Notícies | Oficina de Comunicació

La Comissió del Nomenclàtor aprova posar els noms de Neus Català i Pallejà, Montserrat Hosta i Rebés i Ricard Masó i Llunes a diferents espais de la ciutat
També s’ha oficialitzat el nom popular de parc de la Devesa, el qual s’ha inclòs en el nomenclàtor de carrers de la ciutat
Dimecres 19/03/2025 - 16.34 h
La Comissió del Nomenclàtor de Girona ha aprovat posar els noms de la supervivent dels camps de concentració nazis Neus Català i Pallejà, de l’arxivera gironina Montserrat Hosta i Rebés i del cartògraf, aparellador, polític i activista cultural català Ricard Masó i Llunes a diferents espais de la ciutat. Ahir a la tarda es va aprovar la inclusió en una sessió en la qual també es va oficialitzar el nom del parc de la Devesa. Tots aquests acords se sotmetran a la votació del Ple de l'Ajuntament.
“Reivindicar noms de la lluita contra el nazisme i el feixisme com el de la Neus Català o pel foment de la cultura a la nostra ciutat com els de Montserrat Hosta o Ricard Masó ens permeten seguir avançant cap a un espai públic que fa honor als valors de la llibertat, la democràcia i la cultura”, ha destacat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar.
Per una banda, Neus Català i Pallejà, supervivent dels camps de concentració nazis, donarà nom a una plaça urbanitzada del barri de Pla de Palau-Sant Pau. Es tracta de la plaça del carrer del Riu Freser, entre els carrers de Santiago i Sant Isidre, que es va crear el 2020 i que compta amb un parc infantil i una estació de Girocleta. El nom va ser una proposta de Guanyem Girona i de la Xarxa de Dones Girona, i s’ha optat per col·locar ara aquesta denominació a un espai de la ciutat en el marc dels 80 anys de l’alliberament dels camps d’extermini.
Neus Català i Pallejà (els Guiamets, 1915 - 2019) va ser militant del PSUC i l’any 1939 va creuar la frontera fugint de la repressió franquista amb 180 nens orfes. A França va integrar-se a la Resistència contra l’ocupació nazi fins que finalment va ser capturada i deportada a Ravensbrück. Un cop alliberada va retornar a París per continuar la lluita antifranquista des de la clandestinitat. Va morir l’abril del 2019 a l’edat de 103 anys després d’haver estat homenatjada amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de la Generalitat.
En el mateix barri de Pla de Palau-Sant Pau, el cartògraf, aparellador, polític i activista cultural català Ricard Masó i Llunes passarà a donar nom a una placeta. Concretament, es tracta de l’espai lliure que hi ha al costat del parc del Migdia i del carrer de Pau Vila i Dinarès, a tocar del carrer de Barcelona. El nom va ser una proposta del Grup Municipal de CIU.
Ricard Masó i Llunes (Sant Feliu de Guíxols, 1936 - Girona, 2015) va ser, entre altres iniciatives, fundador de la primera empresa catalana de cartografia i promotor de la recuperació toponímica. Diputat al Parlament de Catalunya del 1980 al 1992, cal destacar-ne l’impuls, des de Girona, del premi de novel·la Prudenci Bertrana i la creació de la Fundació del mateix nom. La Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi el 2014 per la seva aportació a la vida cultural, social i política.
Pel que fa a l’arxivera gironina Montserrat Hosta i Rebés, aquesta donarà nom a un jardí del Barri Vell. Es tracta de l’espai natural sense denominació que hi ha entre el riu Onyar i el carrer de Jaume Pons i Martí, a tocar del pont de Pedret. El nom va ser proposat pel grup municipal ERC-AM de Girona.
Montserrat Hosta i Rebés (Girona, 1954-2013) va ser directora de l’Arxiu Històric de Girona des de 2003 fins a la seva mort. La seva tasca al capdavant de l’Arxiu va ser cabdal per modernitzar-lo i apropar-lo a la ciutadania. En aquest sentit, destaca l’impuls que va donar a la pàgina web i a les xarxes socials de la institució, que van permetre fer arribar arreu la feina arxivística. La seva professionalitat, empatia i proximitat, tant amb els companys de feina com amb les persones usuàries, la van convertir en una referent per a totes aquelles persones que s’hi relacionaven. Hosta era una figura activa i fortament involucrada amb la seva ciutat, i una participant habitual en les excursions de la secció de muntanya de l'ADAC.
Per l’altra banda, la Comissió del Nomenclàtor ha oficialitzat el nom popular de parc de la Devesa. Fins ara, aquest espai era conegut amb aquest nom, però no estava registrat al nomenclàtor de carrers de la ciutat.
Finalment, s’han inclòs en la denominació de carrers els següents noms: Sebas Parra Nuño, Llengua de signes catalana, Vincenzo Carmenati, Carles Gómez Soler, Dolors Nadal (Miós Nadal), Conxita Pagès, Rosa Maria Labayen i de l'Advocacia del Torn d'Ofici. Cal destacar que tres de les propostes són denominacions femenines.