Cinc anys enrere vaig arribar a Girona i com una noia que s'ha criat en un poble de costa i muntanya tenia la necessitat de trobar un racó on la natura es veies més que els edificis.

Em van ensenyar el Ter, les Hortes i tot el que l'envolta. Des de llavora'ns ha sigut el meu lloc apreciat, un lloc de pau i tranquil·litat. On fugir quan la ment estar en blanc o massa atabalada. On córrer, caminar, anar acompanyada o sola. Amb la càmera o sense. Em vaig enamorar d'aquell petit lloc.

Totes les persones que la visiten dia a dia, que van a les Hortes, per necessitat, amor, diners o afició, com tot a la vida. Treballar la terra i a dos quilòmetres endins gent de rebaixes boges a les botigues.

Les Hortes et donen un cop de realitat.

Un cop on l’important, el que hem de preservar, està sota terra.

Allò que ens dona de veritat la vida.

El riu segueix el seu curs, els ocells canten i es treballa la terra com si d'un món ideal es tractés.

Instagram: @larawithman