Gaudeix amb protecció | Sexualitat | Centre Jove de Salut
Sexualitat
Gaudeix amb protecció
Totes i tots tenim el dret a gaudir de les nostres relacions sexuals i utilitzar les mesures de protecció que necessitem amb cada relació. Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són un grup de malalties infeccioses de diversa gravetat, algunes benignes i d’altres més greus, que es transmeten o es contagien a través de les relacions sexuals tot i que poden tenir altres vies de contagi. La vagina, el penis, l’anus i la boca són els llocs més freqüents on podem trobar els gèrmens que les produeixen.
Quines són les ITS més freqüents?
Compartir la sexualitat no està exempt de riscos, però tampoc ho hem de viure amb por, ja que existeixen maneres d’evitar-los. Les diferents pràctiques sexuals ens exposen, en un grau o un altre, i les decisions informades et permetran gaudir d’una sexualitat sana.
Per això, és important desempallegar-se d’uns quants mites i estigmes, cosa que ens ajudarà a prendre consciència de quan ens posem en risc i què fer quan això passa.
Les infeccions de transmissió sexual (ITS) no són un problema de persones irresponsables, promiscues, drogoaddictes o gais... No! Moltes persones comparteixen la sexualitat i pot passar a qualsevol, independentment de la identitat o l’orientació sexual, que en alguna pràctica de penetració (sigui amb els genitals, els dits o una joguina sexual) es comparteixin fluids, bé perquè no s’utilitza una barrera protectora (preservatiu extern o intern o barrera de làtex) entre les nostres mucoses i els fluids de l’altra persona, bé perquè s’utilitza tard (quan ja hi ha hagut penetració) o bé perquè aquesta barrera es trenca o queda retinguda al cos.
I per què aquestes situacions poden produir-nos una infecció?
La fricció de les pràctiques de penetració produeix microferides a les mucoses i a través d’aquestes ferides, que no es veuen, si hi ha bacteris i virus en els fluids compartits, aquest poden arribar al torrent sanguini i produir una infecció.
Les parets de la boca o la gola són més resistents que les de la vagina, el gland, l’anus o el recte i això determinar tenir més o menys risc de patir infeccions segons la pràctica experimentada.
Un altre factor important és que aquestes parets són absorbents i si els fluids queden retinguts a la boca, vagina, canal anal o recte, s’absorbiran i també passaran al torrent sanguini, igual que passa amb els medicaments.
Amb relació a les pràctiques, afegirem que les més impetuoses produeixen més ferides.
Els virus i els bacteris es poden trobar al líquid preseminal (que apareix en el moment de l’erecció), al flux vaginal (que és sempre present i augmenta amb l’excitació), al semen i a la sang.
La prevenció de les ITS també radica en prendre consciència d’aquest risc i descartar, mitjançant proves, la possibilitat de tenir una infecció de transmissió sexual sense esperar a trobar-se malament, ja que moltes d’aquestes infeccions no presenten símptomes en bona part de la població.
Quan parlem de pràctiques de penetració incloem les pràctiques orals, vaginals i anals...
Sexe oral, així sí!
El sexe oral, llepar o xuclar els genitals, és una pràctica sexual que té risc de transmissió d'ITS tant per a la persona que el practica com per a la que la rep.
Com qualsevol pràctica, el sexe oral, sempre amb consentiment i segur... eppss! Recorda: consentiment entusiasta!
Es pot gaudir del sexe oral protegint-se dels contagis.
Com fer-lo segur:
- Si practiques una fel·lació feu servir un preservatiu de gustos; si no l'utilitzeu, és important evitar l'ejaculació a la boca. A menys fluids, menys riscos!
- En el cas del cunnilingus o l'estimulació oro-anal, podeu emprar una barrera de làtex com la d'aquest kit, un preservatiu obert o plàstic no porós d'embolcallar aliments (aquell que no és apte per a microones). Per al cunnilingus, humidifiqueu la vulva amb lubricant hidrosoluble abans de posar la barrera de làtex.
Sexe vaginal, així sí!
El sexe vaginal és la introducció del penis, els dits o una joguina sexual a la vagina d’una persona. Aquesta pràctica, sense l’ús d’una barrera protectora (preservatiu intern, extern o de dit), té risc de transmissió d'ITS, tant per a la persona que la practica com per a qui la rep. En el cas d’utilitzar una joguina sexual, el risc es dona si aquesta es comparteix.
Es recomana l’ús de lubricants juntament amb els preservatius, ja que disminueixen el nombre de lesions microscòpiques que aquesta pràctica genera a les mucoses, i que són la porta d’entrada dels microorganismes causants de les ITS.
Sexe anal, així sí!
La zona anal és plena de terminacions nervioses i, per tant, una zona molt sensible. No totes les pràctiques anals comportant els mateixos riscos:
La penetració anal sense l'ús de preservatiu té risc de transmissió d'ITS, tant per a la persona que la practica com per a qui la rep. En el cas d'utilitzar una joguina sexual, el risc es dona si aquesta es comparteix.
L'estimulació de l'anus amb els dits o la boca no suposa risc d'ITS però sí risc d'infeccions com l'hepatitis A o de paràsits intestinals. En cas de tenir aquestes pràctiques posteriorment a una penetració, les microferides i la possible presència de sang sí que suposarien un risc d'ITS.
La recomanació és utilitzar lubricants, preservatius (externs o interns, de dit o guants) i bandes de làtex per aquest tipus de pràctiques.
És important saber que l'ús de lavatives o ènemes exposen a la persona a un major risc d'infecció perquè poden irritar la mucosa.
Quan he de fer-me proves per descartar ITS?
No cal esperar a trobar-se malament, si compleixes un dels següents ítems, vine a fer-te les proves.
- Quan has tingut una pràctica sexual de penetració (oral, vaginal o anal) on has intercanviat fluids (flux vaginal, líquid preseminal o semen) perquè no heu utilitzat una barrera protectora o l'heu utilitzada tard o s'ha trencat.
Si parlem de pràctiques de penetració, recorda que l'intercanvi de fluids no es dona només pel contacte entre genitals també s'inclou la penetració amb els dits i les joguines sexuals si es comparteixen. - Quan tu i la teva parella penseu deixar l'ús del preservatiu o les barreres de làtex.
Com ho he de fer?
Demana hora al Centre Jove de Salut trucant al 972 204 212. Aquest servei és gratuït i confidencial.
I si tinc dubtes, què?
Pots fer-nos una consulta a través de qualsevol d’aquests canals:
- Telèfon: 972 204 212
- Instagram: @centrejovesalut_gi
- Web: https://web.girona.cat/centrejovedesalut/consulta/joves
Què és?
La SIDA (síndrome d’Immunodeficiència adquirida) és una malaltia causada per un virus anomenat VIH (virus de la immunodeficiència humana) que provoca la destrucció del sistema immunitari de la persona que la pateix. El sistema immunitari té la funció de defensar l’organisme de les agressions que li poden ocasionar diferents tipus de microorganismes i impedeix la proliferació de cèl·lules malignes (càncer). La malaltia es desenvolupa quan el virus destrueix els limfòcits (un tipus especial de glòbuls blancs), i fa que la persona sigui vulnerable a tota classe d’infeccions, es debiliti i perdi pes.
Hi ha tres formes de transmissió:
- Transmissió sexual: el virus de la SIDA es transmet a través de les relacions sexuals amb penetració vaginal, oral o anal, ja que hi ha una quantitat de virus suficient per infectar en el semen i les secrecions vaginals.
- Transmissió sanguínia: el vius de la SIDA es transmet a través de la sang infectada per contacte directe o a través d’objectes contaminats com poden ser xeringues i agulles, maquinetes d’afaitar, raspalls de dents...
- Transmissió mare-fill/a: pot produir-se a través de la placenta, en el moment del part o durant la lactància amb la llet materna.
Com detectar-la?
Com que el virus afecta el sistema immunitari, una persona infectada desenvolupa malalties que aquest sistema ja no és capaç de combatre. Això fa que el virus romangui en el cos més temps i que augmenti el nombre i la gravetat dels símptomes, per exemple: inflamació dels ganglis limfàtics, febre, esgarrifances, suor nocturna, pèrdua de pes, úlceres a la pell, cansament persistent, visió borrosa, desenvolupament d’altres inflamacions, etc.
Per fer el diagnòstic cal un examen mèdic i de laboratori.
Quin tractament té?
El VIH es tracta amb medicaments que fan que el o la pacient tingui menys símptomes i pugui augmentar la seva expectativa de vida. No obstant això, no existeix de moment cap teràpia capaç de curar aquest virus o la SIDA.
Què és?
La sífilis és una infecció produïda per un bacteri. Pot produir una gran varietat de lesions i afectar diferents òrgans segons l’estadi en què es trobi.
Com detectar-la?
D’una a dotze setmanes després del contacte sol aparèixer una ferida als òrgans genitals, a l’anus, a la boca o al voltant d’aquestes zones. Aquesta ferida generalment no és dolorosa. D’un a sis mesos més tard, apareixen erupcions i taques al pit, esquena i cames; també poden aparèixer nòduls al coll, les aixelles o els engonals, juntament amb febre; generalment apareix mal de coll i la sensació de malestar en general. Al cap de tres anys o més del contacte, apareixen úlceres a la pell i els òrgans interns, inflamació dels peus, mans i genolls; també pèrdua de sensibilitat als braços i les cames, dolors i incapacitats a causa de lesions al cor, els vasos sanguinis, la medul·la espinal i/o el cervell. Fins i tot pot causar la mort.
Per fer el diagnòstic cal un examen mèdic i de laboratori.
Quin tractament té?
La sífilis es pot curar amb antibiòtics, però cap medicament pot reparar el dany causat al cos. Si aquesta infecció no es tracta, pot causar complicacions com les que s’han explicat anteriorment. Després del tractament s’ha de seguir el cas, ja que malgrat que els símptomes desapareguin, la infecció pot continuar.
Què és?
La clamídia és una infecció causada per un bacteri que afecta el coll de l’úter en les persones amb vagina i la uretra en les persones amb penis. Es transmet durant les relacions sexuals, ja que les secrecions genitals d’una persona infectada són infeccioses. També existeix una via de transmissió per contacte amb mucoses dels ulls, la boca, la uretra o el recte.
Com detectar-la?
En les persones amb vagina es produeix dolor en el baix ventre i secreció vaginal. Aquests símptomes a vegades no són fàcils de detectar. En les persones amb penis els símptomes inclouen la secreció per aquest d’una a tres setmanes després de la infecció, juntament amb la necessitat d’orinar sovint i dolor en fer-ho. Si no es tracta bé, la clamídia pot portar complicacions com l’esterilitat en les persones amb penis i infecció inflamatòria pelviana i infertilitat en les persones amb vagina.
El diagnòstic es fa amb exàmens de les secrecions i altres anàlisis concretes.
Quin tractament té?
La clamídia es tracta amb antibiòtics.
Què és?
La gonorrea és una infecció de transmissió sexual contagiosa causada per un bacteri que sol viure en les zones més humides del nostre organisme.
Com detectar-la?
Els símptomes de la gonorrea no sempre apareixen, però si ho fan, sol ser de tres dies a tres setmanes després de la relació de contagi. En les persones amb vagina provoca inflamació del coll de la matriu amb fluix entre mucós i purulent, generalment sense originar molèsties. En les persones amb penis apareix una secreció de color groguenc en aquest i la sensació de picor en orinar. Aquests símptomes són dèbils i poden passar desapercebuts. Si la gonorrea no es tracta, poden aparèixer complicacions com esterilitat, infeccions en les articulacions, en les trompes de Fal·lopi i els ovaris, etc.
Davant una gonorrea cal descartar la sífilis, la clamídia i el VIH, ja que sovint van associades.
Quin tractament té?
Cal un examen mèdic i de laboratori. Després del tractament s’ha de comprovar que malgrat la desaparició dels símptomes, la infecció no persisteixi.
Què és?
És una infecció viral que es caracteritza per l’aparició de butllofes, dolor i picor en els òrgans genitals de dos o catorze dies després de la infecció. Es transmet per contacte sexual. En les persones amb vagina, els símptomes primaris de la infecció apareixen en el coll uterí i la vulva. En estats més avançats la infecció afecta la vulva, la pell perineal, les cames i els glutis. En les persones amb penis les lesions generalment apareixen en el gland, el prepuci, l’anus i el recte en cas de practicar relacions sexuals anals.
Com detectar-lo?
Els símptomes típics són dolors i inflamacions amb picors al voltant dels genitals entre dos i vint dies després del moment de la infecció. A més, pot aparèixer febre i dolor en orinar. En situacions d’estrès poden reaparèixer els símptomes. Els herpes poden portar a un increment del risc de càncer del coll uterí en les persones amb vagina.
Quin tractament té?
El tractament curatiu encara és problemàtic. Hi ha medicaments que poden rebaixar els símptomes, però no curar-los. Les persones amb vagina infectades haurien de fer-se almenys una citologia a l’any. I si la persona està embarassada, ha d’informar el metge i portar un seguiment periòdic.
Berrugues genitals (condilomes)
Què són?
Les berrugues genitals les causa un virus que es transmet generalment per contacte directe. En la majoria dels casos, les persones amb penis no presenten cap símptoma. Les persones amb vagina, en canvi, poden tenir lesions berrugoses o aplanades en aquesta, al coll uterí o als genitals externs.
Com detectar-les?
No tenen símptomes concrets i l’única manera de detectar-les és per inspecció ocular pròpia o per part d’un/a professional sanitari/ària que recollirà una mostra de dins el coll de la matriu per analitzar-la.
Quin tractament tenen?
Per al tractament s’usen diferents mètodes de cirurgia, a més de fàrmacs específics.
Què és?
És una infecció produïda per un protozou, que afecta l’aparell genital i urinari. Es transmet per contacte amb secrecions vaginals de persones afectades durant les relacions sexuals.
Com detectar-la?
- En les persones amb vagina: inflamació vaginal amb petites lesions hemorràgiques amb secrecions aquoses, espumoses i verd groguenques d’olor fètida. Les tricomones poden desencadenar una uretritis o cistitis encara que sovint és simptomàtica.
- En les persones amb penis: l’agent infecciós envaeix la pròstata, la uretra o les vesícules seminals i hi persisteix. Sovint només es produeixen símptomes lleus.
El diagnòstic es fa mitjançant un estudi microscòpic de les secrecions o per cultiu vaginal.
Quin tractament té?
En ambdós casos existeix un tractament efectiu. Sempre s’han de tractar totes les persones involucrades en la relació.
VPH (virus del papil·loma humà)
Què és?
Hi ha 100 tipus diferents del VPH, un virus comú anomenat també el virus de les berrugues. Això és perquè certs tipus de VPH causen berrugues en les mans, els peus o els genitals. Hi ha altres tipus de VPH que poden crear cèl·lules anormals (que canvien i no són saludables) en la cèrvix o l’anus, i en alguns casos, poden desenvolupar càncer. El VPH és normalment transmès per contacte directe de pell a pell durant el sexe vaginal, oral o anal amb una persona que tingui el virus.
Com detectar-lo?
No presenten símptomes concrets i l’única manera de detectar-lo és per inspecció ocular pròpia o per part d’un/a professional sanitari/ària que recollirà una mostra de dins el coll de la matriu per analitzar-la.
Quin tractament té?
Per al tractament s’usen diferents mètodes de cirurgia, a més de fàrmacs específics.
