El MOT, Festival de Literatura de Girona i Olot celebrarà el desè aniversari el 2024 amb una edició dedicada a l’autoficció literària. Sota el lema “Des de dins. La literatura i el jo”, el festival tindrà lloc del 14 al 16 de març a Olot i del 21 al 23 de març a Girona. El crític literari i professor de literatura contemporània Xavier Pla és el comissari d’aquest desè MOT. 

"Girona és una ciutat rica en cultura. La nostra prioritat és mantenir aquesta pluralitat i, en aquest sentit, un festival literari permet fer arribar la cultura a moltes més persones, responent a les inquietuds dels gironins i gironines", ha afirmat el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats i Bartrina.

Els primers autors i autores confirmats són Enrique Vila-Matas, Sergi Pàmies, Laura Ferrero, Flavia Company, Éric Vuillard, Marta Marín-Dòmine i Gabriela Wiener. Aquests noms se sumen als 340 escriptors i escriptores en total que fins ara ha acollit aquest festival. 

El festival MOT 2024 se centrarà en l’escriptor/a, en la seva mirada i en les pròpies sensibilitats. Les persones autores que visitaran el MOT en aquesta edició escriuen en primera persona des de gèneres molt diversos: autobiografia, autoficció, autoretrat, assaig, crònica periodística o dietari de viatges. En aquest àmbit, abunden les autobiografies fictícies, els desdoblaments del jo, les deformacions de la personalitat i els autoretrats transvestits sobre els quals el MOT 2024 vol reflexionar.

El comissari del MOT 2024 és Xavier Pla, crític literari i professor de literatura contemporània a la Universitat de Girona. En la seva trajectòria, s’ha interessat per reflexionar sobre les formes literàries del jo i ha estudiat autors i autores com Josep Pla, Georges Simenon, Mercè Rodoreda, Jorge Semprún, Mircea Cărtărescu o Claudio Magris. 

“El festival MOT 2024 busca identificar les últimes notícies del ‘jo’ aparegudes en la narrativa i la poesia actuals, i també en totes les formes de no-ficció, que cada dia tenen més lectors i lectores. En la literatura que es fa avui apareixen noves aliances entre novel·la i història, l’autoficció i les seves variants es consoliden, es reforça la novel·la-assaig, triomfen els llibres de viatges, físics i intel·lectuals i s’incorporen modalitats d’escriptura que provenen del periodisme”, ha explicat el comissari Xavier Pla.

La celebració de les deu edicions del MOT no passarà desapercebuda i es portaran a terme diverses accions abans i durant del festival per celebrar aquest especial aniversari. El regidor de Cultura d’Olot, Josep Quintana, ha remarcat que “fer 10 anys vol dir que el MOT ha trobat el seu lloc”. També ha volgut posar en valor la relació entre Olot i Girona a l’hora d'organitzar el festival. “Aquestes col·laboracions s’haurien de fer més entre ciutats mitjanes catalanes perquè ens ajuda a ensenyar i potenciar la bona feina que hi fem”, ha afegit.

Els primers noms del MOT 2024

Un dels reptes del MOT és la prescripció literària, per això, el festival fa un esforç per anticipar aquells autors i autores que ja han confirmat la seva presència, per tal que el públic del MOT pugui llegir-se les seves obres més representatives abans de veure’ls en directe al festival. Enguany es comptarà amb Sergi Pàmies, un dels grans referents de l’autoficció en català, des que el 1986 publiqués el seu primer recull de contes i que ha estat reconegut amb premis com el Ciutat de Barcelona i el Lletra d'Or.

També hi participarà l’escriptor català en llengua castellana Enrique Vila-Matas, el qual té obra traduïda a 39 idiomes, i l’escriptora catalana i canadenca Marta Marín-Dòmine, premi Ciutat de Barcelona d'Assaig 2019, premi Joaquim Amat-Piniella 2019 i premi Serra d'Or de Novel·la 2020.

L’escriptora i professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i membre del Comitè Executiu del Consell de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Flavia Company, també serà al festival, així com el reconegut autor francès Éric Vuillard, Prix Ignatius J. Reilly 2010, premi Goncourt 2017 i finalista del prestigiós Booker Prize International. 

Hi haurà també Gabriela Wiewer, escriptora, periodista i considerada hereva de l’anomenat periodisme gonzo de Hunter S. Thompson. Així mateix, està confirmada la presència de la periodista, escriptora i guionista Laura Ferrero, que compagina la feina per a diverses editorials i institucions culturals amb la passió per l'escriptura.

La imatge del MOT 2024 obra de l’estudi El Vol

Cristina Masferrer i Roser Arimany, de l’estudi creatiu El Vol de Girona, són les responsables de la imatge gràfica del MOT 2024. Per aquesta edició, han proposat la silueta d’una figura humana, amb gest interioritzat, que convida a endinsar-se en un món imaginat. És, de fet, una crida a tancar els ulls i obrir la mirada interior, un espai on apropar-se a la mateixa naturalesa del jo i la seva relació amb el món.

El Primer MOT i el +MOT també presents

El festival manté el seu compromís amb la promoció de la lectura en l'àmbit educatiu amb el Primer MOT. D'una banda, s'adreça al públic jove amb el MOT INS, unes experiències literàries per a alumnes de secundària i batxillerat basades en xerrades i tallers de creació i experimentació des de diverses especialitats. I, de l'altra, el MOT Escoles, una proposta educativa organitzada entre el festival MOT i el Servei de Biblioteques a Girona i el Servei de Recursos Educatius a Olot.

El festival està organitzat pels ajuntaments de Girona i d’Olot i compta amb la col·laboració de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya. El vicepresident i diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Jordi Camps, ha destacat que el MOT representa un esforç entre administracions que cal mantenir: “protegir, conservar i difondre el patrimoni cultural gironí, entre el qual hi ha el patrimoni literari, és un dels nostres objectius”.

Per la seva banda, el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Josep Calataiud, ha afirmat que “el MOT és, potser, i ho hem repetit mantes vegades, la proposta de festival literari més engrescadora del panorama català. Té moltes virtuts, però cal destacar-ne una: és un espai capaç de proposar lectures i autories rellevants per tal d'abordar realitats temàtiques de màxim interès filosòfic, social i humà. Tal com ho farà l’edició d’enguany que ens permetrà entendre el perquè d'aquest enfocament. És un enfocament que ens acosta, per exemple, a l'assaig de Fuster, de qui celebràvem l’Any Oficial el 2022, amb ampliacions del jo al nosaltres. I que, alhora, també ens acosta a la poesia d'Estellés, de qui celebrarem l'Any Oficial aquest 2024, que opta pel jo com a element neuràlgic del temps, la societat i la cultura que viu”.