La Sra. Immaculada Pera Miró sol·licita la intervenció de la Defensora en relació amb una multa que li ha estat imposada per import de 200 euros, emesa el dia 22 de setembre de 2021, expedient 1401859 per haver accedit al barri vell sense autorització, essent les dades dels tres accessos previs els dies 4 i 5 de setembre de 2021. 

La Sra. Immaculada Pera va fer al·legacions a aquestes multes que li van ser desestimades; contra aquesta desestimació també va interposar un recurs de reposició, que mai no li ha estat contestat malgrat l’obligació de l’administració de fer-ho; es va produir el silenci administratiu negatiu i s’ha iniciat la reclamació de la multa per la via de constrenyiment amb el corresponent recàrrec. 

Examinats els antecedents que obren a l’Ajuntament, la Sra. Immaculada Pera Miró tenia autorització d’accés al barri vell perquè  estava empadronada a la Plaça de l’Oli 1, 1-1 de Girona, però al marge d’aquest empadronament, també regenta un negoci al carrer Cort Reial cantonada amb Ferreries Velles número 20, segons consta. De fet, després de saber que no tenia accés al barri vell se li ha donat la corresponent autorització d’accés i estacionament per aquest segon motiu, atès que ha acreditat amb els corresponents contractes de lloguer que viu i treballa al barri vell. 

Així doncs, el fet que es deixés sense efecte l’autorització d’accés que la Sra. Pera tenia amb el seu vehicle, torna a ser la baixa en el padró que es va produir perquè aquesta persona per motius familiars es va empadronar en un altre lloc, no havent deixat mai ni el seu negoci, ni el seu habitatge, de manera que ha continuat accedint amb el vehicle per venir a treballar. 

Ens trobem novament en un supòsit de pèrdua d’autorització automàtica a conseqüència de la baixa en el padró, malgrat que es continuen tenint els requisits per entrar al barri vell, problemàtica que ja ha estat objecte d’una recomanació anterior d’aquesta defensora que ha estat recentment estimada (Decret d’Alcaldia 2022000710 expedient 2021039184). 

Com ja vam dir, a la sol·licitud que s’ha de formular per poder circular pel barri vell, cal identificar el vehicle com és lògic, i a més indicar el motiu, dels quals el de l’empadronament preval per sobre els altres que son excloents, de manera que el motiu de treballar o tenir un negoci al barri vell, no és el que correspon si el sol·licitant està empadronat al barri vell. 

En aquest cas la Sra. Pera Miró, que tenia autorització d’accés pel fet d’estar empadronada al barri vell, desconeixia per complet que aquesta circumstància comportés la pèrdua de l’autorització, precisament pel fet que ella segueix treballant i vivint al barri, i per tant compleix els requisits per tenir autorització per un altre motiu diferent a l’empadronament, atès que no s’informa de manera clara i suficient d’aquest extrem amb el decret de concessió de l’autorització. En aquest sentit ja hem dit que és insuficient la referència genèrica que es fa en aquest decret a la pèrdua de l’autorització si es perden els requisits pels quals va ser donada. 

També hi ha un greuge comparatiu respecte d’altres ciutadans perquè, en els casos en que l’autorització és temporal per motius diferents a l’empadronament, hi ha la possibilitat que l’Ajuntament avisi per mitjà del correu electrònic del termini de caducitat si el ciutadà així ho demana; en canvi en aquest cas no només no se l’avisa, sinó que se li causa una total indefensió quan es veu multat de manera inesperada tot i complir els altres requisits per accedir al barri vell. A més aquesta defensora considera que se situa al ciutadà afectat en una clara indefensió quan ni s’atenen les seves al·legacions- que es desestimen amb un redactat tipus- ni es resolen els seus recursos a l’empara del silenci administratiu. 

Atesos tots aquests antecedents; atès que aquesta Defensora considera que aquest automatisme en la revocació de l’autorització ha generat molts problemes i multes als ciutadans que es podrien evitar amb una indicació expressa de les conseqüències de la baixa en el padró; atès que aquestes circumstàncies no s’expliquen de forma suficientment clara quan es fa la concessió d’accés al barri vell; atès que la ciutadana afectada en aquest cas ha demostrat que compleix els requisits per continuar accedint al barri vell i que ha actuat de forma totalment justificada i amb bona fe; que ha fet al·legacions i recursos que no se li han tingut en compte, i que en definitiva el silenci administratiu, el desconeixement dels motius pels quals no s’atenen les seves al·legacions i l’exigència de la multa per la via de constrenyiment sense haver obtingut resposta, suposen una vulneració del dret fonamental de l’article 24 de la CE; atès que aquesta situació és injusta i de greuge respecte d’altres ciutadans que vulnera l’article 14 de la CE.

Atès que existeixen raons  per entendre que no hi ha hagut una Bona Administració i que la ciutadana afectada no ha estat correctament informada i se li ha generat indefensió, i en aplicació dels principis de justícia i equitat, bona fe i proporcionalitat, aquesta defensora efectua la següent:

RECOMANACIÓ