Header: SMO

Servei Municipal d'Ocupació (SMO)

Ruta de navegació

Publicador de continguts

La ciutat de Girona ha crescut en 387 noves empreses en els darrers dos anys

La major part de les noves activitats estan vinculades al sector comercial i de serveis. En quatre anys s’han dut a terme 56 operacions en patrimoni que han permès ampliar els serveis públics a molts barris de la ciutat

Imatge de la roda de premsa

La ciutat de Girona ha crescut en 387 noves empreses en els darrers dos anys, el que significa que s’ha creat una empresa cada 1,8 dies. En concret, el 2022 es van constituir 300 noves empreses i se’n van dissoldre 106, amb un saldo positiu de 194 activitats; mentre que el 2021 el saldo positiu va ser de 193 noves empreses. La major part de les noves activitats estan vinculades sobretot al sector comercial i de serveis. 

Aquest matí, la tinenta d’alcaldia i regidora d’Hisenda i Règim Interior de l’Ajuntament de Girona, Maria Àngels Planas, i la tinenta d’alcaldia i regidora de Promoció Econòmica, Glòria Plana Yanes, han fet balanç de les actuacions dutes a terme des de les seves regidories en els quatre anys de mandat del govern municipal (2019-2023).

Estem arribant en un moment en el qual veiem que cada vegada se’ns escanya més econòmicament i burocràticament, i estem desesperats. Per exemple, aquest últim any hem passat d’ingressar 4 milions d’euros en plusvàlues a ingressar-ne 2,2, a causa d’un canvi legislatiu que ha fet l’Estat sense compensar-nos en res. Estem arribant a una situació insostenible, no només a Girona, sinó a tots els ajuntaments. Cal que l’Estat, que és qui legisla, prengui mesures per millorar el finançament, i per agilitzar tota la tramitació administrativa”, ha afirmat la regidora M. Àngels Planas.

Tenim una economia que en termes generals a Girona funciona, i que està sent motor de dinamització econòmica de la ciutat i del nostre entorn territorial, àrea urbana i demarcació. Això és fruit del treball constant i rigorós portat a terme de manera concertada amb el sector privat. També han sigut importants les mesures que hem pres des de l’Ajuntament, per ajudar als negocis que ho han estat passant malament i per enfortir els sectors de creixement”, ha explicat, per la seva banda, la regidora Glòria Plana Yanes.

Aquests quatre anys de mandat han estat marcats primer per la covid-19 i ara per la inflació de preus. Durant la pandèmia es va crear la Taula per a la Reactivació Econòmica i Ocupacional de Girona, espai de concertació amb els agents econòmics. En total, es van dur a terme 29 accions repartides en 8 línies estratègiques.  

A més, s’han donat ajudes amb la prioritat d’evitar el tancament de petites i mitjanes empreses per evitar la pèrdua de llocs de treball i ajudar els autònoms. En ocupació destaquen programes com el Girona Actua Plus amb 250.000 euros en ajudes al manteniment de l’ocupació; el (Re)Activem Girona dotat amb 120.000 euros adreçat a les microempreses i persones professionals autònomes, i l’ampliació del programa Girona Actua amb 50.000 euros més durant l’any de la pandèmia per a la nova contractació de persones en situació d’atur. 

També destaquen els 28.000 euros anuals del programa Intro per a la capacitació de persones en competències digitals; les càpsules de formació transversal Smobilitza’t per promoure l’autoconeixement i la definició d’objectius laborals, donar suport en la millora de les competències transversals, facilitar eines i recursos per a la recerca de feina i per promoure l’emprenedoria i oferir informació actualitzada sobre els sectors generadors d’ocupació; el DinamiCAT, espai per promoure la millora del nivell de comprensió oral i expressió en llengua catalana, dirigit a les persones que es troben en situació de recerca d’ocupació, o el +TalentCat, formació professional per a l’ocupació en especialitats d’alt nivell de qualificació. 

En paral·lel s’han destinat recursos a la formació i orientació de les empreses, i a la recerca de perfils adequats a les seves necessitats, així com ajudes en la tramitació de les subvencions de les administracions.

Durant la roda de premsa, també s’han exposat les dades actuals d’ocupació. El desembre hi havia 4.620 persones aturades a la ciutat de Girona, un 1,7% menys que el novembre i un 1% menys respecte al 2021. Pel que fa a l’afiliació a la Seguretat Social, el desembre es va registrar un nou rècord històric amb 81.512 persones afiliades, un 4,98% més en comparació amb el desembre del 2021. Es tracta de la xifra més gran assolida en la història de la ciutat a finals d’any. 

Comerç i turisme

En l’àmbit del comerç, s’està desenvolupant una actualització del Pla sectorial del comerç per marcar una nova estratègia comercial i també s’està acabant de redactar el Pla Estratègic de Promoció Econòmica de Girona per al període 2022-2026. Aquest donarà continuïtat als sectors productius tradicionals com és el comerç, l’hostaleria i el turisme, i posarà l’accent en els nous sectors econòmics com el de les noves tecnologies i el de l’economia verda. 

En la mateixa línia, en breu s’engegarà l’APEU Girona Centre, un projecte per facilitar noves eines al comerç minorista per fer front al comerç electrònic, i s’està dissenyant el futur del Mercat del Lleó.

I, en l’àmbit del turisme, s’ha portat a terme el canvi d’ubicació dels aparcaments de busos discrecionals com a mesura de diversificació i redistribució de les persones visitants. També s’ha organitzat un circuit tancat de Temps de Flors que permet la visita de manera més endreçada i amable, i s’ha obert a altres barris. A més, s’ha consolidat el festival Sea Otter Europa com un referent mundial del món del ciclisme. De cara al futur, el projecte que compta amb fons Next Generation, el “Menja’t Girona”, permetrà potenciar el turisme sostenible i fomentar els productes de proximitat. 

Alhora, s’ha reforçat el turisme de negocis. En aquest sentit, s’han captat un total de 162 actes (30 congressos, 21 convencions, 50 jornades i 61 esdeveniments) a l’Auditori i el Palau de Congressos. Cal destacar que aquests 30 congressos en aquests quatre anys han tingut un impacte a la ciutat de 9,7 milions d’euros.

Patrimoni públic

En aquest període s’han dut a terme 55 operacions en patrimoni que han permès ampliar els serveis públics a molts barris de la ciutat. Entre aquests hi ha la compra de 37 habitatges, 2 locals i 24 places d’aparcament a través del tempteig i retracte per a col·lectius vulnerables. A través d’acords i convenis amb entitats i altres administracions s’han adquirit 10 locals a Santa Eugènia i Can Gibert del Pla per a joves, veïnat i serveis socials; la pista esportiva del CREC de Sant Daniel; can Burrassó; la Casa Pastors; la construcció de 50 habitatges per a joves a Santa Eugènia; la plaça de l’Església de Palau-sacosta; un espai a Torre Gironella per als veïns i veïnes; el local per al col·lectiu LGTBI, o l’antiga UNED. També s’han fet operacions per ampliar l’oferta sanitària als CAP de Taialà i de Can Gibert, i l’Hospital Trueta. 

Actualment, estan en marxa operacions com la compra del xalet de Sant Narcís; els nous locals de Vista Alegre-Carme, l’Eixample i Montjuïc, i un nou local per al Centre Obert per a Infants i Adolescents al barri de Pla de Palau - Sant Pau.

Augment del pressupost

En aquests quatre anys, s’ha passat d’un pressupost de 123,1 milions el 2020 a un pressupost de 132,2 milions el 2022, prorrogat per aquest 2023. Aquest augment s’ha aconseguit malgrat la pandèmia i la congelació de taxes i impostos cada any tret del 2022. A més, s’han introduït noves bonificacions pels vehicles elèctrics, híbrids o de gas liquat; per instal·lar plaques fotovoltaiques i per a les famílies nombroses. 

Pel que fa a l’endeutament, s’ha passat d’un 68% a un 36%. Una situació que va permetre dur a terme un Pla d’Inversions de 13 milions d’euros el 2021 per ajudar a sortir de la crisi, i tenir la musculatura suficient per optar a una gran quantitat de projectes dels fons de finançament Next Generation. 

D’altra banda, s’ha reduït l’atenció presencial a la ciutadania des de l’Oficina d'Assistència en Matèria de Registre (OAMR) i des dels centres cívics. Mentre que el 2019 es van dur a terme 101.026 atencions, el 2022 la xifra es va reduir fins a 50.876. Això és a causa de la pandèmia que ha propiciat la tramitació electrònica i la nova web que agilitza els tràmits envers l’empadronament. A més, el consistori ha tret a licitació el pagament a través de Bizum amb l’objectiu de facilitar i agilitzar els tràmits de la ciutadania amb l’administració.

A banda, el consistori és pioner tant en el reglament de teletreball com amb la instauració del permís menstrual per a les treballadores de l’Ajuntament. 

Tornar
— 50 articles per pàgina
S'estan mostrant 1 - 50 de 131 resultats.