La senyora JGJ presenta una queixa en relació a dues multes de les quals s’ha assabentat quan ha rebut la notificació d’embargament, amb la curiositat que cap de les multes, cap no li ha estat notificada al domicili (Borrassà) sinó al domicili del vehicle (Figueres) quan ella havia facilitat el seu domicili a l’agent que li va posar les dues denúncies. En canvi, la via de constrenyiment sí que se li ha notificat al seu domicili de Borrassà. Això li ha causat indefensió perquè no ha pogut fer al·legacions de cap mena ni acollir-se en el seu cas al pagament amb bonificació.

En efecte, i revisat l’expedient, el dia 8 de gener de 2021 a les 15.09 va ser denunciada per estacionar el vehicle a un pàrquing d’ús exclusiu per a persones amb mobilitat reduïda, sense tenir autorització per fer-ho, no mostrar correctament la targeta per veure si tenia validesa. 

Aquesta multa, per import 200 euros no li va ser entregada en mà perquè en aquell moment no hi era. És la butlleta 60021475. En el moment en que l’agent ja havia fet la butlleta va arribar la ciutadana, però la denúncia ja estava feta.

EAleshores, i ja amb la ciutadana present, li va aixecar una acta de denúncia per infracció de la Llei 13/2014 de 30 d’octubre d’accessibilitat. Aquesta acta si que la va fer amb ella present, i la ciutadana li va indicar el domicili a efectes de notificacions, el domicili on viu i resideix que és el del c /Dalmau Creixer núm XX  de Borrassà. Així consta a l’acta de denúncia del mateix dia i hora, número 20210199.

No obstant això, l’agent no va anotar aquesta adreça en la primera denúncia, que va seguir el seu curs com si la denunciant no hi fos present -perquè en aquell moment és cert que no hi era- ni va esmenar que ella després havia facilitat un domicili.

Malgrat que en aquesta segona denúncia la ciutadana va facilitar la seva adreça real, a Borrassà, totes les actuacions derivades de la incoació d’expedient motivat per aquesta acta han estat notificades a una adreça que no és la que la ciutadana va facilitar, sinó que se li han notificat al c/ Mare de Deu de Montserrat XX, de Figueres, i finalment s’ha publicat per edictes al BOE, de manera que no ho ha rebut, ni ha pogut fer al·legacions de cap mena, el que li ha causat una autèntica indefensió.

En canvi la via de constrenyiment per exigir-li el pagament de la multa se li ha notificat correctament al seu domicili de Borrassà, el que demostra que l’Administració si tenia coneixement de la seva adreça.

I en relació a la primera multa -tot i que efectivament un cop se li havia fet la denúncia ella va arribar al lloc dels fets i l’agent va poder tenir el seu domicili al fer-li l’acta per infracció de la llei 13/2014- és cert que en no fer constar el domicili, al tramitar-se la denúncia es va intentar notificar al domicili que consta en el document d’antecedents del vehicle, de la DGT, que en aquest cas era el de Figueres. Tot i que no deixa de sorprendre que després, quan se li notifica l’inici de la via de constrenyiment sí que l’Ajuntament troba el seu domicili del c/ Dalmau Créixer de Borrassà, i, per tant, no s’entén que en aquest cas, malgrat la constància del domicili real de la denunciada, es continués enviant les notificacions a un domicili on no hi era, i no es fes cap altra diligència per notificar en el domicili que ella mateixa va donar en el moment de ser sancionada.

Tot i que és comprensible que al notificar les denúncies per infracció de l’Ordenança Municipal Circulació, si no s’ha pogut notificar a la persona denunciada en el mateix moment, el que es fa és tenir en compte el domicili que consta als antecedents de la DGT, no deixa de resultar estrany que si un cop es constata que no hi ha ningú en aquella adreça, l’Ajuntament no comprovi si li consta una altra adreça on notificar l’expedient sancionador, que, com és el cas sí que li constava.

En aquest cas és evident que l’Ajuntament tenia constància que aquesta persona tenia un altre domicili que no era el de Figueres, sinó el de Borrassà perquè ella mateixa els havia facilitat aquest domicili i perquè és on li van notificar la via de constrenyiment.

Aquesta defensora entén que en aquest cas, tant en l’expedient derivat de l’acta d’infracció de la llei 13/2014 com en la denúncia inicial, s’ha vulnerat el dret a la defensa de l’article 24 de la CE i s’ha causat autèntica indefensió a la ciutadana, que malgrat haver designat el seu domicili correctament on ser notificada, se li van fer totes les notificacions a un altre domicili. A més, l’Ajuntament no pot negar el coneixement de la seva adreça, perquè les diligències de constrenyiment els han notificat al seu domicili correcte. 

En tot procediment sancionador, al marge de les qüestions de fons i de la culpabilitat o no de la persona infractora, en el nostre sistema constitucional de garanties, s’han de respectar de manera indiscutible totes i cadascuna de les normes del procediment per evitar que hi pugui haver cap mena d’indefensió cap al ciutadà.

El dret a la defensa, i el dret a un procediment amb totes les garanties és un dret fonamental en el nostre ordenament jurídic, d’especial protecció, que els poders públics tenen l’obligació no només de complir sinó també de fer complir.

Considero que en un cas i l'altre estem davant d’un vici del procediment que ha de comportar la seva nul·litat, per infracció de normes essencials del procediment que causen indefensió, i que en qualsevol cas l’administració havia d’acordar aquesta nul·litat i si era possible, retrotreure les actuacions al moment que es va produir aquest vici i tornar a començar per tramitar el procediment de forma correcta, això si els fets no es trobessin prescrits.

Per això aquesta defensora constata que s’ha vulnerat el dret a un procediment amb totes les garanties i s’ha produït indefensió a la ciutadana queixada, i per aquest motiu i atenent al principi de Bona Administració, formula la següent:

RECOMANACIÓ