Header: Cultura

Cultura

Ruta de navegació

Publicador de continguts

Els museus d’història de Girona proposen dues visites teatralitzades per endinsar-se en la història de la ciutat

Les activitats tindran lloc els dies 12 i 13 d’octubre amb motiu de la celebració de les Jornades Europees de Patrimoni 2024. Totes dues iniciatives sorgeixen del projecte “Escenaris de la Història”, concebut i implementat per la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya

Fotografies de la visita guiada que es va fer el setembre

Per celebrar les Jornades Europees de Patrimoni 2024, que tenen lloc entre els dies 11 i 13 d’octubre, el Museu d’Història de Girona i el Museu d’Història dels Jueus proposen dues visites teatralitzades per endinsar les persones participants en la història de la ciutat. 

D’una banda, el 12 d’octubre s’estrena la nova proposta del Museu d’Història de Girona, “La Queta i la Consol i les vivències d’un temps de guerra”, que es farà també l’endemà, diumenge 13 d’octubre. 

D’altra banda, els dies 12 d’octubre i 17 de novembre es repetirà la visita del Museu d’Història dels Jueus “Un bany d’històries per descobrir la vida al Call medieval”, que es va estrenar el setembre durant la Jornada Europea de Cultura Jueva. Totes dues propostes, que ja tenen inscripcions obertes al web municipal, sorgeixen del projecte “Escenaris de la Història”, concebut i implementat per la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya.

Sobre la iniciativa, el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats i Bartrina, ha destacat la importància de “conèixer la història de la nostra ciutat per aprendre quina Girona volem pels nostres fills i filles”. 

Pel que fa a la visita del Museu d’Història de Girona, es proposa un recorregut emotiu a través de la memòria de dues nenes gironines, la Consol Colomer i l’Enriqueta Baulida, que van estar juntes al refugi antiaeri del jardí de la Infància durant els bombardejos de la Guerra Civil. La visita es fonamenta en les llibretes de treball escolar conservades per la Consol Colomer Jou, que en els temps de la Guerra Civil era una nena que anava a l’escola Karl Marx de Girona. Aquells quaderns, guardats curosament per la mateixa Consol i lliurats al Museu pels seus fills quan va morir la mare, testimonien els canvis que la dictadura franquista va comportar en el sistema educatiu republicà i expliquen els sentiments i les vivències d’una nena en temps de guerra.

Ara, el Museu d’Història de Girona acull les llibretes com a testimoni d’una etapa històrica decisiva per entendre el present. Aquests objectes humils i quotidians esdevenen un element clau per comprendre aspectes bàsics de la societat com l’educació i per recuperar històries de vida de les persones que ens han precedit. A banda de ser la base de les visites guiades, les llibretes de la Consol han permès fer recerca històrica i han estat un element clau en la feina de la periodista Gemma Busquets, que treballa per a posar en valor les experiències vitals de les víctimes de la Guerra Civil. L’activitat organitzada pel Museu d’Història de Girona començarà a l’interior del refugi antiaeri del jardí de la Infància i acabarà a l’equipament museístic.

Per la seva banda, el Museu d’Història dels Jueus proposa una visita teatralitzada que se centra en la figura d’Estel·lina, una dona jueva que va viure al call de Girona a mitjan segle XV, i de qui ens ha quedat una làpida funerària i alguns documents que ens parlen de la seva vida privada i del seu entorn familiar. A través d’ella es descobreix com era la vida quotidiana i la de la seva comunitat en el call de Girona: els rituals i costums, la importància del bany purificador, l’estructura de les famílies, la transmissió de coneixements o els principals oficis i ocupacions. El seu testimoni també ressegueix la història, des de l’època en què la comunitat jueva era molt més nombrosa i convivia amb la cristiana, fins al moment en què comença a ser exclosa de la vida pública, perseguida, aïllada, reclosa en recintes més i més petits, obligada a renunciar als seus ritus i celebracions o a convertir-se al cristianisme i, en darrera instància, privada de les seves pertinences i expulsada de la seva ciutat.

Aquest itinerari es fonamenta en el relat Estel·lina i la vida al call gironí que l’escriptora Imma Cortina Grau ha elaborat a partir de la recerca històrica d’Irene Llop Jordana. El guió adaptat ha sorgit a partir de la col·laboració entre la companyia La Minúscula i l’Institut d’Estudis Nahmànides, i el vestuari és obra de Gemma Malé i Carolina Montoya.

Amb aquestes activitats, el Museu d’Història dels Jueus i el Museu d’Història de Girona aposten per una mirada feminista de la història i per la recuperació de les activitats i accions de les dones en el teixit de la trajectòria cultural de la ciutat i del país. Totes dues visites seran representades per la companyia de teatre La Minúscula, que ha treballat els projectes inicials i ha adaptat els guions a uns recorreguts teatralitzats.

“Escenaris de la Història”, un projecte de la Xarxa de museus d’Història i Monuments de Catalunya

Les dues visites són l’estrena i presentació a Girona de les propostes sorgides del projecte “Escenaris de la Història”, del qual formen part tant el Museu d’Història dels Jueus com el Museu d’Història de Girona. La iniciativa, produïda per la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya, utilitza la divulgació històrica i cultural per explicar la història de Catalunya a través dels museus i monuments que componen la Xarxa.

El projecte agrupa 14 microhistòries de vivències personals a partir de valors com la igualtat de gènere, l’alteritat, la inclusió, el rigor històric i la pluralitat. A banda del Museu d’Història dels Jueus i del Museu d’Història de Girona, els 14 centres de la xarxa que participen del projecte són: Museu de Terrassa, Museu de Lleida, Museu de Sant Cugat, Reial Monestir de Santes Creus, Museu de Tortosa, Museu d’Història de Cambrils, Museu de Mataró, Casa Museu Verdaguer, Museu de Cervera, Museu d’Història de Catalunya, Museu Torre Balldovina i Museu de l’Hospitalet.

Tornar