El proper divendres 3 de febrer a les 19 h al Bòlit_LaRambla tindrà lloc la inauguració de l’exposició “Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por”. L’acte comptarà amb l’assistència de l’artista Mireia Sallarés, la directora del Bòlit, Ingrid Guardiola i Quim Ayats, vicealcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona. 

A mig camí del documental experimental i la ficció especulativa, la pel·lícula narra la història del psiquiatre català Francesc Tosquelles, no pas a partir del que ha quedat documentat de les experiències en què va participar, sinó del que ens en manca.  

El treball de recuperació del llegat oblidat de Tosquelles parla d’una memòria col·lectiva. Transmetre Tosquelles avui no és només refer una història comuna que no teníem —ni de la República, ni de la Guerra Civil ni dels exiliats republicans—, sinó també bona part de les accions terapèutiques i polítiques que va portar a terme gairebé sempre amb d’altres: va practicar un ús col·lectiu del cinema i del teatre amateur en els hospitals on va treballar, va promoure l’escriptura en comú i el treball a la impremta autogestionada amb els interns, així com els balls, el circ, les festes i les vetllades, que implicaven tota la comunitat mèdica, amb psiquiatres, monges, cuidadors i vilatans.  

Tot i seguir l’ordre cronològic de la vida del psiquiatre, aquest film (escrit a quatre mans amb Joana Masó) se situa en un espai que no és ni passat, ni present ni futur. Fent servir la circulació de la paraula, elabora un relat que continua, interromp i a estones performativitza els escrits i les entrevistes del mateix Tosquelles.  

Tal com proposa la investigadora de la fotografia, escriptora i artista Ariella Aïsha Azoulay, la història potencial és un exercici per desaprendre la Història com ens ha estat transmesa: esborrant aquelles experiències que s’hi han resistit, aquelles que van passar però que ni tan sols hem pogut oblidar perquè no ens han deixat saber que existien. Per això, no només cal que ens neguem a acceptar tant els fets com els relats que s'han fabricat com a irreversibles i fer entrar el que ha quedat fora, sinó que ens comprometem amb un altre relat i desitgem narrar-ho. És per això que la majoria de les persones que ens expliquen la història potencial sovint no són especialistes del passat de què parlen. Són aquelles que volen implicar la seva vivència amb allò que narren i amb el nostre present.

Aquest desig d'una altra història que encara no se'ns ha explicat, en què volem implicar la nostra veu i convertir en un bé comú és el que vincula el treball de la cineasta nord-americana Jill Godmilow, o del artista Octavi Comerón, amb la pel·lícula que Mireia Sallarès va realitzar al 2021 sobre el psiquiatre català exiliat a França, Francesc Tosquelles. Mireia Sallarès s'enllaça amb problemes iniciats i sostinguts per altres. En el cas de Jill Godmilow i Octavi Comeron, el desig d'implicar-se en la distribució de films polítics, qüestionant qualsevol pràctica artística que no es responsabilitza de les condicions de producció i circulació del treball mateix. En el cas de Francesc Tosquelles, Mireia Sallarès s’enllaça amb la desmemòria col·lectiva d’aquest psiquiatre que, a Catalunya, avui ens parla de l’oblit d’un llegat molt més gran: el de les experiències revolucionàries de la República, que van vincular la política amb la psiquiatria, la psicoanàlisi, la salut mental i les patologies de l’home normal; i que va canviar per sempre la nostre relació amb la bogeria.
  
«Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por» és un projecte premiat ex aequo juntament amb Palau de Vent de Lúa Coderch a la 7a Edició del Premi de Videocreació.

Coproducció d’un projecte de videocreació entre els Centres Territorials del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya,Santa Mònica, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona. Centres Territorials del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya: ACVIC. Centre d’Arts Contemporànies, Vic; Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona; Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat; Centre d’Art la Panera, Lleida; M|A|C Mataró Art Contemporani; Bòlit. Centre d’Art Contemporani, Girona; Lo Pati - Centre d’Art Terres de l’Ebre, Amposta i Mèdol - Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona.