L’Ajuntament de Girona ha intervingut avui en el Parlament de Catalunya per tal de proposar mesures de millora per acabar amb el sensellarisme, en el marc de la redacció de la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar aquesta problemàtica. La regidora de Drets Socials del consistori, Núria Pi, ha explicat com s’aborda aquesta situació a la ciutat de Girona i les principals dificultats que es troben. 

“La proposta de Llei amb la qual treballa la Generalitat de Catalunya ens ha de donar un marc de treball per aconseguir l’objectiu últim: erradicar el sensellarisme. Però cal definir molt bé les actuacions que caldrà dur a terme i les obligacions que els territoris hauran d’assumir. Fins i tot cal reflectir les conseqüències que hi haurà per l’incompliment de les obligacions. S’ha de garantir que tots els territoris creïn els serveis necessaris per fer front al sensellarisme, i no esperar que siguin les capitals de província les úniques que articulin aquestes polítiques, com ha estat passant i continua passant avui”, ha afirmat Núria Pi. 

La regidora ha exposat que en els darrers anys ha incrementat la pressió i la saturació dels serveis socials de La Sopa, ja que les persones que viuen al carrer han augmentat a la ciutat de Girona en un 43%, del 2016 al 2022, i aquest és l’únic recurs que hi ha en tota la província de Girona. Davant d’aquesta situació, Pi ha afirmat que abordar el sensellarisme implica oferir un habitatge i facilitar-hi també l’accés, crear polítiques per afavorir la integració d’aquest col·lectiu en el món laboral i que puguin accedir en serveis com la sanitat i l’educació. 

En referència a la proposta de llei, que pretén eliminar el sensellarisme en dos anys, la regidora ha explicat que cal assegurar que tots els municipis garanteixin el dret a l’empadronament, que entre les mesures es tingui en compte les persones que es neguen a acceptar anar a un recurs, que cal implicar més l’àmbit de la salut en el sensellarisme i protegir el dret a la imatge d’aquest col·lectiu. També ha destacat que la llei hauria d’impulsar el treball en xarxa entre l’equip d’educadors, integradors i treballadors socials, i l’equip de carrer especialitzat en salut mental, tal com es fa a Girona, i sumar-hi l’equip de carrer especialitzat en addiccions. 

Pi ha estat convidada a explicar el cas de gestió del Centre d’Acollida i Serveis Socials La Sopa al Parlament de Catalunya, el qual està actualment tramitant la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme. Dins el procediment legislatiu hi ha la possibilitat que compareguin entitats per donar la seva opinió o formular propostes perquè els grups parlamentaris les puguin recollir i incorporar en el text final de la llei. És per aquest motiu que la regidora Núria Pi ha anat a explicar avui la gestió que es duu a terme des de l’Ajuntament.