L’Ajuntament de Girona ha batejat amb el nom de l’escultor Francesc “Paco” Torres Monsó una plaça del barri de Santa Eugènia que fins ara no tenia denominació. Aquest matí ha tingut lloc la descoberta de la placa commemorativa de l’espai, ubicat a l’encreuament dels carrers de Santa Eugènia i dels Marfà.

L’acte ha comptat amb les intervencions de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar; del tinent d’alcaldia i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Girona, Quim Ayats i Bartrina; de la cap del Servei d’Arts Visuals, Museus i Patrimoni Cultural del consistori, Carme Sais i Gruart, i de la membre de la família de Torres i Monsó Elisa Torres. També hi han assistit regidors i regidores de l’equip de govern, representants de diverses entitats i altres familiars de l’homenatjat.

“L’obra d’en Torres Monsó és ben present per tots els gironins i gironines. Les seves lletres toves han estat una obra referencial a la ciutat per a grans i també per a petits i petites. Ara el propi autor disposarà d’un espai al seu nom a la ciutat que tant li deu”, ha destacat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar.

La proposta de posar el nom de Francesc Torres i Monsó a un espai públic de la ciutat va ser proposada i aprovada per la Comissió del Nomenclàtor de Girona i després pel Ple.

Francesc “Paco” Torres i Monsó

L’escultor Francesc “Paco” Torres i Monsó (Girona, 7 de novembre de 1922 – Girona, 30 de gener de 2015) es va formar a l’Escola de Belles Arts de Girona, on va ser deixeble del pintor i il·lustrador Joan Orihuel, a més de treballar a Barcelona amb els escultors Enric Monjo i Josep Clarà. La seva obra primerenca és academicista, influïda per l’escultor, pintor i gravador Aristides Maillol i per Josep Clarà, mentre que més tard l’obra de Rodin el va incitar a l’animació de la massa.

El 1950 va fundar el grup Postectura i va participar en el Tercer Saló d’Octubre. En aquesta època va descobrir l’expressionisme anglès, que el va influir profundament. El 1954 va guanyar una beca de l’Institut Français per anar a París. Allà es va incrementar el seu expressionisme, ara a la recerca d’un rigor formal, molt influït pel pintor i escultor Juli González. L’obra Maternitat va guanyar el primer premi d’escultura a la Tercera Biennal d’Alexandria (1959).

Després d’un període abstracte, al començament dels anys seixanta, Torres i Monsó torna a l’expressionisme figuratiu, amb un contingut sarcàstic i un tractament de la matèria que progressivament es va destruint. El 1969 comença a treballar el polièster i les resines sintètiques i introdueix el color en les seves composicions, que reben influències del pop-art, tot mantenint-se fidels a l’expressionisme.

La dècada dels vuitanta serà un moment de síntesi. Les obres es despullen de decoració, adopten tendències minimalistes, que resumeixen en la seva austeritat les preocupacions latents de l'artista. D’aquesta època destaquen les seves escultures públiques, com ara les lletres A, B, C, Q (1980) o Llapis (1981), instal·lades a Girona. Com a reconeixement a la seva trajectòria artística, el 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2013 el Premi Nacional de Cultura del CONCA.