Header: Defensora de la Ciutadania

Defensora de la Ciutadania

Ruta de navegació

Recomanacions (títol) | Defensora de la ciutadania

Recomanacions

En l’exercici de les seves funcions d’estudi i tramitació d’una queixa, el Defensor o Defensora de la Ciutadania pot formular a les autoritats i al personal de l’Ajuntament, les recomanacions, els suggeriments i els recordatoris adients, si bé no pot modificar ni anul·lar resolucions o actes administratius. Igualment, el Defensor o Defensora de la Ciutadania pot proposar fórmules de conciliació o acord als interessats.

Recomanacions a instància del ciutadà/ana (títol) | Defensora de la Ciutadania

A instància del ciutadà/ana

Publicador de continguts

Deixar sense efecte les dos sancions imposades a la senyora (expedients 1290349 i 1298386) per estacionar un remolc al passatge Puigneulós més de 72 hores seguides i la següent per estacionar un remolc fora de les zones autoritzades
2021/DCG/233 - Recomanació ACCEPTADA

Aquesta ciutadana es veu afectada per dues denuncies per infracció de l’OMC  degut a que té un remolc estacionat davant del seu local, en una zona que és privada, passatge Puigneulós, per evitar que estacionin altres vehicles i no pugui entrar. Diu que  quan avisa la Policia perquè algun vehicle hi aparca li diuen que no poden actuar perquè és privat, i no entén perquè la multen a ella i més després de tant de temps. 

La primera denúncia es de data 11 d’abril de 2018 per infracció lleu de 60 euros,   butlleta 50424730, expedient 1290349, i el motiu és “tenir un vehicle estacionat  més de 72 hores seguides”.

Fa al·legacions contra la denúncia el mateix dia i les amplia el dia 12 d’abril 2018.

El 26 de juny de 2018 li notifiquen la sanció, no atenen les seves al·legacions, i en data 17 de juliol de 2018 formula recurs de reposició. Passa un mes i no se li contesta, de manera que segons el que adverteix la mateixa notificació, ha d’entendre que se li ha desestimat i la sanció és definitiva en data 17 d’agost de 2018.

En data 2 d’agost de 2021 (3 anys després) sense  haver fer cap més actuació ni per via executiva, l’instructor proposa confirmar la sanció i l’Ajuntament dicta el Decret de data 9 d’agost de 2021, que li notifiquen el 24 d’agost de 2021. El 14 de setembre de 2021 la denunciada torna a presentar escrit de disconformitat. Ha pagat la sanció després de la notificació del Decret de 9 d’agost de 2021. 

La segona denúncia és de data 24 de juny de 2018 per una infracció lleu, de 100 euros, número de butlleta 50493843 i expedient 1298386, i el motiu ara és diferent i es refereix a “estacionar un remolc fora de les zones autoritzades”, tot i que es refereix al mateix fet.

Li notifiquen el mateix dia, el dia 7 de juliol de 2018 presenta al·legacions; el 4 de setembre es proposa la seva desestimació i el 14 de setembre de 2018 li notifiquen la sanció; el  17 de setembre de 2018 presenta recurs, que no és contestat, per tant al cap d’un mes s’ha d’entendre desestimat i la sanció definitiva.

Al cap de gairebé 3 anys l’instructor proposa la desestimació del recurs i el 6 d’agost es dicta Decret d’alcaldia que confirma les sancions. Se li notifica el 24 d’agost de 2018 i torna a presentar escrit de disconformitat. 

Considero en primer lloc que la primera denúncia no és correcta perquè la senyora N no té un vehicle estacionat més de 72 hores en una via pública, és un espai privat i no és un vehicle sinó un remolc, i per tant la tipificació correcta no pot ser la de l’article 15.20 de les ordenances. Altra cosa és que s’apliqui el que diu l’article 57 respecte de la prohibició d’estacionar remolcs, autocaravanes, ...etc fora dels llocs autoritzats i que refereix a tot el terme municipal de Girona, que és el que es tipifica en la segona denúncia pels mateixos fets. 

Atès l’anterior entenc que la primera multa no és correcta, perquè no està correctament tipificada i s’ha de deixar sense efecte.

Pel que fa a la tramitació dels expedients sancionadors de les dues multes:

Considero que en aquest cas l’Ajuntament no va resoldre els recursos i per tant es va produir una desestimació per silenci, tal com s’indica en les mateixes notificacions de les sancions, i que la sanció va esdevenir ferma. 

El fet que al cap de tres anys es dicti una resolució expressa en la que novament se li diu que la resolució és ferma a partir d’aquell moment, només porta a la confusió i no deixa de ser una contradicció que no pot anar en contra de la ciutadania. 

En aquest cas era obligació de l’Administració portar a terme les actuacions pertinents per reclamar la multa,  perquè després del silenci era ferma i no deixar passar el temps i després quan estava pròxima a prescriure dictar una resolució expressa que permet reprendre els terminis de prescripció (obviant a més, que  això dóna a entendre que el procediment en realitat encara estava en tràmit fins a la resolució del recurs i, per tant, s’hauria produït la caducitat). 

Considero que aquesta actuació encobreix una mala actuació de l’Administració, que no resulta compatible amb el dret de l’administrat a obtenir una resolució fonamentada en dret i dins un termini raonable (art 24 de la CE) i a més atempta contra el principi de seguretat jurídica i contra els principis amb els quals  l’Administració ha d’actuar, article 9.3 i 103 de la CE, i articles 3 i 4 de la Llei  40/2015 de l’1 d’octubre de règim jurídic del sector públic: servei efectiu als ciutadans, simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans; transparència, racionalització i agilitat en els procediments administratius, bona fe, confiança i lleialtat institucional,  proporcionalitat,  i vetllar pel compliment dels requisits que preveu la legislació aplicable.

Considero que l’Administració  no pot passar per alt aquests principis perquè com a poder públic no només ha de complir el mandant de les lleis sinó que també ha de fer-lo complir, i no pot actuar en contra dels interessos de la ciutadania incomplint les seves obligacions envers aquesta, màxim si es té en compte que en aquest cas la ciutadana en tot moment va ser diligent i va fer les al·legacions i els recursos corresponents en temps i forma. 

Atesos tots aquests motius i especialment el fet que l’Administració no ha actuat segons els dictats de l’article 3 i 4 de la Llei 40/2015 d’1 d’octubre, ni sota els principis de bona fe, bona administració i bon govern, i que en definitiva aquesta actuació vulnera el dret fonamental de l’article 24 de la CE, formulo la següent:

RECOMANACIÓ

Que es deixin sense efecte les dues sancions imposades a la senyora BNC, amb els números de butlletes 50424730 i 50493843 i expedients 1290349 i 1298386, es portin a terme les actuacions oportunes en base a l’article 106 i 109 de la Llei 39/2015 de 1 d’octubre a tals efectes. Tot això amb les conseqüències legals i administratives que se’n derivin.

Aquesta recomanació garanteix l'aplicació proporcional i objectiva de les normes i el dret a la defensa de la ciutadania.

Tornar