En data  19 de novembre de 2021 la ciutadana senyora RMHD formula una queixa a causa del fet que l’Ajuntament li ha cobrat tota la taxa d’escombraries corresponent a tot l’any 2021, quan en realitat el llogater del local de la seva propietat a la Pujada de la Creu de Palau X, va deixar-lo el dia 31 de març de 2021, i ella no ha tornat a llogar-lo fins al mes de novembre. 

Considera que aquests set mesos sense ocupació, ni activitat, no pot generar una taxa d’escombraries i que s’hauria de fer un prorrateig per mesos i no cobrar la taxa íntegra a principis d’any. 

La ciutadana en data 6 d’octubre de 2021 va comunicar la baixa de la taxa d’escombraries industrials d’un local que té llogat i va demanar-ne el prorrateig.

L’Ajuntament ha desestimat aquesta petició en aplicació del que preveu l’article 6 de les ordenances municipals que estableixen que aquesta taxa s’acredita el primer dia de l’exercici i que en cas de baixa o canvi de titular no hi ha dret al prorrateig de la quota. 

En aquest cas de local de negoci és cert que l’Ordenança municipals estableixen que la taxa d’escombraries es pagarà d’una sola vegada i sense dret a prorrateig, però realment això dona lloc a situacions injustes, com la que denuncia la senyora H, que a més d’haver perdut l’ingrés de la renda del local que tenia llogat durant set mesos, ha de pagar per un servei que només ha generat  escombraries durant tres mesos i la resta no ha generat cap residu.

Com diu l’Ajuntament és cert que l’Ordenança municipal en aquests casos preveu que la taxa d’escombraries s’ha de pagar d’una sola vegada a l’inici de l’exercici, i no preveu la possibilitat de prorrateig, en els casos de baixa de l’activitat o canvi del titular. 

Respecte del que diuen les ordenances certament no es discuteix que aquesta taxa sigui de recepció obligatòria, tanmateix sí que és veritat que el fet d’haver de pagar la totalitat de la taxa sense possibilitat de prorrateig és una solució injusta i discriminatòria respecte al que es fa en els casos d’escombraries d’habitatges particulars, en els que si s’admet el pagament trimestral, i també és injust pel propietari que ha vist minvats els seus ingressos a causa del cessament del lloguer i l’activitat.

En el cas del titular d’una activitat, en el moment que aquesta es dona de baixa deixa d’haver-hi benefici per la prestació del servei, no hi ha receptor del benefici i, per tant, desapareix el subjecte passiu que, segons el que diu l’article 3 de l’ordenança fiscal que regula aquesta taxa “son subjectes passius d’aquesta taxa les persones (...) que resultin beneficiades per la prestació del servei”.

Sembla clar que si no hi ha benefici, si les persones que es consideren subjectes passius no resulten beneficiades per la prestació del servei- que seria el cas quan no hi ha activitat i no es generen residus- no hi hauria d’haver obligació de pagament.

En aquells casos en què el propietari ve obligat a pagar la taxa quan ha perdut el llogater del local on es feia l’activitat, i, per tant, no hi ha generació de residus, es veu doblement perjudicat perquè no rep cap benefici per la prestació dels serveis d’escombraries  i  a més ha vist minvats els seus ingressos pel cessament del lloguer. 

Atès que  existeixen raons de justícia, proporcionalitat i equitat, atès que les situacions que es produeixen amb els lloguers de locals de negoci o d’activitats, especialment en aquests temps de pandèmia i de crisi econòmica períodes en els quals molts propietaris han vist disminuïts els seus ingressos, perquè molts negocis han tancat o els propietaris han hagut de rebaixar els lloguers, i atès que, en canvi, aquesta disminució no s’ha vist, però reflectida a la taxa d’escombraries, la Defensora de la Ciutadania formula la següent:

RECOMANACIÓ