El Palau de Fires de Girona tanca avui el servei d’acollida de les persones sense sostre, que es va posar en marxa el 26 d’octubre del 2020, després d’atendre 179 usuaris i usuàries en els 196 dies de funcionament del recurs. L’espai es va habilitar, d’una banda, per fer efectiu el pla de fred d’acollida a persones sense llar que fa anys que s’impulsa a la ciutat i, d’altra banda, per donar solució les mesures de confinament per la COVID-19. Coincidint amb el final de l’estat d’alarma, la nit del 9 al 10 de maig ha estat l’última nit en què les persones usuàries hi han pogut dormir.

Aquest matí, la regidora de Drets Socials i Cooperació de l’Ajuntament de Girona, Núria Pi, ha fet balanç del servei. “Estem molt satisfets amb la gestió d’una situació que ha sigut molt complicada, amb mig any de servei i un gran nombre de persones ateses. Fem balanç positiu tant de l’execució del dispositiu com de la qualitat amb què s’ha atès els usuaris i usuàries, ja que hi ha hagut un pla de treball i acompanyament més eficients i s’ha ofert un millor accés a la salut i als recursos i serveis de la ciutat, fet que s’ha traduït en un millor benestar de les persones sense llar, que han pogut recuperar la confiança i prioritzar la seva seguretat”, ha explicat la regidora. 

Al llarg de les 28 setmanes de funcionament de l’espai s’han atès com a màxim 65 persones al mateix temps, i s’ha arribat al límit de la seva capacitat durant l’època de més fred –entre la segona quinzena de gener i la primera de febrer-. Quant a la xifra de persones ateses per simptomatologia compatible amb la COVID-19, només han utilitzat la zona reservada per a aïllament 6 usuaris, dels quals només 3 han sigut casos positius que han passat la malaltia de forma lleu a la Clínica Orpea.

Cal destacar que durant tot el període s’han mantingut les distàncies de seguretat i les tasques de desinfecció dels espais, i s’han seguit els protocols sanitaris establerts. En aquest sentit, cada dia es prenia la temperatura a tothom qui entrés al servei, tant a la nit com al migdia, i els usuaris i usuàries tenien al seu abast gel hidroalcohòlic, desinfectant de superfícies i paper, i mascaretes d’un sol ús.

Malgrat el tancament del Palau de Fires, el Centre d'Acollida i Serveis Socials La Sopa ha continuat fent seguiment de tots els usuaris i usuàries que han passat pel dispositiu. De les 179 persones ateses, entre un 20 i un 30% han trobat un lloc on viure, ja sigui en habitacions, en un centre terapèutic o en altres espais; 45 persones s’han derivat a la Sopa, i 10 persones, a qui s’han facilitat bitllets, han retornat al seu lloc d’origen. De les persones sense sostre derivades a La Sopa, un total de 18 homes i 6 dones seran acollits per l’equipament, mentre que 21 persones més s’han vinculat únicament al servei de menjador, dutxa i seguiment social. 

Habilitar el Palau de Fires a les persones sense sostre ha suposat un cost aproximat de 482.000 euros des de la seva obertura fins al 9 de maig, exceptuant el cost dels recursos humans municipals mobilitzats. El dispositiu ha estat coordinat des de la Subàrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Girona i hi han treballat un total de 15 professionals, tant personal de l’empresa SUARA –en horari nocturn i de cap de setmana- com personal municipal -per a la coordinació i el servei de migdia. A més, durant tot el període s’ha mantingut una col·laboració constant amb el Centre d’Acolliment i Serveis Socials La Sopa i s'ha comptat diàriament amb la col·laboració de persones voluntàries de la Creu Roja i Càritas Girona, sobretot en el repartiment d'àpats i control de consigna. També durant els últims dies, un grup de dones d’origen magrebí del Pont Major i de l’Associació Siraj de Santa Eugènia van donar suport al servei cuinant plats adaptats perquè les persones acollides al Palau de Fires poguessin celebrar el Ramadà. Altres entitats com el Banc d'Aliments i negocis privats han fet donacions i aportacions en espècies al servei; i els voluntaris i voluntàries de Protecció Civil van ajudar a preparar la zona de dormitori de l’espai.

En aquest sentit, la regidora Núria Pi ha volgut felicitar i posar en valor “l’extraordinària feina feta per l’equip de professionals del consistori i pels voluntaris i voluntàries que han articulat el recurs amb un marge de temps molt reduït, així com l’esforç de les entitats públiques i privades que han posat el seu gra de sorra perquè això fos possible”.

Pel que fa a l'atenció i seguiment en matèria de salut, el dispositiu s’ha coordinat amb el CAP Santa Clara i el CAP Güell i ha comptat amb l’atenció especialitzada de l’Equip de Salut Mental per a Persones sense Sostre (ESMAS), a més de suports concrets amb altres serveis i entitats com amb l’Hospital Santa Caterina, l’Hospital Josep Trueta, el CAS Teresa Ferrer o la Fundació Support, entre d’altres. “L’existència d’un recurs permanent d’atenció per als usuaris i usuàries del servei d’acollida del Palau de Fires ha permès que la feina d’acompanyament i seguiment social i de salut hagi estat molt satisfactòria, i s’hagi pogut informar tothom, i seguir els tràmits i tractaments necessaris”, ha explicat Pi.

Més recursos per fer front al sensellarisme

La posada en marxa del Palau de Fires per a les persones sense sostre ha evidenciat la necessitat de diversificar l’atenció al col·lectiu arreu del territori i de disposar de més recursos per fer front al sensellarisme, especialment davant la complexitat i heterogeneïtat d’aquest grup de persones.

La regidora de Drets Socials de l’Ajuntament de Girona, Núria Pi, ho ha reclamat durant la roda de premsa d’avui, en què ha explicat que “l’Ajuntament de Girona no pot afrontar en solitari l’atenció a col·lectius com aquest, i més si tenim en compte que els perfils són cada vegada més diferents i per tant reclamen actuacions més complexes”. “Cal que altres ajuntaments donin serveis comarcals per a l’atenció de les persones sense llar, i reduir la pressió a Girona. Entenem la nostra capitalitat, i l’exercim amb generositat, però la solidaritat té un límit i no podem afrontar la derivació de casos que, en algunes ocasions, fins i tot venen de fora de la demarcació”, ha aclarit Pi.

Un dels exemples de l’heterogeneïtat actual del sensellarisme és el nombre de dones que no tenen un habitatge. Durant aquestes 28 setmanes de funcionament del dispositiu, 30 de les 179 persones ateses ho eren. També s’ha detectat una juvenització del perfil de persones en situació de sensellarisme, un col·lectiu que requereix recursos específics adaptats a les seves necessitats. Finalment, s’ha posat de manifest que algunes persones amb situacions de salut lligades a consum i patologia dual no poden conviure amb altres persones en aquest tipus d’espais i calen instal·lacions adaptades.

“El sensellarisme és un problema que existeix en la societat actual, no només a Girona sinó arreu, i que s’ha d’afrontar fent les coses bé, respectant sempre, en primer lloc, la voluntat de la persona que es troba en aquesta situació. Per fer-ho calen recursos, ja que la complexitat de la problemàtica ens porta a filar cada vegada més prim en les solucions. Girona no pot assumir en exclusiva l’atenció a les persones sense sostre de la demarcació” ha denunciat la regidora Pi.

Tot i així, Pi ha destacat que el funcionament d’aquest recurs ha sigut “exemplar” i que la manca de recursos “dóna encara més valor afegit als bons resultats amb els quals valorem aquesta iniciativa, que no va ser gens fàcil d’organitzar però de la quals ens en podem sentir orgullosos i orgulloses. La ciutat ha tractat i està tractant totes aquestes persones amb una sensibilitat fora de dubte, abocant-hi els recursos humans i materials que han fet falta, i amb la màxima atenció per ajudar les persones que ho necessiten”.