L’Ajuntament de Girona proposa posar a una plaça o carrer de la ciutat el nom del filòsof, catedràtic i polític gironí Josep Maria Terricabras, que va morir la setmana passada. Es tracta d'una proposta conjunta de l’equip de govern format per Guanyem Girona, Junts i Esquerra que posteriorment haurà d'estudiar la Comissió del Nomenclàtor. Amb aquesta acció es vol homenatjar la tasca i la figura de Terricabras. L'alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, i el tinent d'alcaldia i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats i Bartrina, ho han anunciat avui en el marc de la diada de Sant Jordi. 

"Sant Jordi és una diada de lletres i de país que s'escau amb la figura erudita i compromesa d'en Josep Maria Terricabras. El volem homenatjar fent aquest gest simbòlic en un dia tan assenyalat", ha afirmat l’alcalde Lluc Salellas i Vilar.

“Volem fer aquest homenatge a en Josep Maria Terricabras, que representa la Girona compromesa amb la llibertat, la justícia, la igualtat i el progrés col·lectiu. La Girona que estimem i construïm a diari”, ha explicat el tinent d’alcaldia Quim Ayats i Bartrina. 
  
Girona torna a celebrar enguany Sant Jordi al Barri Vell, després de tres anys de fer-ho a l’esplanada de la Copa i al parc de la Devesa a conseqüència de les mesures de prevenció contra la COVID-19. En total, hi ha 25 parades de llibres, 12 de flors i 89 d’entitats repartides entre la plaça de Catalunya, la rambla de la Llibertat, el pont de Pedra, el carrer de Santa Clara, el carrer Nou i la plaça del Vi. 

Biografia Josep Maria Terricabras

Josep Maria Terricabras (12 de juliol de 1946 - 16 d’abril de 2024) es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Es va doctorar en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i per la Universitat de Münster (Alemanya). Va realitzar estades d'investigació a la Universitat de Münster, al St. John’s College de Cambridge (Anglaterra) i a la Universitat de Califòrnia, Berkeley (EUA). Va ser catedràtic de Filosofia a la Universitat de Girona, i va dirigir la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani. La seva especialitat era la filosofia contemporània, i sobretot l'obra del filòsof Ludwig Wittgenstein.

L'any 1995 va ingressar com a membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans. Va ser l'introductor als Països Catalans del projecte Filosofia 3/18 (Philosophy for children). També va dirigir l'actualització del Diccionari de filosofia, del filòsof barceloní Josep Ferrater Mora. Era membre de la Societat Catalana de Filosofia. La majoria de les seves publicacions estan dedicades a temes de filosofia del llenguatge, lògica, teoria del coneixement i ètica. D'altra banda, va ser assessor de la Revista de Catalunya i president del Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics i membre de l'Assemblea Nacional Catalana.

En l’àmbit polític, va ser membre de Catalunya Sí i va tancar la candidatura d'Esquerra Republicana per la demarcació de Girona com a independent a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012.
Així mateix, va ser el cap de llista de la coalició Esquerra Republicana - Nova Esquerra Catalana - Catalunya Sí a les eleccions al Parlament Europeu de 2014, que va ser la llista més votada a Catalunya en aquestes eleccions.