La ciutadana MPP, presenta una queixa davant aquesta defensora per una sanció de 200 euros i 4 punts derivada de la butlleta 50428409, i posterior expedient sancionador 1294516, amb una sanció per una infracció greu de 200 euros i 4 punts, per haver passat un semàfor en vermell en data 21 de maig de 2018.

Al·lega indefensió per manca de notificació de la denúncia, i al·lega que s’ha resolt el recurs de reposició que va presentar el 23 de novembre de 2018 el 21 d’abril de 2022, gairebé 4 anys després dels fets denunciats.

Examinat l’expedient aquesta Defensora observa que la denúncia butlleta 50428409 la va efectuar un agent que en aquell moment es trobava regulant l’entrada d’alumnes al CEIP i amb ocasió d’aquest altre servei va detectar aquesta infracció que es descriu com a “el vehicle no ha respectat el llum“ sense dir en quina fase estava aquest llum.

L’agent, que no ha captat la infracció per cap mitjà, sinó presencialment mentre feia una altra tasca, no ha recollit cap altre indici, i s’ha limitat a comprovar després la titularitat de la matricula, respecte de la qual podria haver-hi un error.

Aquesta defensora pensa que si bé l’agent pot haver vist una motocicleta passar, i pot haver detectat una infracció, és difícil, al seu parer, creure que si estava fent altres tasques amb mainada que sortia de l’escola, pogués fer la butlleta a l’instant, més aviat semblaria que podria haver fet la denúncia després, sense poder descartar un error a l’hora de memoritzar la matricula, i obtenir posteriorment les dades del titular per poder fer la butlleta.

S’ha de tenir en compte que el fet que la seva denuncia tingui presumpció de veracitat no l’allibera de recollir altres indicis, segons l’article 88 del RD 6/2015.
En aquest cas no només no hi ha altres indicis, sinó que tampoc es determina en quina fase s’ha passat el semàfor i per tant la descripció dels fets no es troba correctament tipificada: en la butlleta inicial l’agent diu que “el vehicle no ha respectat el llum” (sense indicar si era vermell o taronja).

En la mateixa butlleta i també en les resolucions posteriors es parla de la infracció de l’article 146 del Reglament General de Circulació, quan aquest article no tipifica, ni sanciona cap infracció, sinó que explica com s’ha d’actuar davant el color dels semàfors; en realitat la sanció que se l’esta imposant es correspon amb la tipificació de l’article 76.k del Real Decret 6/2015 que tipifica com a infracció greu no respectar un semàfor en vermell. Aquest error és present en tot l’expedient i suposa una vulneració del principi de legalitat i afecta el dret de defensa que en tot procediment sancionador ha de ser escrupolosament respectat, començant pels fets que s’imputen que s’han de correspondre amb els tipificats com a infracció.

A tot això cal afegir que si bé és cert que la notificació de la denúncia, després dels dos intents i de deixar-li avís a la bústia no va ser recollida per la ciutadana, també és cert que posteriorment la sanció si que va ser notificada en recollir l’avís de Correus, i tenint en compte que en el recurs posterior ella ja manifesta que a vegades no els deixen els avisos a la bústia, podria ser perfectament, que en la primera ocasió no hagués trobat aquest avís.

Amb la interposició del recurs de reposició el 23 de novembre de 2018 la ciutadana no només demostra el seu interès en que se l’escolti, sinó que aporta una certificació per acreditar que aquell dia era a Barcelona fent un curs, i com a mínim genera el dubte suficient que fos ella la conductora del vehicle, que juntament amb el que ja s’ha dit sobre el possible error en la matricula, justificaria que com a mínim s’haguessin examinat amb més detall les seves al·legacions.

>Aquest recurs de reposició se li resol passat més de 3 anys i mig des que va interposar el recurs, gairebé 4 anys des dels fets (eren del 21 de maig de 2018) i en la resolució no s’analitza ni la possibilitat que efectivament hi hagi hagut indefensió per la defectuosa tipificació de la sanció, tant pel que fa a l’article infringit, com al fet de passar un semàfor sense indicar de quin color era, ni s’examina en la prova, que pot acreditar que la ciutadana era a Barcelona, i, per tant, si podia haver-hi hagut un error a l’hora de memoritzar la matricula per part de l’agent denunciant.
Atès que l’article 3 de la Llei 40/2015 de 1 d’octubre, estableix que les administracions han de respectar en la seva actuació i relacions els principis de servei efectiu, simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans, racionalització i agilitat dels procediments administratius i de les activitats materials de gestió, bona fe, confiança legítima i lleialtat institucional.

Atès que l’article 9 de la CE determina que els poders públics estan obligats a complir la llei i estan subjectes a l’ordenament jurídic.

Atès que tot procediment sancionador ha de respectar el dret fonamental a la defensa, a utilitzar tots els mitjans de prova, que comprèn a més el dret a obtenir una resolució fonamentada en dret i que resolgui les qüestions plantejades a fi de no deixar en indefensió el ciutadà, que ha de conèixer els motius pels quals no s’atenen les seves peticions.

Atès que l’actuació de l’Administració ha d’ajustar-se als principis de proporcionalitat, especialment en l’àmbit sancionador, on també impera el 

principi de tipicitat i de seguretat jurídica, pel qual ningú no pot ser sancionat per uns fets que no estiguin descrits com infracció.
Atès que en el cas que he examinat considero justificada la queixa de la ciutadana; considero que se li va causar indefensió perquè no va poder fer al·legacions a la denúncia, i perquè no se li ha resolt les que plantejava en el recurs de reposició; atès que hi ha dubtes suficients que fos ella l’autora de la infracció; atesa la incorrecció de la denúncia, i la manca d’altres comprovacions i dades per part de l’agent; i atès que no està justificada l’actuació tardana de l’Administració, que ha trigat gairebé tres anys i mig a resoldre un recurs de reposició; atès que aquesta actuació no respecta els principis esmentats de l’article 3 de la Llei 40/2015; atès que la sanció al ciutadà després de quasi 4 anys d’haver-se comès la infracció no resulta proporcionada, i atès que l’article 24 de la CE estableix el dret fonamental de la defensa, d’un procediment amb totes les garanties, per tal que no es causi indefensió, i atès que  la tramitació del procediment un cop s’ha produït el silenci administratiu no ha respectat aquests principis perquè s’ha produït la resolució expressa i l’execució de la sanció, amb la conseqüent inseguretat jurídica per l’administrat, i atès que es vulnera l’article 29.1 de la CE que estableix el dret de petició com un dret fonamental d’especial protecció, del qual no se’n pot derivar cap perjudici pel ciutadà, com el que es deriva del fet d’haver d’esperar la resposta un temps que excedeix amb escreix  del previst a la llei, aquesta defensora formula al següent: 

RECOMANACIÓ