El cànnabis és una substància que, en petites quantitats, tant pot ser relaxant com estimulant. En grans quantitats pot tenir un efecte al·lucinogen. De la planta del cànnabis s’extreu l’haixix (s’obté de la resina premsada de la planta), l’oli d’haixix i la marihuana. El cànnabis s’acostuma a fumar, amb tabac o sense, o a barrejar-lo amb aliments: galetes, pastissos... En aquest darrer cas, els efectes tarden uns 30 minuts a aparèixer. Tot i que no és el més habitual, pot generar dependència física. La dependència psicològica, en canvi, acostuma a ser més important i habitual. El THC (tetrahidrocannabinol), principi actiu del cànnabis, és una substància molt soluble en greix i arriba ràpidament al cervell, on s’acumula i d’on s’elimina molt lentament. Per aquest motiu, el nostre cos només n’aconsegueix eliminar el 50% després d’una setmana des de l’últim consum.

A llarg termini, fumar o ingerir cànnabis pot comportar problemes respiratoris, sobretot si es barreja amb tabac. També pot provocar problemes emocionals, falta de motivació, psicosis (deliris, al·lucinacions...) i trastorns mentals relacionats amb les drogues en general. 

Coses que has de saber:

• L’impacte psicològic del consum de cànnabis té especial rellevància entre les i els joves i pot causar problemes de concentració, pèrdua de memòria a curt i mitjà termini, dificultats en l’aprenentatge, crisis d’ansietat i predisposició de la persona a patir trastorns mentals.
• Cànnabis i conducció són incompatibles.
• Sovint es diu que el cànnabis és d’origen natural i que, per tant, es pot consumir sense problema. Si bé és cert que és d’origen natural (en la majoria de casos), el seu consum provoca alteracions en el funcionament del nostre cos. No tot el que és natural és sa, de la mateixa manera que hi ha plantes i bolets verinosos.
• És cert que el cànnabis té efectes terapèutics com moltes altres drogues, però això no vol dir que se’n pugui consumir sense un control mèdic. No serveix per curar directament una malaltia, però sí per tractar els efectes secundaris de la quimioteràpia o alguns dolors crònics, entre d’altres.