El programa d’acompanyament emocional al jovent impulsat des de l’Ajuntament de Girona ha permès donar suport, al llarg de tot l’any, a l’alumnat de cinc instituts de la ciutat. En el marc de la iniciativa, durant el curs 2021-22 s’han realitzat 22 sessions formatives als nois i noies de 2n d’ESO per treballar en la detecció, formació i intervenció en salut mental i emocional juvenil. Concretament, s’ha actuat als instituts Carles Rahola i Llorens, Jaume Vicens Vives, Narcís Xifra i Masmitjà, Santiago Sobrequés i Vidal i a l’Institut Santa Eugènia.

“Dins el Pla de Salut hi ha una part important destinada a la salut mental, i amb aquest programa hem pogut conèixer amb detall alguns dels elements que afecten el nostre jovent, i també de la manera que ells ho perceben. La nostra voluntat és la de poder continuar oferint aquest servei, que hem vist que és útil i que també ens dona eines importants per planificar accions de millora de la salut a la ciutat. I més després de la pandèmia, que ha fet aflorar noves realitats entre els joves que hem de tenir en compte en les nostres polítiques”, ha destacat la regidora de Salut de l’Ajuntament de Girona, Eva Palau. 

El suport cap a l’alumnat s’ha ofert des d’un enfocament transversal, amb perspectiva de gènere i amb la garantia d’igualtat en el dret a la participació. Entre altres objectius, les xerrades impartides pretenien, d’una banda, detectar potencials problemàtiques de salut mental i emocional en la població adolescent i promoure l’accés a cercar ajuda quan sigui necessari. D’altra banda, buscaven, alfabetitzar els nois i noies en el concepte de salut mental i emocional per reduir l’estigmatització i eliminar mites, així com formar les persones joves en tècniques de gestió emocional basades en la recerca de recursos d’afrontament i resiliència.

Els resultats del programa evidencien que els joves de la ciutat senten un major malestar emocional que abans de la pandèmia, i tenen sovint sensació de tristesa, ràbia, por, angoixa o estrès. A alguns i a algunes els costa identificar el malestar emocional que senten i, aquells que ho perceben, procuren evitar demanar ajuda professional, possiblement per l’estigma que suposa tot allò relacionat amb la salut mental. En aquest sentit, a través del programa s’ha explicat als adolescents quines intervencions i recursos existents tenen a l’abast, i se’ls ha animat a buscar recolzament en el seu entorn més pròxim.

Per la seva banda, els docents i centres educatius han posat de manifest que cal més formació en gestió emocional per al professorat davant l’increment del malestar emocional i dels trastorns mentals entre els joves. També reclamen més recursos per atendre les demandes que arriben als equips d’orientació pedagògica dels centres, per informar i sensibilitzar les famílies, i per incidir en accions preventives que evitin l’empitjorament dels sentiments de tristesa de l’alumnat.

Malgrat tot, es desprèn del treball que els municipis del territori gironí disposen d’eines per donar suport a les persones joves en aquest àmbit. “Tant a Girona com a la resta de la demarcació hi ha una xarxa d’equipaments potent, així com una presència estable de professionals de l’àmbit de la salut emocional, que reforcen la feina dels centres educatius”, ha assegurat el regidor d'Educació, Infància i Esports de l’Ajuntament de Girona, Àdam Bertran, qui ha reafirmat l'aposta del consistori per “seguir donant les eines al jovent i poder donar resposta a la demanda que hi ha, i que cada vegada va en augment”.

El projecte d’acompanyament emocional al jovent es va posar en marxa després de detectar un empitjorament generalitzat de la salut mental i emocional del col·lectiu adolescent i juvenil arran de la crisi social i sanitària de la COVID-19. Es tracta d’una iniciativa impulsada pels Serveis d’Educació i de Salut de l’Ajuntament de Girona, i que s’ha dut a terme per Aimentia Health amb el suport de la Universitat Internacional de Catalunya i alineat amb el Nou Pla de Prevenció del Suïcidi a Catalunya (2021-2015).