Les poblacions d'aus urbanes poden ocasionar molèsties i problemes d'higiene i salubritat, que afecten la salut de les persones i malmeten els edificis; comporten majors costos de neteja i manteniment de l'espai públic; i a més poden alterar la riquesa i biodiversitat dels ecosistemes, en detriment d'altres espècies autòctones protegides. La presència d'aus a la ciutat és un fenomen natural, però determinades condicions de l'entorn urbà i pràctiques humanes poden afavorir-ne una proliferació excessiva i generar desequilibris.

Per això els Ajuntaments com el de Girona tenen la responsabilitat de prendre mesures adients a l'espai de domini públic per evitar i/o reduir els esmentats riscos, tot vetllant per mantenir l'equilibri que permeti la convivència amb garanties de salubritat. Aquesta gestió s'emmarca en un enfocament de salut global (One Health), que integra la salut de les persones, dels animals i del medi ambient.

Segons l'article 52 de la Llei de Salut Pública, la gestió del risc per a la salut derivat dels animals salvatges urbans i de les plagues és un dels serveis mínims de competència municipal.

El control dels animals salvatges urbans (coloms, gavians, estornells i altres ocells) correspon als Ajuntaments, d'acord amb l'article 16 del Text refós de la llei de Protecció dels animals. La mateixa llei preveu que es puguin fer controls específics de poblacions d'animals considerats perjudicials o nocius, sempre que no es tracti d'exemplars d'espècies protegides.

La gestió i el control de les aus

Per evitar els riscos per a la salut de les persones, problemes d'higiene i el deteriorament d'edificis i mobiliari urbà ocasionat per les aus urbanes, l'Ajuntament de Girona pren mesures orientades a controlar les poblacions d'aus quan aquestes generen riscos sanitaris o desequilibris en l'entorn urbà.

Basant-se en l'estudi Gestió i control de les possibles plagues d'aus urbanes al municipi de Girona (2024) elaborat per Sorelló, s'ha pogut conèixer, mitjançant els censos poblacionals, els espais de la ciutat on hi ha major densitat de coloms, gavians, estornells, cotorretes de pit gris i d'altres espècies d'aus com són les garses, gralles, tórtores turques i tudons, i s'ha fet una proposta de gestió.

Està previst repetir els censos bianualment per tal de mesurar l'eficàcia de les accions de control i gestió dutes a terme, les quals són una combinació de tipologies:

• cens inicial com a mesura de diagnosi
• mesures preventives, les quals es consideren prioritàries
• control actiu de població, en casos extrems de sobrepoblació

Els riscos per a la salut pública s'associen principalment a concentracions elevades d'excrements i a la possible transmissió de patògens, especialment en espais amb alta densitat de persones o presència d'aliments.

Pel que fa a les mesures preventives, s'han instal·lat cartells a la via pública recordant la prohibició d'alimentar aus i altres animals salvatges urbans així com les sancions que implica el seu incompliment, segons l'article 48 de l'Ordenança municipal de protecció, control i tinença d'animals. A més, els agents ambientals efectuen inspeccions a la via pública per identificar, informar i aixecar acta, si s'escau, a les persones que no fan cas a les indicacions. I també es difon material informatiu a la ciutadania i establiments alimentaris.

La prevenció es basa principalment en la reducció dels factors que afavoreixen la proliferació, com la disponibilitat d'aliment i espais de refugi i nidificació.

Una altra mesura preventiva que es promou des del consistori, tant per equipaments públics com privats, és la instal·lació d'elements de protecció contra les aus en els edificis (p. ex. xarxes o malles, tapiar obertures, etc.) per reduir la disponibilitat de llocs de nidificació i refugi, i la instal·lació de mètodes antiestada (p. ex. cables tensats, punxes, gels, etc.). Aquests sistemes han de ser instal·lats correctament per garantir la seva eficàcia i evitar possibles danys als animals.

Tal com hem dit, i en casos de sobrepoblació i riscos per a la salubritat, es poden fer captures de coloms mitjançant gàbies en equipaments sensibles com ara centres educatius, centres de salut, espais concorreguts amb establiments de restauració i/o edificis de valor patrimonial que es vegin amenaçats. Aquestes actuacions es duen a terme amb mètodes homologats, sota criteris tècnics i veterinaris, i prioritzant sempre la minimització del patiment animal.

Quan és viable, s'exploren també mesures complementàries com el control reproductiu o altres estratègies de gestió ètica de les poblacions.

Què hi podem fer nosaltres?

La prevenció, per ser efectiva es necessita de la col·laboració ciutadana.

A la via pública, als parcs i jardins o terrasses de bars, no alimentem les aus urbanes. Tal com hem esmentat anteriorment, alimentar les aus urbanes comporta riscos per a la salut de les persones i dels mateixos animals. A més, pot alterar el seu comportament natural i afavorir concentracions artificials de població.

Tinguem present que el fet d'alimentar la fauna urbana pot derivar en comportaments més agressius d'aquestes espècies cap a les persones, que l'excés d'aliment afavoreix la proliferació de poblacions d'aus i d'altres animals com rates, ratolins o paneroles.

Als edificis on visquem, dificultem la nidificació, refugi o l'estada de les aus. Si prenem mesures com enreixar obertures i forats o instal·lar punxes i altres impediments en voladissos i cablejats de façana, aconseguirem que les aus no proliferin, n'evitarem les molèsties i contribuirem a un control de la població d'aus.

Si teniu dubte, envieu-nos un avís o consulta a través del sistema d'avisos de l'Ajuntament.