La ciutadana MBT va presentar una reclamació per responsabilitat de l’administració municipal per una caiguda al carrer el 25 de setembre de 2020, la incoació de l’expedient no es va produir fins el 18 de juny de 2021. L’expedient és el número 2020042712, i segons consta, la darrera actuació ha estat un informe tècnic el 16 de novembre de 2021.

Que en data 3 de gener de 2022 va demanar resolució expressa. Que malgrat la ciutadana va ser visitada per un metge d’una companyia asseguradora a l’inici de la tramitació, no ha tingut cap notícia, ni de l’Ajuntament, ni de l’asseguradora, en cap sentit. 

Tot i que ja hi ha hagut recomanacions de l’anterior Defensor -2021/DCG/113-O; 2021/ DCG/74-O-, i també aquesta defensora va dirigir una recomanació d’ofici a l’Alcaldia, en aquest sentit 2021/DCG/205-O, al no haver obtingut cap resposta, ni actuació de cap mena per donar-hi compliment, em veig en l’obligació de recomanar la resolució immediata d’aquest expedient per no generar més indefensió a la ciutadana.

La Llei 39/2015 de l'1 d’octubre que regula el procediment administratiu, estableix que l’administració té obligació de tramitar els expedients i d’adoptar totes les mesures necessàries per remoure els obstacles en la seva tramitació i que a més té obligació de resoldre en el termini màxim que estableix la norma -que no pot excedir de sis mesos- i que es pot ampliar excepcionalment (articles 21, 23 i 24).

Atès que l’obligació de resoldre de l’administració deriva directament de l’exercici del dret fonamental de petició de l’article 29.2 de la CE i del 29. 5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Atès que l’administració té l’obligació d’habilitar els mitjans personals i materials per complir amb el despatx adequat dels expedients, i a més el personal és directament responsable de complir els terminis establerts, segons els articles 20.5 i 20.6 de la Llei de procediment administratiu. 

Atès que el silenci administratiu no deixa sense efecte l’obligació de l’administració de resoldre, i no pot ser una excusa per justificar la seva inactivitat. 

Atès que si al final la ciutadania desisteix de continuar amb la seva reclamació desanimada per la manca de resposta perquè no vol o no pot iniciar un procediment judicial contra la inactivitat de l’administració o el silenci, estem vulnerant aquest dret fonamental.

Atès que el retard i la inactivitat de l’Ajuntament està vulnerant el dret de la ciutadana a obtenir aquestes resposta en el termini que estableix al norma i en molts casos, ni tan sols s’ha notificat o utilitzat la pròrroga que permet l’article 23 per motius extraordinaris. 

Atès que la ciutadania en general desconeix què ha de fer en els casos que l’administració no ha resolt, ni té perquè acudir al jutjat contenciós administratiu contra el silenci, perquè el cost que això li suposa sovint supera l’interès econòmic de la reclamació.

Atès que la queixa de la Sra. B fa referència a la inactivitat de l’administració, a l’excessiu termini en resoldre els expedients, i a la manca de resposta en algun sentit o altre, el que a l’entendre d’aquesta defensora no s’ha solucionat perquè no s’han  habilitat els mitjans materials com diu la llei per resoldre aquesta situació. 

Atès que existeixen ja tres recomanacions anteriors efectuades pel Defensor anterior   i també per mi mateixa, 2021/DCG/74-O, 2021/DCG/113-O, 2021/DCG/205-O la Defensora de la Ciutadania formula  la següent:

RECOMANACIÓ