El senyor BGS presenta una queixa en la que exposa :

Que és llogater d’una plaça d’aparcament als soterranis de la plaça Josep Pallach 14. 

Que l’any 2017 l’Ajuntament va fer obres a la plaça, que va adjudicar a l’empresa constructora RAVI, Obras,Transportes y Excavaciones SL, degut a les quals es van produir filtracions d’aigua i ciment que van causar danys als vehicles estacionats en el soterrani, entre ells el de la persona que es queixa, matricula XXXX.

Que va presentar la corresponent reclamació per responsabilitat patrimonial a l’Ajuntament, que va donar lloc a l’expedient 2016016823, que va finalitzar per acord de Junta de Govern Local de data 23  febrer de 2018, amb el contingut següent: 

“Estimar  la petició d’indemnització  derivada de la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada pel senyor ACH, a través de l’entitat SC Gestió, administradora de la comunitat de propietaris del garatge plaça Josep Pallach i Carolà, per danys al vehicle matrícula XXXX i una motocicleta, per la inundació a l’aparcament soterrani de la plaça Josep Pallach i Carolà, que atribueix a l’execució d’obres a la coberta, durant els  episodis de pluja dels dies 30 i 31 de maig de 2016, reconeixent la indemnització establerta pel titular del vehicle, senyor BGS , en la quantia de 1743,63 euros, d’acord amb la factura obrant a l’expedient. 

Declarar responsable dels fets a l’entitat Ravi, Obras, Transportes y Excavaciones SL. 

Requerir a l’entitat  Ravi, Obras, Transportes y Excavaciones SL, representada pel senyor DRA, perquè faci efectiva al titular del vehicle, senyor  BGS, la quantia de la indemnització reconeguda, d’import 1743,63 euros ( iva inclòs )

Que va reclamar el pagament a l’Ajuntament i que a data d’avui no ha tingut cap resposta ni ha cobrat aquest import.

Aquesta Defensora ha sol·licitat l’expedient, ha demanat explicacions, i un cop examinades les actuacions, es desprèn el següent:

En cap apartat d’aquesta resolució no s’indicava al senyor BGS que ell, pel seu compte, hagués de dur a terme cap gestió per obtenir el cobrament efectiu de l’import indicat, atès que l’Ajuntament reconeixia la responsabilitat patrimonial que se li havia reclamat, atribuïa aquesta responsabilitat a l’empresa contractista de les obres, reconeixia la indemnització reclamada i acordava requerir a l’empresa perquè pagués. 

En aquest sentit doncs, l’administrat entenia que només havia d’esperar que l’administració li comuniqués el resultat d’aquest requeriment. 

La única comunicació que va fer l’Ajuntament a l’empresa declarada responsable del pagament va ser la mateixa notificació de l’acord  de la Junta de Govern Local, en data 6 de març de 2018, en que consta efectuada en la persona de DRA, representant de Ravi, Obras, Transportes y Excavaciones, SL. 

El senyor BGS en data 1 de febrer de 2019 va presentar escrit a l’Ajuntament (registre d’entrada 2019009374) sol·licitant el pagament de la quantia de la indemnització, atès que encara no havia rebut cap notificació per part de l’Ajuntament, i manifestava que ell no podia tenir l’obligació de reclamar a l’empresa quan era l’Administració que havia acceptat i declarat l’existència de responsabilitat patrimonial.

Aquest escrit va anar als Serveis Jurídics, a l’expedient de responsabilitat patrimonial del senyor BGS, sense que es tramités la seva petició, ni se li donés resposta en cap sentit, ni tampoc se l’advertís que fos ell qui havia de reclamar a l’empresa esmentada. 

En no donar resposta, en cap sentit, a la petició del senyor BGS, aquesta Defensora considera que l’Ajuntament no només va incomplir amb la seva obligació, sinó que li ha causat un perjudici com és el no haver pogut cobrar l’import de la indemnització. 
Aquesta empresa, Ravi, Obras, Transportes i Excavaciones SL a  més, pel que sembla, actualment no existeix, i per tant no pot respondre de cap reclamació. 

Cal tenir en compte a més, que tant l’Ajuntament com l’empresa contractista en el moment en que es van produir els fets tenien assegurada la seva responsabilitat patrimonial/civil a les respectives companyies asseguradores, de manera que aquestes haguessin pogut respondre de la indemnització a satisfer al senyor BGS.

A la vista d’aquests antecedents aquesta Defensora fa les consideracions següents: 

Atès que l’Administració en el seu moment va estimar la petició de responsabilitat patrimonial que li va adreçar el  senyor BGS pels danys causats en el seu vehicle, a resultes de les obres de la plaça Josep Pallach i  Carolà.

Atès que l’Ajuntament va estimar la reclamació del ciutadà i va reconèixer el seu dret a ser indemnitzat en l’import de 1743,63 euros, per la defectuosa actuació que va a dur a terme  l’empresa contractista que feia les obres d’arranjament de la plaça Josep Pallach i Carolà per adjudicació de l’Ajuntament.

Atès que l’acord de Junta de Govern pel que s’acorda estimar la petició del senyor BGS establia també que s’havia de requerir a l’empresa indicada perquè pagués aquest import.
Atès que no consta que l’Ajuntament- a part de la notificació d’aquest acord al legal representant de l’empresa adjudicatària el 6 de març de 2018- hagi portat a terme cap altra actuació per fer complir la seva decisió.

Atès que en cap moment es va indicar a l’administrat que havia de ser ell qui havia de reclamar a l’empresa contractista el pagament de l’import que se li va reconèixer, ni se li va donar cap instrucció ni indicació al respecte, de manera que ell va entendre que era l’Ajuntament qui havia de fer-ho. 
Atès que l’Ajuntament tampoc li va contestar -ni tan sols la van tramitar- la petició del ciutadà de data 25 de gener de 2019 amb registre de data 1 de febrer de 2019, núm.2019009374, en la que demanava que l’Administració pagués l’import de la indemnització que se li havia reconegut.
Atès que  aquesta Defensora entén que l’Ajuntament era responsable dels actes per la defectuosa execució de les obres de l’empresa adjudicatària per culpa in eligendo, i per aplicació dels preceptes de l’article 1902 i 1903 del Codi Civil que regulen la responsabilitat derivada de culpa o negligència.  

Atès que el transcurs del temps, quan és l’Administració qui ha d’actuar i no ho fa, no pot servir perquè aquesta s’alliberi de les seves obligacions, i en cap cas aquesta deixadesa pot perjudicar a l’administrat, aquesta Defensora conclou:

Que s’ha produït una situació totalment injusta pel ciutadà de la que ha de ser rescabalat de forma immediata, i que l’Ajuntament ha de procedir a abonar-li l’import de la indemnització que en el seu dia li va reconèixer, amb els interessos corresponents. 

Que l’Administració, no pot traslladar a l’administrat l’obligació de reclamar a l’empresa contractista, quan l’Ajuntament ha reconegut la seva responsabilitat,  sens perjudici que després l’Administració tingui acció per repetir contra aquesta empresa.

Que l’Ajuntament disposa d’una assegurança de Responsabilitat Civil que precisament és per pagar les indemnitzacions derivades de la seva responsabilitat patrimonial, i que posteriorment pot exercir el seu dret de repetició contra l’asseguradora de l’empresa adjudicatària, que és el que s’havia d’haver fet en aquest cas, per no burlar el dret de l’administrat a ser indemnitzat de manera efectiva i immediata. 

Per tot això, i considerant que aquesta actuació és totalment injusta, i que no respon a principis d’Equitat, Bon Govern, Transparència i Eficàcia dels Serveis Públics, contemplats en la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, i que l’Ajuntament tenia al seu abast mitjans suficients per procedir al pagament de la indemnització, i exercir posteriorment les accions convenients per mitjà de les companyies asseguradores, aquesta  Defensora formula la següent:

RECOMANACIÓ