Els límits i les normes regulen el funcionament de la societat i també de les famílies. És a la família on s’aprèn a acceptar-los. És per això que és important establir normes clares que ensenyin als fills/es on i per què hi ha uns límits.  No es tracta de controlar amb prohibicions, sinó de donar a conèixer, de manera raonada, les normes establertes. D’aquesta manera s’ajuda a desenvolupar el sentit de la responsabilitat, la capacitat de prendre decisions fora de l’àmbit familiar. Podem parlar de normes bàsiques  innegociables que depenen dels valors familiars i de normes més flexibles que es poden anar negociant i canviant a mesura que les filles i els fills creixen.

Els pares i mares són uns models de referència importantíssims pels seus fills i filles. El que pares i mares pensen, senten, com ho diuen i el que fan, influeix en el que pensen, senten i fan els infants i adolescents. L’exemple és una font d’aprenentatge fàcil, poderosa i efectiva.

La família és igualment rellevant pel que fa a la construcció d’una bona imatge pròpia. Pares i mares poden transmetre la importància d’apreciar tot allò que hi ha de positiu en si mateix/a i de no basar el valor propi en l’aspecte, les capacitats personals, etc. Així es reforça l’autoestima de les nostres filles i fills. Això implica també la crítica constructiva i comunicar que les coses s’han fet bé quan és així. Vigilar de no centrar-se únicament en els aspectes negatius o millorables.

Cal treballar les habilitats comunicatives en el si familiar. Escoltar, parlar, saber el que els agrada als filles/es, què els preocupa... També és important que pares i mares comparteixin les seves experiències, sentiments, desitjos i preocupacions. Cal, alhora, saber respectar la intimitat dels fills/es, sobretot quan comencen a tenir més autonomia i a tenir confiança en ells/es mateixos/es.

En l’àmbit familiar també és important treballar aspectes relacionats amb la sexualitat. Cal tenir en compte que el concepte de sexualitat és molt més que l’anatomia sexual i el sexe en sí, sinó que abraça múltiples àmbits de l’experiència humana. Acompanyar en el procés d’expressió de gènere, fomentar el control del propi cos (consentiment), ajudar a acceptar els canvis (o no canvis) de la pubertat, etc. són bones maneres de promoure la salut sexual des d’una perspectiva integral.

Pel que fa a les drogues i altres conductes addictives, la família també hi pot jugar un paper protector. Hem de tenir present que les drogues formen part de la nostra realitat social, i que una postura de tancament dificulta les possibilitats d’afrontar amb èxit els consums que tard o d’hora s’acabaran produint. Per tant, és important poder-ne parlar obertament amb els fills i filles, potenciar l’oci saludable, el pensament crític, la gestió de la pressió social, etc. 

L’alimentació és un altre dels aspectes de salut més remarcables que es poden treballar en el si familiar. Cal que pares i mares siguin un exemple de les pautes alimentàries que garantiran la salut de fills i filles: dieta variada, àpats regulars i estructurats, etc. És igualment important fer àpats conjunts, en família, per tal de prevenir possibles trastorns de la conducta alimentària. 

Les noves tecnologies són una gran eina de comunicació, però se n’ha de fer un ús adequat i no un abús. Pares i mares han de garantir que l’ús que se’n fa és adient per a cada edat. L’educació digital dels fills i filles també els i les protegeix d’experiències desagradables amb altres usuaris/es de la xarxa. També és bo comprovar que els continguts audiovisuals i els videojocs s’ajusten al seu nivell de desenvolupament. A més, cal trobar un equilibri entre l’ús de pantalles i el lleure actiu.

La família representa un suport decisiu també pel que fa a l’àmbit emocional. És important validar les emocions quan apareixen, acompanyar en la seva expressió saludable, identificar allò que se sent, responsabilitzar-se’n i trobar estratègies per gestionar-les en funció del caràcter de cadascú. Per exemple: exercicis de respiració per a persones més tranquil·les, i activitat física per a persones més mogudes. 

És amb les amistats amb qui es poden compartir, sobretot a partir de l’adolescència, els dubtes i inquietuds més amagats, amb qui es parla de coses que no agrada parlar amb les persones adultes, amb qui s’aprèn a relacionar-se. També, però, el grup d’iguals pot portar als nois i noies a actuar en contra dels seus criteris.  Pares i mares poden ajudar als fills i filles a resistir la pressió de grup escoltant, encoratjant a dir allò que pensen, a ser reflexius i reflexives i amb sentit crític. És important conèixer a les amistats dels fills/es, compartir les seves aficions i interessar-se per les coses que els agraden.