La senyora MDMG presenta una queixa davant l’Oficina de la Defensora de la Ciutadania perquè l’Ajuntament li ha imposat una sanció de 200 euros per haver estacionat en data 27 de març de 2018 a la Plaça Catalunya, en una zona d’ús exclusiu de persones amb discapacitat, amb una targeta fotocopiada, segons l’agent denunciant.

La senyora MDM va acudir, segons ella diu, a les dependències de la Policia Municipal per poder explicar-los el que havia passat, i li van indicar que formulés recurs.

La ciutadana de seguida va fer un escrit que va presentar el dia 3 d’abril de 2018, en el que exposava que l’autorització de la qual disposava per estacionar no era cap fotocòpia sinó que era l’original, però que era de la Junta d'Andalusia i que això podia haver generat confusió a l’agent. Que aquesta autorització a més es referia al seu cunyat, que es trobava a casa seva i que el dia que va ser sancionada, ella l’acompanyava a ell. Amb el seu escrit hi adjuntava la targeta indicada, de la Junta d'Andalusia, a nom del senyor JFG, i amb validesa fins al 19/1/2020. 

Aquestes al·legacions no van ser ateses, i en data 20 de setembre de 2018 li van notificar la sanció, contra la qual va interposar recurs el 28 de setembre de 2018.

Posteriorment, la ciutadana, davant el silenci de l’administració va tornar a presentar un escrit el 16 de maig de 2019, amb el que hi aportava tota una sèrie de documentació acreditativa de la discapacitat del senyor JFG, de l’autorització d’estacionament de la Junta d’Andalusia i de la que actualment disposa de la Generalitat de Catalunya, tot plegat per acreditar que  el senyor JFG, en el moment dels fets que van originar la denúncia, estava acreditat i disposava d’aquesta  autorització. 

El seu recurs ha estat desestimat a l’entendre d’aquesta defensora sense motivació suficient, atès que la resolució es limita a reproduir una fórmula estàndard que no compleix amb l’obligació de motivar les resolucions sobretot en temes sancionadors per garantir el dret de l’article 24 de la CE. 

S’ha de tenir en compte que la presumpció de veracitat de l’agent pot ser destruïda, i que no és una veritat absoluta, màxim quan s’ha limitat a dir que ratifica la seva denúncia i no se li ha preguntat si podria haver incorregut en una confusió en pensar que es tractava d’una fotocòpia, atès que en ser una autorització de la Junta d’Andalusia és diferent de les que habitualment es veuen, que són les de la Generalitat. 

Considero que  si el motiu de la denúncia és precisament que el vehicle estava estacionat en lloc reservat a persones de mobilitat reduïda amb una targeta que, segons l’agent era una fotocòpia, és molt diferent que fer-ho sense cap autorització o amb un ús indegut, i que en qualsevol cas s’havia d’haver preguntat a l’agent a la vista de la documentació aportada per la senyora M, si es podia haver confós.

Atès que a més la senyora M es va preocupar de presentar la documentació a l’Ajuntament, que va fer al·legacions de seguida, que va presentar recurs i que va aportar tota la documentació que demostra que sí que tenia autorització vàlida, considero que no s’han valorat prou aquests elements, que sens dubte acrediten que sí que es disposava d’autorització per estacionar en zona reservada. 

Atès que  s’ha acreditat que aquesta persona, a qui acompanyava la senyora M, té reconegut aquest grau d’incapacitat, considero que no s’ha actuat amb justícia, ni equitat, i que la imposició de la multa és desproporcionada, màxim quan no consta ni que el vehicle molestés a ningú, ni que la grua hagués hagut d’enretirar-lo, ni cap ús indegut o fraudulent de l’autorització, ni cap intencionalitat per part de la ciutadana, formulo la següent:

RECOMANACIÓ