De dissabte a dimarts de Carnestoltes se celebren els balls de màscares i disfresses i les comparses. Es tracta d'una festa pagana prèvia al temps de recolliment i privacions que després vindrà amb la Quaresma. Durant els dies de Carnaval, hi ha autorització per trencar les normes de comportament col·lectiu que imposa la societat. Es deixen de banda les formes i els homes es lliuren frenèticament a la disbauxa, als balls. Això sí, ho fan amagats darrere màscares que n'oculten la identitat. En principi, Carnaval és un sol dia -dimarts de Carnaval-, però per extensió ara s'anomena així tot el període anterior a la Quaresma.

Dijous gras o dijous llarder [8 de febrer]

És el tret de sortida del Carnaval, i se'l coneix popularment com el dia de la truita, perquè s'acostuma a menjar truita amb botifarra d'ou. La coca de llardons, o altrament dita coca de greixons, també és molt típica d'aquesta diada. Originalment, la qüestió era atipar-se d'aliments greixosos, normalment en una sortida al camp, per preparar-se per a l'abstinència de la Quaresma.

Dimecres de Cendra [14 de febrer]

És el dia de l'enterrament de la sardina i del rei Carnestoltes. És a dir, que s'acaba la festa. Sa Majestat llegeix el seu testament, en què convida els ciutadans a posar fi a la disbauxa i començar una època de recolliment i devoció religiosa. El costum d'enterrar la sardina -una arengada- ve de l'antiga tradició de sortir al camp a berenar l'últim dia de les festes de Carnaval i fer aquest ritual per donar per acabat el període de Carnestoltes.

Afectacions circulatòries amb motiu dels Carnestoltes - 17 de febrer