L’Ajuntament de Girona ha batejat amb el nom del pintor Isidre Vicens i Cubarsí (Montfullà, 1918 – Girona, 2016) un espai dels jardins dels Alemanys, concretament la zona que es troba delimitada pel carrer dels Alemanys a l'oest, pel mur exterior al sud i per la bassa a l'est. L’acte ha comptat amb les intervencions de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar; del president de l’Ateneu d'Acció Cultural, Pep Muñoz i Ocazberro, i de la filla d’Isidre Vicens i Cubarsí, Gisela Vicenç i Pasqual.

També han assistit a la descoberta de la placa el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats i Bartrina; el tinent d’alcaldia i regidor de Transició Ecològica i Àrea Urbana, Sergi Font i Domènech; la tinenta d’alcaldia i regidora de Gestió de Recursos i Atenció a la Ciutadania i de Convivència i Seguretat, Sílvia Aliu i Gifre; la regidora d’Educació i de Participació i Atenció a la Ciutadania, Queralt Vila i Vergés; la regidora de Ciutat que Cuida i de Serveis Ambientals i Benestar Animal, Gemma Martínez i Villagrasa; el regidor de Mobilitat i Espai Públic, Isaac Sànchez i Ferrer; la regidora de Treball, Raquel Robert i Rubio, i familiars i amics d’Isidre Vicens i Cubarsí.

Ha tancat l’activitat una actuació musical a càrrec de la mestra i cantant Gemma Pla, qui ha interpretat la cançó “Pandero”, amb què ha glossat la figura d’Isidre Vicens i Cubarsí. Tot seguit, l’acte s’ha traslladat a la pensió Bellmirall, on l’homenatjat impartia classes.

La proposta de posar el nom d’Isidre Vicens i Cubarsí a un espai públic de la ciutat va ser aprovada per la Comissió del Nomenclàtor de Girona i pel Ple. Es tracta d’una petició realitzada per l’Ateneu d'Acció Cultural (ADAC), una entitat de la ciutat que té com a objectiu principal la defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes.

Biografia

Isidre Vicens i Cubarsí (Montfullà -Bescanó-, 2 de febrer de 1918 – Girona, 17 de gener de 2016) va ser un pintor conegut pel seu estil colorista i per les seves composicions geomètriques i equilibrades plenes de llum, influenciades per l’impressionisme, el postimpressionisme, el fauvisme i el puntillisme. Format a l’acadèmia de Josep Aguilera, Vicens també se sentia pròxim als pintors paisatgistes catalans, i el seu estil auster i senzill el connectava amb la pintura castellana.

De jove, la seva vida va estar marcada per la Guerra Civil i la repressió franquista (va estar empresonat entre els anys 1937 i 1943, i entre el 1946 i el 1949). Després de ser alliberat, Isidre Vicens va instal·lar-se a Girona, en una casa del carrer del Bellmirall. Amb la seva dona, Anna Pascual Laromaine, amb la qual es va casar el 1962 i amb qui va tenir dos fills, van reconvertir l’habitatge en una casa d’hostes i el lloc on Vicens impartia classes de pintura, fet que va deixar un significatiu llegat en molts alumnes que van passar pel seu estudi.

Durant els anys 1956 i 1960 va viatjar a París i, en la dècada de 1950, va visitar diferents indrets d’Espanya, que va pintar amb la seva particular visió del color. El 1964 va exposar les seves obres, moltes de les quals centrades en la ciutat de Girona i els seus entorns, amb l’anomenat Grup de Girona, integrat per Francesc Fulcarà, Domènec Fita, Paco Torres Monsó, Eduard Vila i Fàbrega i Emília Xargay.

Entre les dècades de 1960 i 1980, amb un breu parèntesi causat per la mort del seu fill el 1984, va guanyar diferents premis i va participar en mostres, concursos i exposicions d’art, com les edicions anuals del “Concurso de Arte/Pintura, Escultura, Grabado y Dibujo”, organitzades per la Diputació de Girona. Finalment, el 2006 va rebre el Premi Especial de Normalització Lingüística, pel seu compromís en la defensa de la llengua catalana, i el 2007 es va organitzar una gran exposició retrospectiva de la seva obra a la Casa de Cultura i a la Fundació Valvi, que portava per títol “La pintura i els dies”.