L’Ajuntament de Girona ha actualitzat aquest any les dades sobre la situació de sensellarisme a la ciutat. La regidora de Drets Socials del consistori, Núria Pi, ha donat a conèixer avui els principals resultats de l’informe, que exposa que el nombre de persones detectades vivint al carrer ha augmentat de 60 a 86 des del 2016, una xifra que s’explica per l’increment de perfils afectats i de les dificultats per accedir a un habitatge. L’estudi es va dur a terme la nit del 25 de maig del 2022 amb la col·laboració d’entitats socials de la ciutat i de voluntariat. Més enllà de les persones que viuen al carrer, el consistori ha elaborat un estudi on també s’analitzen els casos de persones sense llar però amb sostre, i les que tenen habitatges insegurs o inadequats. A la roda de premsa, Pi també ha explicat la posada en marxa del pla de fred, que aquest any arrencarà el dia 1 de desembre.

“Durant els últims sis anys, hi ha hagut un augment del nombre de persones que dormen al carrer, un fet que no és exclusiu de Girona, i des de l’Ajuntament treballem amb diverses accions perquè la situació no empitjori. Ens trobem que cada cop més gent té dificultats associades a problemes de salut i benestar emocional vinculats als reptes de la vida diària, i que es veuen empitjorats per contextos de crisi. A més, han aparegut nous perfils de persones que cal atendre, i s’han incrementat les dificultats per accedir o mantenir un habitatge i per obtenir documentació regular. Tot plegat visibilitza un repte de ciutat i de país, el de garantir el dret a l’habitatge de totes les persones en risc d’exclusió social”, ha explicat la regidora Núria Pi. 

L’informe inclou un cens de les persones que es troben en situació de sensellarisme a la ciutat, seguint el model ETHOS (European Typology of Homelessness and Housing Exclusion) creat per la Federació Europea d’Associacions Nacionals que Treballen amb Persones Sense Llar (FEANTSA), que classifica les persones que viuen situacions d’exclusió residencial en persones no tenen sostre, les que no tenen habitatge, les que tenen un habitatge insegur i les que tenen un habitatge inadequat. Les dades provenen del Centre d’Acolliment i Serveis Socials (CASS) La Sopa, i del recull de registres dels serveis de l’Àrea de Drets Socials del consistori, a través de la base dades de persones ateses.

Segons l’estudi, al mes de maig hi havia a Girona 191 persones sense sostre, 132 persones sense habitatge, 3.821 persones en habitatge insegur i 28 en habitatge inadequat, totes amb circumstàncies i perfils molt diversos. Pel que fa a les persones sense sostre, la majoria troben suport i protecció social a través d’alguna institució pública, sigui en forma d'alberg o d'acollida a través d’emergència habitacional. De les 191 persones sense sostre identificades, 125 reben suport puntual des del centre d’acolliment temporal i altres disposen d’un lloc on aixoplugar-se com pensions i hostals amb estada temporal i preus molt elevats, a causa del preu del lloguer d’habitatge a la ciutat.

De les 132 persones que es troben sense habitatge, totes tenen acollida en albergs o en pisos protegits per a dones, jovent o persones convalescents. En el cas de persones amb habitatge insegur, 544 estan acollides per familiars o amistats; 976 ocupen un habitatge sense llicència; 213 tenen una ordre de desnonament o execució hipotecària, i unes 2.013 es trobaven en una situació greu amb deutes de lloguer o pagament de la hipoteca i subministraments.

Finalment, amb dades del 25 de maig, hi ha 28 persones amb un habitatge inadequat, que viuen en naus industrials abandonades. La categoria inclou aquelles persones que viuen en situació d’amuntegament a l’habitatge, fet que provoca unes condicions de vida poc dignes i saludables.

Amb aquest estudi, el consistori exposa l’existència d’un greu problema d’exclusió social severa lligada al sensellarisme, provocat per factors estructurals i contextuals, i evidencia la mancança de recursos existents per atendre la situació. En aquest sentit, la regidora Núria Pi ha reclamat més suport del territori i de les administracions. “Cal que la Generalitat de Catalunya destini més recursos a la situació d’exclusió residencial, un aspecte clau per treballar la prevenció i, així, evitar que alguns d’aquests casos desemboqui en sensellarisme. Cal també que hi hagi més espais i recursos arreu del territori, per evitar l’efecte crida i també per atendre els casos amb més proximitat. A Girona hem augmentat el pressupost destinat a aquesta problemàtica fins als 1,9 milions d’euros, i estem treballant en noves accions i polítiques per atendre les necessitats que sorgeixen en àmbit municipal i per aconseguir revertir el màxim de casos possibles”, ha destacat Pi.

En aquests moments, Girona atén les persones sense llar a través de La Sopa, que ofereix acollida i coordinació amb altres recursos per a la reinserció i l’atenció social, sanitària, laboral, legal i d’habitatge, entre altres serveis; i de diverses accions d’assistència i lligades a l’emergència habitacional, com ara la medicació en casos de desnonaments o el Projecte 360 adreçat a jovent sol i no acompanyat. 

Més enllà d’això, l’Ajuntament està treballant per augmentar el parc de pisos Housing First i d’inclusió; ampliar la durada i l’abast del pla de fred, amb serveis complementaris de dutxes i consignes al llarg de l’any i amb la consolidació d’espais de trobada, i crear un centre de baixa exigència, que complementi La Sopa. Aquest projecte es va presentar en una convocatòria dels fons Next Generation i el consistori està pendent de la resolució de la candidatura. A més, el consistori reclama més recursos per millorar les accions d’intervenció al carrer amb equips especialitzats que puguin atendre casos de persones sense llar amb patologies de salut mental i de drogodependència.

Retrat de les persones que viuen a l’espai públic

Quant a les dades recollides per observació, el dia 25 de maig hi havia un total de 86 persones (82 homes i 4 dones), vivint en un espai públic a la intempèrie a la ciutat de Girona, fet que suposa un creixement del 43 % respecte a l’any 2016, quan n’hi havia 60 (57 homes i 3 dones). La majoria de persones sense sostre es van localitzar en tres àrees de la ciutat: als barris de Santa Eugènia i de Can Gibert del Pla; a l’Eixample Nord, i al Barri Vell i zona centre, amb un increment de persones sense sostre també al barri del Carme – Vista Alegre.

El document també exposa altres informacions rellevants, extretes de les entrevistes fetes al carrer el dia 25 de maig, en què es preguntaven dades sociodemogràfiques, d’habitatge, de riscos, de socialització i activitats diàries i de benestar. D’aquestes entrevistes, que van contestar de forma total o parcial 53 persones, se n’ha pogut extreure el perfil de les persones que viuen al carrer a Girona, i que correspondria a un home de 43 anys en situació irregular, provinent del Magreb i/o de l’Àfrica subsahariana, que fa més d’un any que viu al carrer a la ciutat de Girona i que té intenció de quedar-se, solter, amb problemes de salut i/o consums, que no manté relació ni amb la família ni amb amistats, que té estudis secundaris, no disposa d’ingressos, coneix les entitats que treballen amb el col·lectiu de persones sense llar i La Sopa, fins i tot en fa ús, que utilitza també els serveis de la xarxa de Salut i que voldria accedir a un habitatge i treballar. 

Inici del pla de fred de la ciutat

D’altra banda, dijous de la setmana vinent, dia 1 de desembre, es posarà en marxa el pla de fred de la ciutat de Girona, que s’allargarà fins al 31 de març. Com és habitual, s’utilitzaran les instal·lacions de l’edifici de l’antiga UNED, on s’han fet actuacions de manteniment per condicionar l’espai. Aquest any, s’oferiran 42 places d’allotjament nocturn, 7 més que l’any passat, amb 2 places addicionals previstes per casos en què calgui aïllament. Del total de llits, 6 seran per a dones. 

L’horari d’entrada serà a les 20.30 h i el de sortida a les 8 h del matí. Com a novetat, enguany hi haurà un reforç tècnic en la franja d’entrada, entre les 20 h i les 22 h, per evitar possibles conflictes en aquest període. S’oferirà un caldo calent a la nit i un àpat per esmorzar. També hi haurà servei de consigna per les pertinences de les persones ateses i la possibilitat de servei de dutxa a les instal·lacions de les Piscines Municipals de la Zona Esportiva La Devesa dos o tres dies a la setmana.

La gestió del servei es realitzarà amb responsables de torn durant tota la nit i un vigilant de seguretat. L’assignació de places es realitzarà des del centre d’acolliment per tal de focalitzar la prestació del servei per a persones que viuen al carrer a la ciutat de Girona.

Diferents entitats col·laboren en la prestació del servei i en el suport als àpats. Aquestes són Càritas Girona, Creu Roja, Traçant Camins i el Banc dels Aliments. Com altres anys, les persones voluntàries i amb experiència de carrer del programa “Trobades amb sostre” que es realitza a Pedret i del Centre d’Acolliment i Serveis Socials La Sopa donaran suport a l’allotjament nocturn.