El ciutadà JdeLlV va presentar una reclamació per responsabilitat de l’administració municipal per una caiguda d’un arbre sobre una tanca a la seva finca al carrer Riu Cardener, 23, en data 12 de febrer de 2020, amb número de registre 2020011703.

En data 23 de novembre de 2020 va reiterar la reclamació, segons escrit amb registre 2020074904.

En data 19 d’octubre de 2021 -gairebé dos anys de la primera reclamació- presenta escrit de queixa a la Defensora, perquè encara no se li ha ni tan sols incoat l’expedient. 

A data d’avui no ens consta ni la tramitació, ni la resolució d’aquest expedient. 

Tot i que ja hi ha hagut recomanacions de l’anterior Defensor 2021/DCG/113-O, 2021/ DCG/74-O- i també aquesta defensora va dirigir una recomanació d’ofici a l’Alcaldia en aquest sentit 2021/DCG/205-O, al no haver obtingut cap resposta, ni actuació de cap mena per donar-hi compliment, em veig en l’obligació de recomanar la resolució immediata d’aquest expedient per no generar més indefensió a la ciutadana.

La Llei 39/2015 de l'1 d’octubre que regula el procediment administratiu, estableix que l’administració té obligació de tramitar els expedients i d’adoptar totes les mesures necessàries per remoure els obstacles en la seva tramitació i que a més té obligació de resoldre en el termini màxim que estableix la norma -que no pot excedir de sis mesos- i que es pot ampliar excepcionalment (articles 21, 23 i 24).

Atès que l’obligació de resoldre de l’administració deriva directament de l’exercici del dret fonamental de petició de l’article 29.2 de la CE i del 29. 5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Atès que l’administració té l’obligació d’habilitar els mitjans personals i materials per complir amb el despatx adequat dels expedients, i a més el personal és directament responsable de complir els terminis establerts, segons els articles 20.5 i 20.6 de la Llei de procediment administratiu. 

Atès que el silenci administratiu no deixa sense efecte l’obligació de l’administració de resoldre, i no pot ser una excusa per justificar la seva inactivitat. 

Atès que si al final el ciutadà desisteix de continuar amb la seva reclamació desanimat per la manca de resposta perquè no vol o no pot iniciar un procediment judicial contra la inactivitat de l’administració o el silenci, estem vulnerant aquest dret fonamental.

Atès que el retard i la inactivitat de l’Ajuntament està vulnerant el dret del ciutadà a obtenir aquestes resposta en el termini que estableix la norma i en molts casos ni tan sols s’ha notificat o utilitzat la pròrroga que permet l’article 23 per motius extraordinaris. 

Atès que la ciutadania en general desconeix què ha de fer en els casos que l’administració no ha resolt, ni té perquè acudir al jutjat contenciós administratiu contra el silenci, perquè el cost que això li suposa sovint supera l’interès econòmic de la reclamació.

Atès que la queixa del Sr. DLl fa referència a la inactivitat de l’administració, a l’excessiu termini no ja  en resoldre  sinó en incoar els expedients (després de més d’un any i migs no han tingut coneixement de cap tramitació) i a la manca de resposta en algun sentit o altre, el que a l’entendre d’aquesta defensora no s’ha solucionat perquè no s’han  habilitat els mitjans materials com diu la llei per resoldre aquesta situació. 

Atès que existeixen ja tres recomanacions anteriors efectuades pel Defensor anterior i també per mi mateixa, 2021/DCG/74-O, 2021/DCG/113-O, 2021/DCG/205-O la Defensora de la Ciutadania formula  la següent:

RECOMANACIÓ