L’Ajuntament de Girona ha destinat un total de 5.193.181 euros en ajuts econòmics d’urgència i per fer front a l’emergència habitacional entre els anys 2019 i 2022. Aquest matí, la regidora de Drets Socials i Cooperació del consistori, Núria Pi; la regidora de Salut, Eva Palau, i el regidor de Seguretat i de Neteja i Recollida de Residus, Eduard Berloso, han fet balanç de les actuacions dutes a terme des de les seves regidories en els quatre anys de mandat del govern municipal (2019-2023), un període marcat per la crisi sanitària i econòmica provocada per la pandèmia i l’extremada vulnerabilitat social.

En l’àmbit dels Drets Socials

En l’àmbit dels Drets Socials, durant aquest mandat l’Ajuntament de Girona ha fet front a la demanda creixent tant dels serveis bàsics d’atenció social, com els d’atenció a la gent gran o dependent, i aquells enfocats a les dones, ampliant o reforçant el suport cap als diversos col·lectius. A més, s’ha treballat per facilitar l’accés de la ciutadania als serveis d’atenció social i per incrementar alhora les activitats proposades a través de la Xarxa de Centres Cívics de la ciutat amb l’objectiu de contribuir al benestar físic i emocional de les persones i d’enfortir vincles entre comunitats.

“Des de l’Ajuntament estem satisfets de la feina realitzada i del camí que estem traçant. Hem procurat donar resposta al context i a la realitat social que viuen moltes famílies, en un moment de crisi i de confinament que va dificultar les tasques d’atenció i lidiant amb la pressió que reben el sector i professionals dels serveis socials, i hem procurat fer-ho sempre amb una mirada posada en les persones”, ha explicat la regidora de Drets Socials i Cooperació del consistori, Núria Pi.

Quant a l’atenció social bàsica, enfocada al coneixement, prevenció i intervenció en famílies amb necessitats en treball, educació i integració social, s’han atès un total de 27.791 persones entre el 2019 i el 2022. Si bé és una xifra que el 2022 ja anava a la baixa respecte els anys més durs de la pandèmia, el percentatge de població atesa ha passat del 6,05 % el 2019 al 6,75 % al 2022.

En els mateixos quatre anys, també s’han atès gairebé 12.000 persones grans o amb discapacitat a través dels Serveis d’Atenció al Domicili (SAD), que inclouen tasques de cura personal i de la llar, càtering i teleassistència, i 6.190 persones grans a través del Servei d’Atenció a la Gent Gran, un àmbit que en aquest període s’ha caracteritzat per un augment d’intervencions en casos de seguiment i un increment de la complexitat. D’altra banda, un total de 1.192 dones han rebut atenció per part del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i, 1.050 per l’Equip d’Intervenció en Violència de Gènere (EIVG).

Un dels reptes que ha hagut d’afrontar el consistori és el de la vulnerabilitat energètica, és a dir, la dificultat o incapacitat de les famílies per mantenir l’habitatge en unes condicions adequades de temperatura per un preu just. Mentre que al 2019 es van detectar 434 llars en situació de vulnerabilitat per subministraments, l’any 2022 el nombre de llars afectades va créixer fins a 683. En el mateix temps, el nombre d’ajuts econòmics d’urgència tramitats també ha augmentat, i ha passat de 2.536 a 2.771, amb un total de 14.685 ajuts en els 4 anys.

“Al llarg del mandat, hem incrementat en un 48% els ajuts d’urgència i també el nombre d’ajudes directes per donar resposta a les necessitats materials més immediates, fent un reforç en ajudes alimentàries, per medicaments o per fer front a l’emergència habitacional. En aquest aspecte, hem reorganitzat i reforçat l’atenció a les urgències en relació amb la pèrdua d’habitatge i a la gestió de l’emergència, amb professionals dedicats i dedicades exclusivament a la gestió, orientació i intervenció de les demandes sobre aquestes qüestions”, ha destacat Pi.

També s’ha posat un esforç per facilitar l’accés dels gironins i gironines als serveis d’atenció social de la ciutat. En aquest sentit, en plena pandèmia es va engegar el servei Porta d’Entrada. Inicialment, l’acció es va concebre per donar sortida a les limitacions que la crisi sanitària va imposar a l’atenció presencial i amb el temps s’ha consolidat com un servei de referència a la ciutat en la primera atenció personal i social per la seva agilitat, flexibilitat i ràpida resposta a les diverses demandes. En concret, entre els anys 2020 i 2022 es van atendre 76.945 persones a través de Porta d’Entrada (19.181 el 2020, 27.232 el 2021 i 30.532 el 2022).

Pel que fa al Centre d’Acolliment i Serveis Socials “La Sopa”, la xifra de persones en seguiment i intervenció social s’ha mantingut força estable durant tot el mandat, al voltant de les 1.700 persones ateses cada any.

Quant a les propostes de futur, destaca la voluntat del govern d’evolucionar cap a models d’assistència centrats en les persones. “Estem creant nous serveis i reorganitzant-ne d’altres d’existents per millorar l’atenció social cap a la ciutadania. Un exemple és el Porta d’Entrada però n’hi ha d’altres, com una prova pilot que hem començat a implementar al barri de Font de la Pólvora, on hem fusionat l’estructura del centre cívic amb la dels serveis socials, amb intenció de guanyar en eficiència i capacitat i que volem traslladar a altres zones de la ciutat, en funció dels resultats”, ha avançat Pi. 

Desplegament del Pla de Salut Municipal

Les persones també han centrat les actuacions del govern el qüestions de salut. Una de les línies de treball principals d’aquests darrers anys dins la regidoria de Salut ha estat el desplegament del Pla de Salut Municipal aprovat en l’anterior legislatura, organitzat en quatre eixos diferents: l’eix de l’alimentació i l’activitat física, en què destaca la promoció que s’ha fet de l’activitat física per fomentar hàbits saludables i de programes d’alimentació saludable a les escoles; l’eix de la salut mental i conductes addictives, amb l’elaboració del Pla Local d’Acció sobre Drogues i Addiccions per al període 2022-26, o la posada en marxa de l’Espai Salut en col·laboració amb la Universitat de Girona, per atendre l’alumnat universitari en qüestions de sexualitat i addiccions amb una finalitat preventiva i de promoció de la salut; l’eix de la salut sexual, afectiva i reproductiva, amb avenços en la inclusió de la perspectiva de gènere en les accions educatives i assistencials, i l’eix de les desigualtats socials, que ha estat clau en època de pandèmia, i en que s’han potenciat projectes d’atenció psicosocial per a persones amb dificultats derivades de la seva situació socioeconòmica.

En aquest mandat, de 2019 a 2022, l’atenció psicoemocional ha rebut un total de 856 persones usuàries i s’han fet gairebé 2.500 visites psicològiques individuals, mentre que l’atenció sexual i afectiva ha comptat amb 1.308 usuaris i usuàries.

A banda, s’ha treballat en la promoció de la salut per segments de població amb necessitats en aquest àmbit. En l’atenció de les persones joves, destaca la posada en marxa d’una prova pilot del Programa de detecció, formació i intervenció en salut mental i emocional juvenil dirigit a l’alumnat de 2n d’ESO. L’èxit de la iniciativa, enfocada a l’alfabetització dels nois i noies en el concepte de la salut mental i emocional, a la detecció precoç de problemes de salut mental i a la promoció d’accés als recursos d’ajuda disponibles, farà que a partir d’ara quedi establert com un programa definitiu per al conjunt dels instituts de la ciutat.

“Estem adaptant els programes i eines que oferim a unes noves demandes, que s’han vist impulsades també arran de la pandèmia, com aquesta iniciativa amb la salut mental. De fet, veiem com existeix una tendència a una diversificació dels motius de primera entrada als serveis de salut. Si abans eren sobretot temes de salut afectiva i sexual, de mica en mica es van trencant altres tabús i els joves van percebent la salut de manera integral”, ha explicat la regidora de Salut de l’Ajuntament de Girona, Eva Palau.

Dins el mateix segment, s’ha seguit treballant en accions per promoure la salut i prevenir conductes de risc, tant de forma individualitzada amb el jovent com col·lectiva, amb acompanyament de professionals i de manera personalitzada amb les famílies o als centres educatius. En total, el Centre Jove de Salut ha atès 1.870 persones i ha fet 5.175 visites individuals, a banda de respondre centenars de consultes entre telefòniques, per correu electrònic, presencialment o a través del web.

Quant al públic infantil, els esforços per avançar en una població saludable i emocionalment estable s’han vehiculat a través dels recursos educatius a les escoles, on s’ha detectat un augment significatiu de l’assistència i interès de les famílies; mentre que en l’àmbit familiar s’ha seguit oferint l’Espai d’orientació familiar i el treball educatiu grupal.

Per acabar, destaquen diversos projectes encarats a la salut comunitària que s’han engegat en aquest mandat i als quals es preveu donar un nou impuls. D’una banda, la campanya a favor de l’equitat menstrual, per evitar estigmes i mites sobre la menstruació i la salut física i emocional, així com per reduir les desigualtats socials i econòmiques relacionades i l’impacte mediambiental de l’ús d’alguns mètodes de control del flux menstrual. Quant a la proposta, a banda d’establir una col·laboració amb el Banc d’Aliments de Girona i amb el Centre de Distribució d'Aliments de Girona per a la donació de mètodes de recollida de la menstruació d'un sol ús i reutilitzables, també des del consistori s’ha identificat quins equipaments municipals compten amb lavabos que faciliten l’ús de la copa menstrual. Està previst que aquests espais es visibilitzin a través d’un adhesiu que els identifiqui com a tal.

D’altra banda, s’han impulsat projectes per territoris. Un d’ells és la Taula Tècnica de Benestar Emocional al sector de Montilivi, creada a finals del 2022, que ha començat a treballar per detectar les necessitats del barri en l’àmbit de la salut, i un altre és el projecte “Cuidem-nos”, dels barris de Santa Eugènia i de Can Gibert del Pla, centrat en la promoció de la salut emocional dels i les adolescents.

Sobre grans projectes de territori, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Girona tenen en marxa la renovació o ampliació de diversos equipaments cabdal. Per un costat, la construcció del nou Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta i els espais d’investigació i formació sanitària universitària, que formaran el Campus de Salut de Girona. Per l’altre, l’acord per millorar la cobertura de la sanitat primària a la ciutat, amb previsió de construir dos nous centres d’atenció primària (CAP) -un a l’Eixample i un a Taialà- i un nou CUAP al nord de la ciutat; reformar el CAP de Santa Clara, i ampliar el CAP de Can Gibert del Pla.

“Des que es va signar l’acord estem fent un seguiment acurat de tots els tràmits administratius i urbanístics que comporta aquest macroprojecte, realitzant les actuacions que ens pertoquen com a ajuntament, amb el objectiu d’agilitzar al màxim el projecte. Pel que fa al CAP de l’Eixample, que és prioritari ja que donarà servei a la zona més poblada de Girona, el consistori cedirà una part de l’espai públic de davant de la Biblioteca Carles Rahola per a la seva construcció. Pel que fa al de Taialà, hi ha un acord amb Salut per a la seva ubicació, i l’ampliació del de Can Gibert està ja en fase de projecte”, ha explicat la regidora Eva Palau.

Més de 100.000 requeriments d’actuacions policials

Pel que fa a la regidoria de Seguretat, continua la tendència a l’alça en els requeriments d’actuacions policials per part de la ciutadania, amb una xifra que entre el 2019 i el 2022 ha superat les 100.000 sol·licituds. El 2022 és l’any que més se n’han rebut (un total de 26.419), la majoria per molèsties acústiques i sorolls dels veïns i veïnes. També durant el 2022 es van rebre 24.162 peticions per qüestions informatives. En el mateix període, la Policia Municipal de Girona ha detectat gairebé 9.000 infraccions de les ordenances, la majoria relatives a  la civilitat, als sorolls o a la neteja, especialment durant el darrer any, en què el nombre de denúncies de civisme ha estat de 1.538 i, el de neteja, de 662.

“Tenim una ciutadania exigent, que a la vegada col·labora i confia en una Policia que segueix un model de proximitat, perquè ens truca i ens fa saber aquelles coses que veu o que li preocupen”, ha explicat el regidor de Seguretat, Eduard Berloso, qui ha remarcat que “durant aquest mandat hem desenvolupat diverses campanyes informatives i sancionadores contra les persones responsables d’incivisme que, malgrat que no solucionen el problema, tenen un impacte positiu i serveixen per anar canviant actituds”.

En l’àmbit de la policia de trànsit, en aquests quatre anys la Policia ha posat 72.487 denúncies per incompliment de l’ordenança de circulació i telefonia mòbil, principalment per estacionar en espais temporalment prohibits o en voreres. L’any 2022 n’hi va haver 19.065, 1.076 més que el 2021. A banda, en el mateix any es van realitzar 576 controls generals de trànsit i documentació, 77 de velocitat, 679 d’alcoholèmia i 62 de drogues, que van resultar en 1.768 denúncies de trànsit, 837 denúncies per excés de velocitat, 105 denúncies per superar la taxa d’alcoholèmia -amb 110 positius penals- i 64 denúncies per consum de drogues -amb 2 positius penals. Precisament quant a fets penals, aquest 2022 van créixer respecte els anys anteriors, tot i que encara estan lluny de les dades prepandèmiques i tenen menys gravetat. 

Finalment, durant els anys del mandat hi ha hagut 5.529 accidents de trànsit. Durant el darrer any se’n van produir 1.462, mentre que els anys anteriors n’hi havia hagut 1.361 (el 2021), 1.130 (el 2020) i 1.576 (el 2019), l’any en què la xifra va ser més alta. La majoria d’accidents no va provocar ferits. Segueix preocupant el nombre d’accidents per distraccions, 4 de cada 10, fet que es relaciona directament amb l’ús indegut de dispositius mòbils durant la conducció.

Més enllà de les dades, destaquen diverses millores en seguretat a la ciutat. Per un costat, s’han millorat les condicions de la comissaria de Bacià i s’ha modernitzat la flota de vehicles. També avança la nova comissaria de Can Burrassó a Santa Eugènia, que hauria d’estar enllestida a finals de primavera o principis d’estiu. Per l’altre costat, s’ha incrementat la plantilla d’agents de policia, que ha passat de 146 efectius el 2019 a 161 el 2023, 15 agents més. 

“Amb la incorporació d’aquests 15 agents estem més a prop d’arribar a la ràtio esperada de 1,6 agents per cada mil habitants”, ha ressaltat el regidor de Seguretat, Eduard Berloso, qui ha admès que “ens hauria agradat augmentar més la plantilla i, en aquest sentit, estem enllestint l’estudi per determinar específicament quants agents més ens en fan falta”.

Implantació de la primera fase del nou contracte de neteja viària a la ciutat

El balanç de les actuacions del govern de Girona en el darrer mandat ha acabat amb dades de la regidoria de Neteja i Recollida de Residus. En aquest àmbit, destaquen l’aprovació del nou contracte de neteja, que inclou més recursos, més serveis i la neteja amb aigua dels carrers, i la implementació de la recollida selectiva obligatòria a tota la ciutat. 

La primera fase del contracte, sobre neteja viària, ja està implementada i s’han començat a percebre els primers resultats, tot i que encara queden pendents millores com l’arribada de nous vehicles o la neteja generalitzada amb aigua, que passarà a fer-se amb aigua provinent de la depuradora i que tindrà un tractament especial. D’aquesta manera es vol estalviar aigua provinent d’altres fonts. La segona fase, que s’hauria de començar a aplicar l’any vinent, consistirà en la instauració del sistema de recollida selectiva obligatori a tota la ciutat segons el Model Girona, amb sistema porta a porta tradicional en alguns punts i l’agrupat a través de contenidors intel·ligents en altres.

El regidor de Neteja i Recollida de Residus, Eduard Berloso, ha valorat positivament els resultats en recollida de residus i ha anunciat petites millores en el sistema per “fomentar el bon ús dels contenidors intel·ligents, per tal que siguin més fàcils de ser servir i disposin de tecnologia més fiable”. “Som la ciutat catalana amb un major percentatge de recollida selectiva, del 53,8 % i complim així amb els objectius que marcava la Unió Europea pel 2020, del 50 %. Gràcies a l’ampliació del porta a porta agrupat, la intenció és seguir complint amb els objectius del 2025 del 55 %, i del 60 % de cara al 2030”, ha remarcat Berloso.