El Bòlit, Centre d’Art Contemporani i el Museu d’Història de Girona han organitzat conjuntament una exposició que posarà la mirada a la Girona de finals dels vuitanta i dels noranta. La mostra “Infralocus. Els 90 a Girona, una dècada de 20 anys”, comissariada per Eudald Camps i Jordi Mitjà, posarà l’accent en els artistes de l’època i en aquells col·lectius de persones activistes que vivien al marge dels circuits oficials. 

La proposta s’inaugurarà aquest dissabte, dia 26 d’octubre, en el marc de les Fires de Sant Narcís, i es podrà veure fins al 9 de febrer del 2025. L’acte, que comptarà amb la presència de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, començarà a les 11 h al Bòlit_PouRodó i després continuarà pel Bòlit_StNicolau, la Sala d’Exposicions del Museu d’Història de Girona i el Bòlit_LaRambla. 

Aquest matí, el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats i Bartrina; la directora del Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona, Íngrid Guardiola; la directora del Museu d’Història de Girona, Sílvia Planas i Marcé, i els comissaris de la mostra, Jordi Mitjà i Eudald Camps, han presentat l’exposició a la Sala Miquel Diumé de l’Ajuntament de Girona.

“La mostra ‘Infralocus’ ens ensenya una part de la història de la Girona contemporània imprescindible de conèixer per entendre el present i per construir la Girona de demà”, ha destacat el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura del consistori, Quim Ayats i Bartrina.

Per aquesta mostra, els comissaris han fet un exercici obert d’arqueologia contemporània rastrejant bona part d’allò que passava a la ciutat fora dels circuits oficials: moviments socials, esdeveniments, concerts, festivals, exposicions o diferents accions culturals que surten del que entenem com a oficial o visible. En aquest sentit “Infralocus” és un intent de demostrar que la vella utopia avantguardista de fusionar art i vida va prendre cos durant la dècada dels 90, si bé en aquest cas s’ha dilatat deliberadament, fent que comencés a mitjans del 80 i que acabés a principis del 2000.

La Girona de les dues dècades finals del segle XX era una ciutat activa, creadora, que s’obria a Europa i al món, i que aplegava moviments socials, artístics i culturals. Mentre que en l’àmbit institucional aquesta Girona va ser acceptada i estandarditzada, no va pas ser així pel que fa a l’acció cultural i social que no s’adscrivia als paràmetres oficials, i que fluïa des de les perifèries i des de les accions alternatives i transfrontereres, enteses amb tota l’amplitud del concepte.

L’exposició és una proposta per donar a conèixer aquell “ecosistema cultural propi” al marge del discurs oficial, que vivia a través dels llocs d’oci i dels col·lectius a parts iguals, tots aquells infralocus, sovint bars i discoteques, que la cultura colonitzava sense control ni premeditació. De fet, l’Infralocus del títol té una doble lectura en clau gironina: un locus és un lloc i també és un personatge que renuncia a allò que seria l’ordre establert.

Una mostra en diversos espais

La mostra “Infralocus. Els 90 a Girona, una dècada de 20 anys” es dividirà en quatre espais expositius diferents de la ciutat. Les instal·lacions del Bòlit_LaRambla aplegaran les obres que documenten moviments culturals que van tenir lloc tant al centre de la ciutat com a la perifèria. Al Bòlit_PouRodó s’hi podran veure pintures i pràctiques creatives dels noranta, obra d’artistes com Montserrat Costa, Quim Corominas, Pere Noguera, Pep Camps, Maria Àngels Feliu o Lluís Hortalà. 

La vida nocturna de la Girona dels noranta, des dels locals més emblemàtics, passant pels seus usuaris i usuàries i acabant per les seves restes físiques, es podran veure i sentir al Bòlit_StNicolau. 

Finalment, el Museu d’Història de Girona recollirà el panorama social i reivindicatiu d’aquells anys, i la lluita pels drets i les igualtats, més enllà del marc institucional. S’hi inclouran obres d’Enric Ansesa, Manel Bayo, Cesc, Joan Casanovas, Jordi S. Carrera, Group Public Project, Roser Oliveras, o Dan Reising, a més de multitud de cartells, fanzines i fotografies que recullen accions col·lectives evocadores d’aquells anys de lluita i de llibertat.

Activitats complementàries

Mentre duri l’exposició, des del Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona i el Museu d’Història de Girona, s’han programat diverses activitats complementàries, entre elles, la pintura d’un mural, converses i xerrades sobre l’art i la vida dels noranta, un seguit de visites guiades a càrrec dels comissaris, un vermut literari i un concert. Totes les activitats seran gratuïtes i tindran lloc als espais circumdants a l’exposició. 

Per a més informació, podeu consultar aquesta pàgina web.

Els comissaris 

El cocomissari Eudald Camps (Ripoll, 1976) és llicenciat en Filosofia i en Història de l’Art i exerceix com a crític d’art i comissari independent. Col·labora en diversos mitjans de comunicació i ha participat com a docent en diversos seminaris i conferències. En l’àmbit bibliogràfic, és autor de nombrosos catàlegs monogràfics i del llibre de fotografia Projeccions, interiors amb artista, editat el 2008 per Caixa de Girona. El 2024 les associacions Galeries d’Art de Catalunya i Art Barcelona l’han distingit amb el premi GAC a la crítica d’art.

Per la seva banda, Jordi Mitjà (Figueres, 1970) és graduat per l'Escola d’Art i Oficis d'Olot en pintura, i ha cursat estudis d'escenografia a l'Institut del Teatre de Barcelona, així com diversos tallers d’art. En l’àmbit professional, ha cocreat nombrosos projectes artístics, musicals i editorials; ha realitzat residències en diferents punts del món, i ha publicat diversos llibres, el darrer dels quals, Fins i tot els renecs (2022), és un poemari entorn de la pèrdua del llenguatge. També ha comissariat diverses exposicions i ha produït nombroses mostres, tant individuals com col·lectives.