El 15 d’agost de 2021 els talibans van agafar el control d’Afganistan després que els Estats Units iniciessin la retirada militar de les tropes que havien romàs al país des de l’ocupació de 2001. Un any més tard, Afganistan està sumit en una crisi econòmica que escanya a una població sotmesa a reiterades vulneracions de drets humans. Aquesta situació ha generat un flux migratori enorme que veu en la fugida l’única solució per tenir un futur estable: ja són 2,6 milions les persones que han abandonat el país, i 3,5 milions les que s’han desplaçat internament.

De les que han marxat, milers es troben atrapades a les “fronteres fortalesa” d’Europa, malvivint en camps de refugiats, camps d’internament, que esdevenen veritables “jungles". Europa ha denegat el dret d’asil de manera sistemàtica a persones provinents d’un país disfuncional a causa de diverses ocupacions estrangeres al llarg de la història.

La complexa catàstrofe humanitària de l’Afganistan està marcada també per restriccions específiques de gènere que impacten directament la capacitat de dones, joves i nenes per exercir els seus drets. Les dones i les nenes afganeses s’enfronten a vulnerabilitats i riscos particulars, ja que la desigualtat de gènere està entreteixida amb la dinàmica dels conflictes i les necessitats humanitàries, i en ser el grup més vulnerable han vist deteriorats els seus drets, la seva condició i el seu estatus social i polític des que els talibans van tornar al poder.

Davant d’aquesta situació, la comunitat internacional no pot mirar cap a una altra banda. Els drets de les dones i les nenes no estan en venda. Cal que les institucions locals, regionals i internacionals emprenguin totes les accions que siguin necessàries per revertir aquesta situació. És imprescindible actuar urgentment per aturar les greus injustícies comeses a l’Afganistan i destinar recursos a programes centrats en l’apoderament de les dones i la recuperació dels drets fonamentals perduts, ja que la població afectada és el futur del país.

El 2021, 44 ajuntaments catalans van fer mocions en suport del poble afganès, concretament de les dones i nenes víctimes de les polítiques dels talibans. Un any més tard, des del municipalisme no volem oblidar la crisi humanitària que viu l’Afganistan i reiterem la necessitat d’una resposta contundent de la comunitat internacional.

Per tot això, des del municipalisme solidari català reclamem que:

• La comunitat internacional garanteixi vies legals i segures a les persones que cerquen refugi, i exerceixi la pressió necessària per tal que es garanteixin els drets humans, especialment per a les dones i els infants, en territori afganès, als camps de refugiats i al llarg de les rutes de fugida.
• La comunitat internacional es comprometi de forma decidida a la recerca de solucions polítiques a mig i llarg termini que garanteixin la pacificació i estabilitat de l’Afganistan segons el model social que la seva població decideixi lliurement, sense ingerències que responguin a interessos de tercers països i en un marc que preservi la integritat física i moral de tota la població afganesa.
• La Unió Europea i els Estats membres aturin les deportacions i facilitin l’entrada per vies segures de les persones refugiades originàries d’aquest país.
• Les administracions públiques de l’Estat espanyol es comprometin a oferir places d’acollida per mitigar el patiment de les persones refugiades.
• Les administracions públiques catalanes contemplin estratègies d’Educació per la Justícia Global, Educació Crítica i Cultura de Pau per sensibilitzar sobre els orígens del conflicte a l’Afganistan i avançar-se a les reaccions que des dels discursos d’odi es puguin produir davant el previsible nou allau de persones refugiades.
• Els governs locals catalans es comprometin amb la campanya Món Local Refugi del Fons Català per tal de garantir l’assistència i el suport a les persones afganeses i d’altres indrets del món que cerquen refugi i protecció internacional.

Podeu consultar-ne més informació en aquest enllaç. 

Barcelona, 15 d’agost de 2022