Què és?
La SIDA (síndrome d’Immunodeficiència adquirida) és una malaltia causada per un virus anomenat VIH (virus de la immunodeficiència humana) que provoca la destrucció del sistema immunitari de la persona que la pateix. El sistema immunitari té la funció de defensar l’organisme de les agressions que li poden ocasionar diferents tipus de microorganismes i impedeix la proliferació de cèl·lules malignes (càncer). La malaltia es desenvolupa quan el virus destrueix els limfòcits (un tipus especial de glòbuls blancs), i fa que la persona sigui vulnerable a tota classe d’infeccions, es debiliti i perdi pes. 

Hi ha tres formes de transmissió:

• Transmissió sexual: el virus de la SIDA es transmet a través de les relacions sexuals amb penetració vaginal, oral o anal, ja que hi ha una quantitat de virus suficient per infectar en el semen i les secrecions vaginals.
• Transmissió sanguínia: el vius de la SIDA es transmet a través de la sang infectada per contacte directe o a través d’objectes contaminats com poden ser xeringues i agulles, maquinetes d’afaitar, raspalls de dents...
• Transmissió mare-fill/a: pot produir-se a través de la placenta, en el moment del part o durant la lactància amb la llet materna.

Com detectar-la?
Com que el virus afecta el sistema immunitari, una persona infectada desenvolupa malalties que aquest sistema ja no és capaç de combatre. Això fa que el virus romangui en el cos més temps i que augmenti el nombre i la gravetat dels símptomes, per exemple: inflamació dels ganglis limfàtics, febre, esgarrifances, suor nocturna, pèrdua de pes, úlceres a la pell, cansament persistent, visió borrosa, desenvolupament d’altres inflamacions, etc.

Per fer el diagnòstic cal un examen mèdic i de laboratori.

Quin tractament té?
El VIH es tracta amb medicaments que fan que el o la pacient tingui menys símptomes i pugui augmentar la seva expectativa de vida. No obstant això, no existeix de moment cap teràpia capaç de curar aquest virus o la SIDA.

Què és?
La sífilis és una infecció produïda per un bacteri. Pot produir una gran varietat de lesions i afectar diferents òrgans segons l’estadi en què es trobi.

Com detectar-la?
D’una a dotze setmanes després del contacte sol aparèixer una ferida als òrgans genitals, a l’anus, a la boca o al voltant d’aquestes zones. Aquesta ferida generalment no és dolorosa. D’un a sis mesos més tard, apareixen erupcions i taques al pit, esquena i cames; també poden aparèixer nòduls al coll, les aixelles o els engonals, juntament amb febre; generalment apareix mal de coll i la sensació de malestar en general. Al cap de tres anys o més del contacte, apareixen úlceres a la pell i els òrgans interns, inflamació dels peus, mans i genolls; també pèrdua de sensibilitat als braços i les cames, dolors i incapacitats a causa de lesions al cor, els vasos sanguinis, la medul·la espinal i/o el cervell. Fins i tot pot causar la mort.

Per fer el diagnòstic cal un examen mèdic i de laboratori.

Quin tractament té?
La sífilis es pot curar amb antibiòtics, però cap medicament pot reparar el dany causat al cos. Si aquesta infecció no es tracta, pot causar complicacions com les que s’han explicat anteriorment. Després del tractament s’ha de seguir el cas, ja que malgrat que els símptomes desapareguin, la infecció pot continuar.

Què és?
La clamídia és una infecció causada per un bacteri que afecta el coll de l’úter en les persones amb vagina i la uretra en les persones amb penis. Es transmet durant les relacions sexuals, ja que les secrecions genitals d’una persona infectada són infeccioses. També existeix una via de transmissió per contacte amb mucoses dels ulls, la boca, la uretra o el recte.

Com detectar-la?
En les persones amb vagina es produeix dolor en el baix ventre i secreció vaginal. Aquests símptomes a vegades no són fàcils de detectar. En les persones amb penis els símptomes inclouen la secreció per aquest d’una a tres setmanes després de la infecció, juntament amb la necessitat d’orinar sovint i dolor en fer-ho. Si no es tracta bé, la clamídia pot portar complicacions com l’esterilitat en les persones amb penis i infecció inflamatòria pelviana i infertilitat en les persones amb vagina.

El diagnòstic es fa amb exàmens de les secrecions i altres anàlisis concretes.

Quin tractament té?
La clamídia es tracta amb antibiòtics.

Què és?
La gonorrea és una infecció de transmissió sexual contagiosa causada per un bacteri que sol viure en les zones més humides del nostre organisme.

Com detectar-la?
Els símptomes de la gonorrea no sempre apareixen, però si ho fan, sol ser de tres dies a tres setmanes després de la relació de contagi. En les persones amb vagina provoca inflamació del coll de la matriu amb fluix entre mucós i purulent, generalment sense originar molèsties. En les persones amb penis apareix una secreció de color groguenc en aquest i la sensació de picor en orinar. Aquests símptomes són dèbils i poden passar desapercebuts. Si la gonorrea no es tracta, poden aparèixer complicacions com esterilitat, infeccions en les articulacions, en les trompes de Fal·lopi i els ovaris, etc.

Davant una gonorrea cal descartar la sífilis, la clamídia i el VIH, ja que sovint van associades.

Quin tractament té?
Cal un examen mèdic i de laboratori. Després del tractament s’ha de comprovar que malgrat la desaparició dels símptomes, la infecció no persisteixi.

Què és?
És una infecció viral que es caracteritza per l’aparició de butllofes, dolor i picor en els òrgans genitals de dos o catorze dies després de la infecció. Es transmet per contacte sexual. En les persones amb vagina, els símptomes primaris de la infecció apareixen en el coll uterí i la vulva. En estats més avançats la infecció afecta la vulva, la pell perineal, les cames i els glutis. En les persones amb penis les lesions generalment apareixen en el gland, el prepuci, l’anus i el recte en cas de practicar relacions sexuals anals.

Com detectar-lo?
Els símptomes típics són dolors i inflamacions amb picors al voltant dels genitals entre dos i vint dies després del moment de la infecció. A més, pot aparèixer febre i dolor en orinar. En situacions d’estrès poden reaparèixer els símptomes. Els herpes poden portar a un increment del risc de càncer del coll uterí en les persones amb vagina.

Quin tractament té?
El tractament curatiu encara és problemàtic. Hi ha medicaments que poden rebaixar els símptomes, però no curar-los. Les persones amb vagina infectades haurien de fer-se almenys una citologia a l’any. I si la persona està embarassada, ha d’informar el metge i portar un seguiment periòdic.

Què són?
Les berrugues genitals les causa un virus que es transmet generalment per contacte directe. En la majoria dels casos, les persones amb penis no presenten cap símptoma. Les persones amb vagina, en canvi, poden tenir lesions berrugoses o aplanades en aquesta, al coll uterí o als genitals externs.

Com detectar-les?
No tenen símptomes concrets i l’única manera de detectar-les és per inspecció ocular pròpia o per part d’un/a professional sanitari/ària que recollirà una mostra de dins el coll de la matriu per analitzar-la.

Quin tractament tenen?
Per al tractament s’usen diferents mètodes de cirurgia, a més de fàrmacs específics.

Què és?
És una infecció produïda per un protozou, que afecta l’aparell genital i urinari. Es transmet per contacte amb secrecions vaginals de persones afectades durant les relacions sexuals.

Com detectar-la?

• En les persones amb vagina: inflamació vaginal amb petites lesions hemorràgiques amb secrecions aquoses, espumoses i verd groguenques d’olor fètida. Les tricomones poden desencadenar una uretritis o cistitis encara que sovint és simptomàtica.
• En les persones amb penis: l’agent infecciós envaeix la pròstata, la uretra o les vesícules seminals i hi persisteix. Sovint només es produeixen símptomes lleus.

El diagnòstic es fa mitjançant un estudi microscòpic de les secrecions o per cultiu vaginal.

Quin tractament té?
En ambdós casos existeix un tractament efectiu. Sempre s’han de tractar totes les persones involucrades en la relació.

Què és?
Hi ha 100 tipus diferents del VPH, un virus comú anomenat també el virus de les berrugues. Això és perquè certs tipus de VPH causen berrugues en les mans, els peus o els genitals. Hi ha altres tipus de VPH que poden crear cèl·lules anormals (que canvien i no són saludables) en la cèrvix o l’anus, i en alguns casos, poden desenvolupar càncer. El VPH és normalment transmès per contacte directe de pell a pell durant el sexe vaginal, oral o anal amb una persona que tingui el virus.

Com detectar-lo?
No presenten símptomes concrets i l’única manera de detectar-lo és per inspecció ocular pròpia o per part d’un/a professional sanitari/ària que recollirà una mostra de dins el coll de la matriu per analitzar-la.

Quin tractament té?
Per al tractament s’usen diferents mètodes de cirurgia, a més de fàrmacs específics.