Jornades "Vides a la ciutat" | Consell de Cohesió i Serveis Socials (CCSS)
Vides a la ciutat
Jornades sobre Dret a la Ciutat
Relatoria de les jornades Acte de presentació de la relatoria de les Jornades
17/07/24, 18 h, al Teatre Municipal
“VIDES a la ciutat” parla de com és la vida i el fet de viure a les ciutats a través de les persones. De quines necessitats compartim, del que tenim en comú, de quines barreres ens trobem, de quines desigualtats, i de com transformar-les des de la mirada de ciutat com a sistema de relacions, recursos i projectes.
Les jornades volen ser un espai de reflexió i debat amb diferents agents sobre la ciutat actual i els nous reptes de la vida col·lectiva i urbana, sobre el Dret a la Ciutat, per posar mirada als pròxims anys.
#dretalaciutat #videsalaciutat
Les jornades són organitzades pel Consell de Cohesió i Serveis Socials (CCSS) de Girona, un òrgan de participació que agrupa prop de 40 entitats i que té per objectiu reflexionar sobre la realitat social de la ciutat i identificar necessitats per poder fer propostes i desenvolupar projectes coparticipants, pel que fa a l’accés a drets i la inclusió social.
El Consell organitza les jornades Vides a la Ciutat per poder fer una parada després del temps convuls de la pandèmia, el confiament i els seus efectes a diferents nivells, i per mirar cap al futur conjuntament.
- Obrir i impulsar un debat entre administració, entitats i ciutadania, introduint el marc del Dret a la Ciutat com a proposta.
- Analitzar el context social de la ciutat i identificar necessitats i projectes per a un nou cicle del Consell de Cohesió i Serveis Socials (2022-2024)
- Generar impacte en l'orientació de polítiques públiques.
Les Jornades combinaran sessions de matí, amb un enfocament més tècnic i professional, amb espais de tarda oberts a la ciutadania, i en espais descentralitzats.
El dret a la ciutat és una idea apareguda durant la segona meitat del segle XX que defensa la realització i producció social de la ciutat des dels principis de la justícia social, la igualtat, la democràcia i la sostenibilitat de la mà d'Herny Lefèvre (1968), el qual proposa "rescatar la persona com a element principal, protagonista de la ciutat que ell mateix ha construït", i fer que la ciutat esdevingui "l'escenari de trobada per a la construcció de la vida col·lectiva".
"La ciutat és espai col·lectiu que pertany a tots els seus habitants, que tenen dret a trobar-hi les condicions per a la seva realització política, social i ecològica, cosa que comporta assumir també deures de solidaritat"Carta Europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat
"...el dret a la ciutat és molt més que la llibertat individual d'accedir als recursos urbans: és un dret de canviar-nos a nosaltres mateixos tot canviant la ciutat. És, de fet, un dret comú més que no pas individual, ja que aquesta transformació inevitablement depèn de l'exercici del poder col·lectiu de remodelar els processos d'urbanització. La llibertat de fer i refer les nostres ciutats i nosaltres mateixos és un dels drets humans més preciosos i un dels més oblidats"David Harvey
"...el dret a la ciutat consisteix en el dret de tots i totes els habitants (presents i futurs; permanents i temporals) a fer servir, ocupar, produir, governar i gaudir ciutats, pobles i assentaments justos, inclusius, segurs i sostenibles, entesos com a béns comuns"Observatori DESC
Continguts
Les jornades tindran 3 blocs de contingut, al qual les persones s’hi hauran d’inscriure.
1. Accés, drets i desigualtats a la ciutat: les persones
La ciutat ha de ser un espais de llibertat i igualtat, i d’accés a drets, tant materials, com simbòlics.
No obstant, existeixen desigualtats tant en el reconeixement formal de drets, per exemple a conseqüència de la Llei d’estrangeria, com en les possibilitats d’exercir els drets de determinats grups socials; fractura digital, dret a l’habitatge, dret a l’energia, accés a rendes, dret a la cura digna, accés físic als espais.
Quins reptes hem d’afrontar per revertir les desigualtats?
2. Espai públic: el lloc on ens trobem
La ciutat és un lloc físic, fet de carrers, places, on ens trobem, transitem, ens hi parem, comprem, festegem, passegem, evitem...
Per això ens preguntem:
Quins son i com són aquests llocs de trobada? Amb quin ens trobem i amb qui no.
Com es la convivència, la coexistència, i el conflicte en l’espai públic. Què entenem per seguretat i inseguretat? Quines causes té i quines respostes es poden plantejar.
L’espai públic és un lloc saludable, segur, inclusiu, totes les diversitats hi tenen un espai? Dones, infants, gent gran, joves, salut mental, persones racialitzades...
Dins de la ciutat de Girona, ens movem entre barris? com són els circuits i els moviments a la ciutat? Com es faciliten i s’enxarxen (transport públic, activitats d’interès, centralitat i perifèria).
3. Democràcia i ciutat: la governança dels afers comuns
La ciutat és l’espai més proper a la ciutadania, la polis i l’àgora on prendre decisions col·lectives sobre molts dels afers de la vida comunitària de les persones.
Com és la participació i com es fa vida col·lectiva.
Es fomenta la cultura de la participació?
L’autoorganització, la negociació, el diàleg,..?
Com és l’associacionisme a la ciutat i l’organització social. Hi és tothom representat? Tradició, privilegi, exclusió, nous agents socials, formes noves de participació.
Els barris són els espais de proximitat, com podem treballar ciutadania, administració, entitats amb els equipaments comuns.
