El mes d’abril ens obliga a fer una pausa en la descripció dels capgrossos de la ciutat. És el mes de les Festes de Primavera. L’abril, quan a la rambla de la Llibertat es dona cita el major nombre de llibres i roses, al bell mig del carrer de l’Argenteria, apareix any rere any la figura que representa un dels personatges més carismàtics de la ciutat, el Tarlà.

La llegenda del Tarlà

Diu, aquesta, que fa molts i molts anys la ciutat de Girona va patir un greu episodi de pesta, que s’acarnissà principalment al carrer de l’Argenteria i, perquè no s’encomanés més enllà d’aquest indret, el carrer es va posar en quarantena i s’aïllà de la resta de la ciutat amb tanques de canya en els dos extrems. Els veïns estaven tristos, avorrits i emmalaltits, i un veí, desafiant tot l’ambient lúgubre i gris, va començar a fer tombarelles, cosa que els va distreure i divertir. Per recordar aquell positiu personatge, es va construir un ninot que, penjat d'una barra giratòria, imitava les acrobàcies i facècies d’aquell bon veí del carrer de l’Argenteria.