La  Sra. SIAG  formula una queixa davant d’aquesta defensora per una multa que li ha estat imposada per infracció de les ordenances de sorolls de l’Ajuntament de Girona, per haver cridat en un to de veu molt alt el dia 13 de desembre de 2020 mentre els agents li aixecaven acta per infracció de les restriccions per la Covid-19. 

De l’expedient que ens ha estat traslladat resulta que la Sra. SIAG va ser aturada per la Policia Municipal per infringir les restriccions de la Covid i que en el moment que se li aixeca l’acta resulta que segons la Policia aquesta ciutadana alça la veu i crida, de manera que se li acaba aixecant una altra acta per infracció de l’Ordenança de sorolls.

Finalment per l’acta derivada de la infracció de les restriccions de la Covid-19 no se la sanciona però se li imposa una sanció per infringir l’Ordenança de sorolls, en l’expedient sancionador 2021019641. En data 12 de juliol es va desestimar el seu recurs de reposició  formulat el 30 de juny. Més tard, la ciutadana de forma extemporània va aportar en data 30 d’agost del 2021 un informe mèdic acreditatiu que pateix una síndrome ansiosa-depressiva i que estava en tractament des de feia un any, amb historial des del 2019 i 2020 d’ansietat i depressió. 

Entenc que la ciutadana en el moment que va ser aturada el 13 de desembre de 2020 per infracció de les restriccions Covid en relació amb no respectar l’horari i no utilitzar mascareta al carrer, va tenir una reacció probablement motivada pel seu estat d’ansietat (acreditat amb l’informe aportat posteriorment) i que la seva actuació d’alçar la veu i cridar davant el requeriment dels agents no es mereixedora de cap sanció ni es pot qualificar com a infracció de l’Ordenança de sorolls.
En efecte, entenc que l’Ordenança de sorolls segons el que ella mateixa defineix com a objecte, no és altre que “la regulació de les mesures i instruments municipals necessaris per prevenir i corregir la contaminació acústica” i que en tot moment es refereix a activitats i instal·lacions susceptibles de causar contaminació acústica, que vindrà determinada per la superació dels límits d’emissions establerts en la mateixa ordenança, llevat que no es pugui determinar.

Per tant en aquest cas, entenc que cridar o alçar la veu a la via pública no té cabuda en aquesta ordenança sinó en la de Civilitat, que defineix com el seu objectiu el de modular els comportaments de les persones a la via pública per garantir el benestar col·lectiu.

En aquest sentit aquesta defensora considera que en actuacions com la que van voler denunciar els agents, per infringir les restriccions de la pandèmia, no s’estava portant a terme cap activitat que generés sorolls, i per tant cap activitat de la qual es pogués mesurar el nivell de les immissions, sinó que, en qualsevol cas, i amb la reacció posterior de la ciutadana, el que s’estava infringit a criteri d’aquesta defensora, eren les normes de conducta regulades en l’Ordenança de Civilitat, que crec que és l’ordenança d’aplicació en aquests casos, en els que la persona sancionada podria estar pertorbant el descans dels veïns i veïnes. 

En qualsevol cas i al marge de l’error en la qualificació de la conducta, i per tant de la sanció, entenc que en aquest cas l’actuació de la Policia Municipal i la posterior sanció és excessiva atès que s’acaba sancionant una altra conducta derivada de la primera, que en principi no existia, (doncs es pretenia sancionar per infracció de les normes Covid) i que es va generar posteriorment, possiblement com a reacció a l’actuació dels agents, justificada per l’estat d’ansietat de la ciutadana, que a més es veu perjudicada perquè les multes derivades de les restriccions Covid -19, en aquest cas seria nul·la perquè requeria la incoació d’un expedient sancionador per part de la Generalitat, i, en canvi, ha de suportar una sanció per una infracció de la normativa de sorolls, que en aquest cas no seria la correcta, i que a més resulta justificada per l’estat d’ansietat de la ciutadana.

Ateses aquestes consideracions, i atès que aquesta ciutadana ha acreditat, encara que de forma tardana i extemporània, que es trobava afectada d’un estat ansiós depressiu en el moment dels fets, probablement provocat per l’actuació de la Policia de denunciar-la primer per no respectar les restriccions Covid 19, i després sancionant-la per un altre fet que li ha suposat pitjors conseqüències, tenint en compte criteris d’equitat, justícia, proporcionalitat, i Bon Govern i tenint en compte també l’existència d’una causa mèdica que no ha pogut ser considerada per la seva aportació tardana, aquesta defensora formula la següent:

RECOMANACIÓ