu que de manera excepcional es podrà ocupar sòl de parcel·la lliure d'edificació o el pati d'illa per la construcció destinada a la instal·lació d'ascensor, per tal de garantir les condicions d'accessibilitat en els edificis existents -com és el cas- amb les següents condicions: justificar les raons tècniques o econòmiques que facin inviable qualsevol altra solució; el manteniment de les condicions d'habitabilitat o de seguretat del propi edifici i dels veïns;  que l'ascensor preferentment se situï adossat a l'edifici, i a la part posterior o lateral de l'edificació (...); atès que a l'apartat 8 estableix  que en el cas que  l'ascensor se situï superant la profunditat edificable de l'edificació alineada a vial o a la posició de l'edificació i separacions mínimes en ordenació aïllada, s'haurà de mantenir una separació mínima obligatòria als límits laterals veïns igual a l'excés de profunditat superat i com a mínim d'1 metre.

Atès que aquesta darrera norma és la que ha provocat que l'Ajuntament no autoritzi l'ascensor perquè per 35 cm no compleix la separació  indicada.

Atès que la ciutadana afectada va presentar un escrit en el que els veïns afectats per aquesta construcció hi manifestaven la seva conformitat, mentre no fos definitiva i només fins que fos necessària.

Atès que la normativa que regula l'accessibilitat a les edificacions, i concretament l'article 15 de la Llei d'accessibilitat 13/2014 de 30 d'octubre, quan regula les condicions d'accessibilitat dels edificis existents permet solucions alternatives que permetin la màxima accessibilitat:

En els edificis que se sotmetin a ampliació o reforma, els elements existents que per a assolir la condició d'accessibles requereixin mitjans tècnics o econòmics que comportin una càrrega desproporcionada, han d'ésser almenys practicables. En els casos en què aquesta condició tampoc no sigui assolible, es poden admetre per a determinats usos solucions alternatives que permetin la màxima accessibilitat possible.

Atès que el Codi de l'edificació RD 173/2010, modifica el codi tècnic de l'edificació, diu :   

Els requisits bàsics relatius a la funcionalitat i els aspectes funcionals dels elements constructius es regeixen per la seva normativa específica, llevat dels vinculats a l'accessibilitat de persones amb mobilitat o comunicació reduïdes, que es despleguen en el CTE.» Tres. L'apartat 4, lletra b) de l'article 2, queda redactat de la manera següent: «L'adequació funcional, entenent com a tal la realització de les obres que proporcionin a l'edifici més bones condicions respecte als requisits bàsics als quals es refereix aquest CTE.» Quatre. S'afegeix un segon paràgraf a l'apartat 1 de l'article 9, amb la redacció següent: «Igualment, es desplega en aquest Codi el requisit bàsic de funcionalitat, esmentat a l'apartat 1.a) de l'article 3 de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació, relatiu a l'accessibilitat de les persones amb mobilitat i comunicació reduïdes, amb subjecció al que disposen la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, i el Reial decret 505/2007, de 20 d'abril, pel qual s'aproven les condicions bàsiques d'accessibilitat i no-discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions.»

Atès que l'art 9 bis de la Llei d'Urbanisme de Catalunya 2010 Decret 1/2010, 3 agost diu:

Els projectes d'obres per a la rehabilitació d'edificacions preexistents poden comportar l'autorització per ocupar, mentre subsisteixi l'edificació, sòls reservats a sistemes urbanístics o terrenys privats inedificables que siguin indispensables per instal·lar ascensors o altres elements relacionats amb l'accessibilitat de les persones, o per a reduir com a mínim el 30% de la demanda energètica anual destinada a la calefacció o la refrigeració de l'edifici d'acord amb el que estableix la legislació en matèria de sòl, sempre que:a) Sigui inviable tècnicament o econòmicament qualsevol altra solució.b) No es perjudiqui sensiblement la funcionalitat del sistema urbanístic afectat o les condicions de ventilació, assolellament i vistes de les edificacions veïnes.

En aquests supòsits no és necessària la modificació del planejament urbanístic.

Atès que aquestes normes no estableixen la limitació a l'excepció que preveu la normativa municipal, que finalment resulta molt més restrictiva, i atès que  aquesta infringeix el dret a l'accessibilitat i a la no discriminació que té la ciutadana que presenta la queixa:

Aquesta defensora considera que la previsió de les normes urbanístiques contingudes a l'article 67.3 c) que regulen les excepcions a la norma per tal de garantir  l'accessibilitat a edificacions ja construïdes, conté una limitació excessiva a aquesta excepció i totalment innecessària, com és la de respectar la distància de 1 metre als veïns, que es podria resoldre amb el simple fet de condicionar-ho a la conformitat i autorització d'aquests veïns. Fins i tot es tracta d'una restricció que va més enllà del que disposa la mateixa Llei d'Urbanisme de Catalunya, en el sentit que és més restrictiva en la previsió de les excepcions normatives per garantir l'accessibilitat de les persones.

Aquesta defensora considera la limitació que conté l'article 67. 3 c) 8, indicat, és  contrària a les disposició de les lleis sobre accessibilitat, i vulnera el dret fonamental a la igualtat i a la no discriminació de l'article 14 de la CE, de la ciutadana queixant, i els principis d'Igualtat de drets i no-discriminació i el Dret  a la ciutat, continguts a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.

Per tot això aquesta Defensora formula la següent:

RECOMANACIÓ