L’Ajuntament de Girona ha batejat un espai del barri de Sant Ponç com a plaça de Simone de Beauvoir, en honor a aquesta escriptora i filòsofa feminista de París. L’emplaçament, situat entre el carrer de l’Esport, el carrer de Manuel de Pedrolo i l’avinguda de França, és una zona d’esbarjo amb una pista de bàsquet, un parc infantil i bancs. Aquest matí, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, i la consolessa general adjunta al Consolat de França, Raphaëlle Lijour, han inaugurat la denominació de la plaça. 

“Girona és una ciutat feminista i així ho volem demostrar dia a dia. Amb aquest gest avancem cap a un nomenclàtor més feminitzat i la nostra ciutat posa en valor una figura històrica del moviment feminista internacional que ha estat imprescindible per avançar cap a la igualtat”, ha destacat l’alcalde.

“Simone de Beauvoir és un símbol d'on venim i cap on volem anar: cap a una ciutat i un món més igualitari. Que a partir d'avui Girona tingui una plaça amb el seu nom és un missatge feminista que volem reivindicar", ha exposat la regidora d’Igualtat i Justícia Social de l’Ajuntament de Girona, Amy Sabaly Balde.

L’acte ha comptat també amb una glosa de la figura de Simone de Beauvoir, a càrrec de la directora del Museu d’Història de Girona, Sílvia Planas Marcè. En la descoberta de la placa també hi ha assistit el cònsol honorari de França a Girona, François-Xavier Pujol de Salas. 

La proposta de posar el nom de Simone de Beauvoir a un espai públic de la ciutat va ser aprovada per la Comissió del Nomenclàtor de Girona i pel Ple. Es tracta d’una petició realitzada per la CUP-Crida per Girona.

Biografia

L’escriptora i filòsofa Simone de Beauvoir (París, 1908 – 1986) era llicenciada en Filosofia a la Sorbona de París (1929). És coneguda, principalment, per Le Deuxième Sexe (1949), un clàssic de la literatura feminista. En aquests primers anys, el pensament de Beauvoir va estar influït per la seva relació amb el filòsof Jean-Paul Sartre i l’existencialisme, com es reflecteix en L’Invitée (1943). 

Abans de conrear la novel·la, però, entre 1929 i 1943, va ensenyar a París, Marsella, Rouen i París de nou. Després de deixar la docència, va escriure diferents llibres de filosofia, a banda de Le Deuxième Sexe, com L’étique de l’ambigüité (1947), així com alguns llibres de viatges sobre la Xina i els Estats Units.

Alguns volums de l’obra de Beauvoir són autobiogràfics, com Mémoires d’unes jeune fille rangée (1958), La force de l’âge (1960), La force des choses (1963) i Tout compte fait (1972), i constitueixen un retrat clar i entenedor de la vida intel·lectual francesa dels anys trenta a setanta del segle XX, i parlen dels seus orígens burgesos i catòlics.

A més de tractar el feminisme, va parlar de la mort i la vellesa a Une mort tres douce (1964) i La viellesse (1970), on criticava la indiferència de la societat cap a la gent gran. Finalment, Beauvoir va escriure un retrat dolorós dels últims anys de Sartre a La cérémonie des adieux (1983).