L’Ajuntament de Girona va acollir el passat divendres 20 de febrer de 2026 la visita de cinc defensores dels drets humans i mediambientals de Guatemala i El Salvador, vinculades al projecte “Teixim xarxes de defensores de DDHH i ambientals de Catalunya i Amèrica Central”, impulsat per Farmamundi en agrupació amb la Universitat de Girona (UdG) i finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

La trobada, celebrada al Centre Cultural la Mercè, va comptar amb la participació de la regidora de Cooperació, Aminata Sabaly, la tècnica de Cooperació, Gemma Solés, i el professor Marco Aparicio (UdG, Càtedra Internacional UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible), a més de membres de Farmamundi. Per motius de seguretat, els noms de les defensores es mantenen anònims, atès el risc de persecució i violència que afronten elles i les seves famílies en els seus països d’origen, en un context de criminalització i alta vulnerabilitat de les persones defensores del territori.

L’objectiu central de la reunió va ser generar un espai d’incidència municipal concret que permeti reforçar línies d’acció com ara adhesions a declaracions institucionals i posicionaments polítics, així com suport a campanyes en defensa dels drets humans, de les dones i del medi ambient. La trobada també va posar el focus en el paper dels municipis com a altaveu institucional i com a pont entre les defensores i la societat civil local, promovent un diàleg horitzontal, d’aprenentatge i d’escolta, no institucionalitzat.

En aquesta línia, hi van assistir entitats i persones vinculades als territoris i a l’acció ecosocial, entre les quals Naturalistes de Girona, Fundació Utopia (amb la participació de la guatemalenca Lilián Canté), la doctora Elizabeth Fuentes (gironina d’origen salvadoreny), i membres de Banyoles Solidària, així com l’advocada Zenayda Serrano, que acompanyava la delegació.

Durant la sessió, una de les defensores va expressar amb contundència: “Esta es la voz de mi comunidad que yo traigo aquí hoy”, en referència a la responsabilitat de traslladar a Europa les demandes de les comunitats que defensen el territori davant l’espoli i la vulneració de drets.

Les defensores van compartir testimonis sobre conflictes socio-territorials, violències contra les dones i impactes de l’extractivisme i la crisi climàtica, i van abordar també la realitat d’exili i asil. Igualment, es va analitzar la situació a El Salvador sota el règim d’excepció vigent des de 2022 i prorrogat de manera reiterada, amb denúncies d’afectacions a garanties i drets, i l’ús d’eines legals que poden incrementar la pressió sobre organitzacions i activistes.

El professor Marco Aparicio va contextualitzar el recorregut institucional de la gira d’incidència (incloent trobades prèvies amb altres administracions) i el debat sobre la necessitat de repensar la cooperació i les polítiques públiques en entorns on els drets humans no estan garantits. En aquest marc, també es van compartir elements d’actualitat sobre el sistema interamericà de drets humans i el repte de reconnectar especialment el jovent amb la defensa dels drets, en un moment de desencant creixent assenyalat per la pròpia presidència de la Corte IDH.

El projecte promou la justícia ambiental i de gènere mitjançant la creació de xarxes de suport entre defensores de Catalunya i d’Amèrica Central, articulant recerca, formació, sensibilització i incidència política, amb l’objectiu d’avançar en el compliment de l’Agenda 2030 i donar resposta a l’emergència climàtica. El programa també preveu la producció d’un documental i campanyes de comunicació i ciberactivisme per amplificar veus i propostes.

A nivell regional, diverses iniciatives apunten a la importància de protegir i reconèixer les persones defensores ambientals, que en molts casos són líders comunitàries i indígenes, i que afronten riscos elevats. Trobades llatinoamericanes recents han posat l’accent en la necessitat d’enfortir aliances i mecanismes de protecció per a defensores i comunitats.