"Adolf Fargnoli (1890-1951). Del noucentisme a l'avantguarda" és la primera exposició antològica que es presenta sobre l'obra d'Adolf Fargnoli. Nascut a la Bisbal d'Empordà el 1890, Fargnoli va ser un personatge fascinant que en vida va ésser considerat un dels artesans més representatius del Noucentisme i va aconseguir fama internacional amb les seves capsetes de fusta, objectes únics que ara son peces de col·leccionista. Durant la postguerra va caure en l'oblit i ara es revela com un artista que cal reconsiderar com un creador d'objectes delicats i poètics, i com un dissenyador gràfic d'avantguarda. L'última exposició que se li va dedicar, el 1997 a les Sales Municipals de Girona, presentava la seva obra juntament amb la del seu germà, el fotògraf Valentí Fargnoli, que també ha estat reivindicat durant els últims anys.

L'exposició s'inaugurarà demà, 30 de novembre (19 h), i comptarà amb la presència de l'alcalde de Girona i president de la Fundació Rafael Masó, Lluc Salellas, i el director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, ja que el MNAC ha col·laborat en l'organització de l'exposició i l'edició del catàleg. Després de la Casa Masó, l'exposició es podrà veure al MNAC l'estiu de 2024.

Salellas ha afirmat que "en primer lloc, era necessari tornar a presentar, tornar a veure les famoses capsetes i arquetes de Fargnoli. Són un conjunt d'obres que, cent anys després, no deixen de fascinar-nos com al seu dia van meravellar la gent de Girona, d'arreu de Catalunya i de tot del món." Les obres de Fargnoli va arribar a ser tan famoses i emblemàtiques del Noucentisme que el 1927 Salvador Dalí les va qualificar de "degenerada pornografia", ja que eren la personificació de l'art i del gust d'una època, del Noucentisme que ell volia combatre des del surrealisme.

L'exposició ha estat comissariada per la historiadora de l'art Pilar Vélez, fins fa poc directora del Museu del Disseny de Barcelona, que presenta una nova dimensió de Fargnoli gràcies a l'accés que ha tingut al llegat documental de la família de l'artista i a nombroses col·leccions privades. Vélez ha pogut aconseguir obres de fusta i ceràmica fins ara poc conegudes, i sobretot un conjunt documental inèdit de dibuixos, catàlegs i manuscrits que afegeixen una altra dimensió de Fargnoli, situant-lo en una estètica molt més pròxima a l'avantguarda de les arts gràfiques del seu temps. L'eixamplament de la perspectiva permet descobrir que el mateix artista va voler distanciar-se de l'obra que li havia donat fama i va concebre solucions innovadores i avantguardistes en el disseny gràfic i la impressió dels seus catàlegs i fullets.

L'exposició inclou més de 200 objectes originals de l'artista, incloent dibuixos, esbossos, invitacions i catàlegs d'exposicions, projectes de cartells, creus de fusta, objectes de guix i ceràmica, i 28 de les seves famoses capsetes, arquetes i petits cofres, a més de fotografies i premsa de l'època.

L'exposició recorda novament el paper essencial que va tenir Rafael Masó en l'art de la Girona del seu temps, no només com a arquitecte i promotor cultural, sinó també com a pont amb els artistes, els crítics i les sales d'exposició de Barcelona. Masó es continua revelant com una figura cabdal en la construcció dels circuits de l'art, de l'arquitectura, de l'arqueologia, de la poesia i del pensament entre Girona i Barcelona durant el primer terç del segle passat, com a "assenyalador de camins" a la Catalunya que va transcórrer del Modernisme i el Noucentisme fins a la República.

Pepe Serra, director del MNAC, i Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó, afirmen en el catàleg de l'exposició que "és més necessari que mai reivindicar l'obra d'aquest personatge únic en la història de l'art català del segle XX. Necessari perquè, en primer lloc, és difícil de comprendre que un creador que va arribar a ser tan famós i va fer tantes exposicions en vida com ell caigués en l'oblit gairebé absolut i actualment encara sigui pràcticament desconegut per tothom, a excepció d'un grapat de col·leccionistes que cerquen les seves obres amb passió i obsessió. Les arquetes i els petits gerros de ceràmica de Fargnoli tenen la capacitat de traslladar-nos a un món llunyà i alhora ben pròxim, una època en què els nostres avis i àvies guardaven amb cura els petits tresors de la llar dins unes capsetes que per si soles havien de ser objectes únics i preciosos, fins al punt que rebien un nom i així adquirien una personalitat."

Com a complement de l'exposició, que es podrà visitar a la Casa Masó fins al 23 de març, s'han programat una sèrie d'activitats que inclouen una visita comentada a l'exposició amb la comissària, Pilar Vélez (14 de desembre); una visita comentada amb Mercè Ros, col·leccionista de Fargnoli (11 de gener); una conversa entre l'escriptor Martí Gironell i Pilar Vélez (8 de febrer), i una tercera visita comentada amb l'historiador de l'art Pau Bagué, que ha estudiat la ceràmica de Fargnoli (7 de març).

L'exposició va acompanyada amb l'edició d'un llibre-catàleg de 256 pàgines que és la primera monografia dedicada a l'obra d'Adolf Fargnoli. L'autora és Pilar Vélez i el volum recull la recerca sobre l'artista que ha fet la comissària de l'exposició durant els últims trenta anys. Ha estat publicat per Úrsula Llibres amb la col·laboració del MNAC i la Fundació Rafael Masó.