Header: Defensora de la Ciutadania

Defensora de la Ciutadania

Ruta de navegació

Recomanacions (títol) | Defensora de la ciutadania

Recomanacions

En l’exercici de les seves funcions d’estudi i tramitació d’una queixa, el Defensor o Defensora de la Ciutadania pot formular a les autoritats i al personal de l’Ajuntament, les recomanacions, els suggeriments i els recordatoris adients, si bé no pot modificar ni anul·lar resolucions o actes administratius. Igualment, el Defensor o Defensora de la Ciutadania pot proposar fórmules de conciliació o acord als interessats.

Recomanacions a instància del ciutadà/ana (títol) | Defensora de la Ciutadania

A instància del ciutadà/ana

Publicador de continguts

Deixar sense efecte les dos sancions imposades a la senyora (expedients 1270389 i 1271247) per una infracció greu de l'article 15.5 de l’Ordenança municipal de circulació
2021/DCG/234 - Recomanació PENDENT

El senyor JTLl es veu afectat per dues denúncies per infracció de l’Ordenança municipal de circulació en dates 28 i 31 d’octubre de 2017.

La primera correspon a una denúncia de la Policia Municipal de data 28 d’octubre de 2017 per una infracció greu de l’article 15.5 de la OMC, d’import 200 euros. Expedient 1270389, butlleta 50444409. Consta que li notifiquen el 4 de desembre de 2017, i que va fer al·legacions el 11 de desembre de 2017, dins de termini.

El 24 de gener de 2018 acorden desestimar les al·legacions i sancionar, ho publiquen al BOE el 2 de març de 2018 perquè el denunciat no va poder recollir la notificació.

El 15 de març de 2018 formula recurs de reposició contra la sanció. L’Ajuntament dins el mes següent no resol el recurs, i al marge dels efectes del silenci administratiu, està clar que no compleix amb la seva obligació de resoldre (art. 21 de la Llei 39/2015 d'1 octubre).

No s’entén, però, que al cap de gairebé TRES ANYS i mig, sense cap justificació  d’aquest retard, amb un Decret d’Alcaldia de 22 de juny de 2021 es resolgui de forma expressa el recurs que ja havia estat desestimat per silenci.

La segona és una denúncia de data 31 d’octubre de 2017 per una infracció greu de l’article 15.5 de l'OMC, d’import 200 euros. Expedient 1271247, butlleta 50454647.

Li notifiquen el dia 4 de desembre de 2017, i dins els 10 dies següents presenta al·legacions, concretament el dia 11 de desembre de 2017. El gener del 2018 desestimen les al·legacions i li notifiquen la sanció sense èxit, i es publica al BOE el 2 de març de 2018.

El 15 de març de 2018 el senyor T interposa recurs de reposició, per tan dins termini, que és desestimat per silenci administratiu, havent incomplert l’administració la seva obligació de resoldre. (art 21 de la Llei 39/2015).

De nou no s’entén que al cap de gairebé TRES ANYS I MIG després de la interposició del recurs, sense cap justificació d’aquest retard, es dicti un Decret d’Alcaldia de 22 de juny de 2021, desestimant el recurs de reposició. 

En ambdós casos les infraccions són per haver estacionat sota les vies, al carrer Jaume Pons I Martí, els dies 28 i 31 d’octubre de 2017, que eren les Fires de Girona, dates en les quals és evident la impossibilitat de poder estacionar, a més a més aquest ciutadà anava a treballar a prop i venia de fora de Girona, i ja havia intentat estacionar, sense èxit. Finalment, va estacionar en el carrer Jaume Pons i Martí, que estava ple de vehicles i no hi havia cap senyal visible de prohibició, de manera que aquesta defensora entén que, a banda del que es dirà, el fons i el motiu de la sanció és desproporcionat i la sanció no està justificada, cosa que també queda constatat per la manca d’actuació de la grua, que en cap moment va retirar el vehicle. 

Igualment en ambdós casos i pel que fa a la tramitació, el 14 de juny de 2021  l’instructor de l’expedient informa que cal desestimar el recurs i en data 22 de juny de 2021 per Decret d’Alcaldia es desestima el recurs i es confirma la sanció.

Està clar que l’Ajuntament ja havia incomplert amb la seva obligació de resoldre expressament el recurs de reposició i la sanció era ferma en via administrativa  el dia 15 d’abril de 2018, i que, per tant, ja es podia executar. Per això, tampoc s’entén que en aquest Decret extemporani es digui que la resolució és definitiva, i es doni peu a recurs contenciós, quan en la notificació de data 2 de març de 2018 ja se li deia que era definitiva i que el recurs de reposició s’entendria desestimat pel transcurs d’un mes sense resposta. En conseqüència si resulta que l’expedient encara estava en tràmit pendent de la resolució expressa que es produeix el juny de 2021, s’hauria pogut produir la caducitat de la sanció per  transcurs d’un any sense resoldre (art 112.4 RD 6/2015 de 30 d’octubre); i si no és així perquè s’entén que era ferma pels efectes del silenci, resulta incomprensible i poc clara l’actuació de l’Ajuntament, i en aquest sentit pot causar, no només confusió en el ciutadà, sinó vulnerar el principi de seguretat jurídica. 

En efecte, aquesta Defensora no entén el motiu pel qual més de tres anys després l’Ajuntament (sense haver fet abans cap actuació en via executiva per reclamar la multa) dicta una resolució expressa, quan ha transcorregut amb escreix el termini per fer-ho (tenia un mes per resoldre el recurs de reposició) sense cap  motivació en el Decret que ho justifiqui, quan, d'altra banda, no s’ha exigit abans el pagament de la multa (sí que se li ha exigit ara, el 2021 després del Decret) de manera que l’Ajuntament amb aquesta actuació torna a reprendre el termini de prescripció (pel qual faltava poc) i disposa de 4 anys  més per reclamar l’import de la sanció.

Considero que aquesta actuació encobreix una mala actuació de l’administració, que no resulta compatible amb el dret de l’administrat a obtenir una resolució 

fonamentada en dret i dins un termini raonable (art 24 de la CE) i a més atempta contra el principi de seguretat jurídica i contra els principis amb que l’administració ha d’actuar, segons l’article 9.3 i 103 de la CE, i articles 3 i 4 de la Llei  40/2015 d'1 d’octubre de règim jurídic del sector públic: servei efectiu als ciutadans, simplicitat, claredat i proximitat, transparència, racionalització i agilitat en els procediments administratius, bona fe, confiança i lleialtat institucional,  proporcionalitat, i vetllar pel compliment dels requisits que preveu la legislació aplicable.

Considero que l’Administració no pot passar per alt aquests principis perquè com a poder públic no només ha de complir el mandant de les lleis sinó que també ha de fer-les complir, i no pot actuar en contra dels interessos de la ciutadania incomplint les seves obligacions envers aquesta, màxim si es té en compte que en aquest cas el ciutadà, en tot moment, va ser diligent i va fer les al·legacions i els recursos corresponents dins el termini i en la forma escaient.

Atesos tots aquests motius i especialment el fet que l’Administració no ha actuat segons els dictats de l’article 3 i 4 de la Llei 40/2015 d'1 d’octubre, ni sota els principis de bona fe, bona administració i bon govern, i que en definitiva aquesta actuació vulnera el dret fonamental de l’article 24 de la CE, formulo la següent:

RECOMANACIÓ

Que es deixin sense efecte les dues sancions imposades al ciutadà JT amb números d’expedients 1270389 i 1271247, ambdues de 200 euros i es portin a terme les actuacions oportunes, en base a l’article 106 i 109 de la Llei 39/2015 de 1 d’octubre a tals efectes, amb totes les conseqüències legals i administratives que se’n derivin.

Aquesta recomanació garanteix l'aplicació proporcional i objectiva de les normes i el dret a la defensa de la ciutadania.

Tornar